lunes, 23 de abril de 2012

Pedals d'en Serrallonga

Des de l'última entrada ha anat tot més o menys igual, bones sensacions a principi de setmana i més fluixes al final, però bé, de moment no busco estar bé el cap de setmana sinó poder fer el que toca bé entre setmana, i ja han tocat algunes pujades llargues a ritme per collformic amb pedregada inclosa aquest dijous passat, alguna ruta pel lluçanès, i el millor de tot, doncs la Pedals d'en Serrallonga, que l'any passat no la vàrem poder fer sencera, tot i que no recordo massa perquè, i m'havia quedat una mica amb aquell regust que no agrada.

Així que Dissabte, tot i trobar-me amb les cames cansades, vaig agafar el cotxe i la Meri i cap a Vilanova de Sau, la intenció era anar-hi diumenge ja que estaria més reposat, però la meteo era millor Dissabte, de manera que ja faria com pogués.

Aquesta zona no deixa mai indiferent, sense tonteries, amunt o avall, verda, boscosa i profunda, un plaer deixar rodar la Meri i el cap per aquestes contrades.

La ruta comença amb un corriol que l'any passat em va semblar més complicat, debien ser els nervis per la companyia, i un cop a Malafugasa, doncs la primera pujada, les sensacions, com esperava, em trobava a faltar una mica de "xispa" i em va donar la sensació de no pujar a les pulsacions que tocaria, però en canvi em trobava prou bé de força i vaig poder pujar molt llarg de canvis. A les baixades vaig vigilar molt, ja que l'any passat hi van haver prous punxades, el terreny té molta pedra solta i és molt arestada, així que no volia tallar la coberta, així que "cuidao!!!".

Diràn que és per netejar bosc, per facilitar el pas per els bombers en cas d'incendi o el que vulguin, però aquesta trinxada no cal, és molt més del que sembla en les fotos, i el pitjor és que els troncs es quedaràn aqui podrint-se i fent que el sotabosc sigui encara més incendiari.

Durant aquesta part de la ruta encara me'n recordava prou, on el Ru va trencar la vàlvula (no la vaig veure, tot i que no vaig poder evitar mirar si la vèia) i on vaig punxar jo, els dos cops, i on se'm van menjar els tàbacs...anava molt bé de temps tot i haver sortit a les 9:30 (no hi ha manera de llevar-me d'hora). S'ha de dir que algun tram de pujada que recordava molt pedregós, doncs, s'han dedicat a "netejar-lo" i deixar-lo tipus autopista, i això fa que és fés una mica més ràpid, però bé, la qüestió és que pujant a ritme "allegro", rodant sense deixar d'empènyer i vigilant en els descensos vaig passar Osor, d'on recordava la font, St Hilari, on un home gran m'explicava que tenia la funerària i la floristeria (negoci rodó) i mentre marxava em diu que vigili que no vol veurem per feina (gràcies home! ara ja vaig més tranquil!), i una església passat st hilari que crec que és el punt més alt de la ruta i que no en recordo el nom.

Just després d'aquesta hermita es baixa un corriol la mar de xulo i s'arriba a Osor, però baixar-lo amb un cavall que et segueix com un gosset buscant companyia complica les coses ( a vèure si la gent aprèn que els cavalls són animals de ramat i sols ho passen fatal)

Passada l'hermita, venia un tros on es rodava prou ràpid, i és on vàrem tallar la ruta l'any passat, i la veritat és que ens vàm perdre un tram prou entretingut, portava cap a Espinelves, Viladrau...el "problema" és que ja era una zona més coneguda per a mi, i que et donin voltes i voltes en una mateixa zona, fins i tot em va ratllar una mica, suposo que va ser pel fet de que es dóna aquell impàs entre vaig al ritme que vull i vaig al ritme que puc, quan començen a fluixejar les cames, i si a sobres et foten dos trams de carretera on acustumo a fer sèries entresetmana i saps que hi ha camí, doncs ratlla una mica, però no deixen de ser coses meves, ja que també vaig descobrir un corriol que desconeixia.

Aquesta foto de les cases als arbres no pot faltar en aquesta ruta...

I així s'arriba a Vilanova altra vegada, segons el track havien de ser 103km i 2800+ però a mi me'n van sortir 110km i 3180+, el primer cop que passo dels 3000+ aquesta temporada i la veritat és que vaig trigar molt menys del que tenia previst i em van aguantar bones cames fins força enllà, de manera que vaig marxar prou satisfet cap a casa, no vaig al ritme que veig que porta la gent a aquestes alçades, però crec que vaig millor que l'any passat a aquestes alçades.

I quedava diumenge, on només vaig fer una baixadeta a Sau per carretera per estirar potes, avui repòs i fer de maruja a casa que ja toca!

No hay comentarios:

Publicar un comentario