miércoles, 11 de abril de 2012

si no vas com vols...doncs a pujar muntanyes!


Dentetes noves per la Meri, que sembla que la primavera l'alteri i torna a grinyolar no sé què...

Doncs, justament és el que he fet, podria explaiar-me molt explicant possibles causes, en algun cas, fins i tot excuses, però senzillament, el que passa és que en l'últim més he estat fent sèries i coses d'aquestes, però no en els valors que jo suposava sinó en els que tocaven, i no sé si és en part per la manca de costum, ja que mai he treballat a certes "revolucions", o per l'edat, que també hi fa, però m'ha costat molt recuperar les cames dels esforços i això m'ha fet canviar molt els plans.

El primer dia de sèries no vaig aconseguir arribar a les pulsacions que tenia marcades i va ser frustrant de veritat, un dia de rodar, segon dia de sèries i m'hi acosto una mica més però amb males sensacións, reposo un dia del tot i arriba el dissabte on decideixo agafar la btt perquè només mirar la de carretera em fa passar les ganes de sortir, així que amb la meri, que ja té dentetes noves i cap al Sui, Castanyer de'n Cuc, Cànoves, La garriga, Tagamanent, etc, uns 2000+ en pocs km, tots pujats a les pulsacions que toquen i amb molt bones cames.
El Sui, amb el Matagalls i el Turó a banda i banda, seràn un per setmana...

I tornem al drama intersetmanal, el primer dia de sèries justet, el segon i amb btt per muntanya en un corriol de pujada tot tècnic (així mentre traço m'oblido que estic treient el fetge o em sortirà un pulmó), doncs les sensacions tant bones que enlloc de partir el corriol i fer les sèries que toquen, en faig més i triplicant el temps de cada repetició, el resultat es fa evident el dissabte, surto a estirar les cames per carretera perquè el diumenge havia quedat per anar al Lluçanès feréstec, i vaig haver de tornar a casa sense ser capaç de posar el plat gran enlloc, ni en plà, així que amb el 39 i trucant per dir que no em vèia capaç d'enfrontar-me a una cursa el diumenge, l'únic de bò va ser que la ràbia em va fer arrossegar (literalment) fins a Santa Fe pujant per St Marçal, també diré que sinó vaig parar a mitja pujada va ser perquè hi havia molts ciclistes i em va fer vergonya, però ganes en tenia! I Diumenge, doncs amb tota la tranquilitat del món, motxilla, esmorzar i me'n vaig a pujar a Matagalls tot solet, tant me fa el que trigui o si he de pujar a peu, vull gaudir del pati de casa i oblidar-me de pulsacions i sensacións, tot i que són prou bones, així que no me n'oblido del tot...
No entrava als plans, però cada primavera i tardor toquen, així que ja està fet!

I aquesta setmana, veient que hi havia les "festes" pel mig, doncs la veritat és que tocava "descans" i en tenia ganes, així que rodar suau fins diumenge que vaig fer una Heidi incloent-el Turó, i ja va anar prou bé, i sembla que aquesta setmana que toca tornar a apretar les sensacions van millor, a veure si el cos es va adaptant a treballar a més revolucions i aprèn a recuperar-se...
Com que de dalt del turó ja n'he posat altres vegades i tots el coneixem, poso aquesta, que és de les úniques carreteres que m'agraden per la zona, les costes del Montseny, estretona, revirada, ombreta a l'estiu, divertida de baixar i millor de pujada!

2 comentarios:

  1. Jordi! no t'encaparris amb les series que no ens hi guanyem pas la vida!
    Mira que no venir a la Lluçanès Ferèstec! t'hagués convidat a pernil ;)
    A veure si coincidim aviat!

    ResponderEliminar
  2. no! encaparrar-me en les sèries no! però el fet de quedar tan espallufat si... de debò que volia anar-hi, però no poder posar plat gran en plà i per carretera m'ho va fer rumiar! mai m'havia trobat tan fluix de cames! el pernil m'hi hagués ajudat...

    ResponderEliminar