primeres marques del sol...

El Collsacabra, la veritat és que està molt sec, massa sec...
Suposo que tothom esperava un cap de setmana així, amb molt bons dies per poder pedalar hores o gaudir del que més agrada. La veritat és que a mi un cap de setmana així m'anava que ni fet a mida, tocava setmana de posar-hi hores.

El dilluns vaig deixar de pedalar una estona abans per fred, el dimarts o dimecres (no ho recordo), va tocar rodillo, i el dijous degut a un problema amb la feina, em va quedar mitja tarda lliure, així que a les 5 en punt sortia a tornar-l'hi l'1-0 a Collformic, va sortir una volta perfecte pel que tocava, pujar Casilla-Collformic-fi de provincies desde Taradell i la casilla de nou però per darrera, tot sense forçar però sense deixar d'apretar, en total uns 70 km, que per ser entresetmana està molt bé, ja m'agradaria més sovint...això si, al ser el primer dia de la temporada que apretava una mica, les cames ho van trobar...
Bé, per arribar al Lluçanès, per algún lloc havia de pujar encara que no toqués, i què millor que La Trona?...

El dissabte tocava més del mateix, sense fer cap "port", però tocava una tirada llargueta a ritme, així que Vic-Roda-St Marti Sescorts-Manlleu-St Hipòlit-St Boi de LLuçanès-Perafita-Prats de Lluçanès-St Feliu Sasserra-Sta Maria d'Oló-Sta Eulàlia de Riuprimer i Vic, uns 120 km i 1600+ en un terreny de constant puja i baixa intentant que les pulsacions no es disparéssin pujant (encara no toca) però que no decaiguéssin al plà ni baixant, i la veritat és que vaig arribar a casa força manso, però molt content de les sensacions (menys al final), i sobretot, d'haber gaudit d'un mati espectacular de solet i pedals pel lluçanès.

I el Diumenge, tocava fer hores però a ritme de passeig, la intenció era fer carretera altre vegada, però va ser-me impossible, massa dies de carretera, així que btt i cap a la zona de Cabrera, que fa molt que no hi anava. Vaig sortir sense saber massa on arribar, la idea era anar tirant (de vegades convé molt sortir així), i tot just havia passat Roda de Ter ja anava de curt, quina calor! així que a lluïr el blanc nuclear que tant he guardat tot l'hivern, la veritat és que els primers dies d'anar de curt sembla que enlluerni i tot! però quin gust anar de curt, just en el punt de ni calor ni fred (on firmem per tot l'any així!) si fa una setmana tots parlàvem de la Siberiana!
Que en són d'altes...les muntanyes...que m'amaguen tot allò que estimo...com enyoro el sol neixi a la mar. L'atzavara blava i el badiu tot blanc. Cami ral que em duràs al país d'on jo sóc. Clara terra, aspra terra. Al país d'on jo sóc. Ella em mira com dient-me, torna encara, groc retrat que guardo, si sabia que la puc trobar. Jo passo l'aigüeta sense por de (em) negar. Sento l'olor penetrant de mar a selva. I sempre el cant del rossinyol em diu: ella encara surt a la finestra per si el veu tornar pel camí, pel camí... Camí ral, que em duràs, al País, a l'amor. Mare terra, dolça terra. Al País i a l'amor.
És la lletra de "coutry roads" versionada pels banyolins HHH, i si dóna la casualitat que et sona a l'ipod mentre voltes per aquests corriols fan que gairebé salti la llàgrima...

Amb tot, vaig anar tirant direcció Cabrera, però passant per tots els caminots complicats i tècnics que pujen cap a Cantonigròs, la qüestió era entretenir-me, i un cop allà, doncs perquè no agafar el cami ral cap a Cabrera?... així que amunt, tot un corriol encara tapat de fullaraca fins a la pista que tira direcció Plà d'Aiats, i allà hi va a sortir un corriol molt guapo que en l'últim bicicims es fèia de pujada, i com que de baixada no l'havia fet mai, doncs avall va... el problema va ser al acabar el corriol i trobar-me encarat a les Marrades, que fa mooolts anys que no hi passava, i no me'n vaig saber estar... vaig sorprendre'm del que vaig baixar, només vaig posar peu a terra en un tram que tenia gel (passada la font) i en un parell de punts, que tot i ser ciclàbles, el fet d'anar sol em va fer posar peu a terra, i és que caure per les marrades anant sol no fa gràcia...

més camí ral...

I un cop a baix, doncs només quedava rodar una mica per la zona de Falgars i anar a buscar la pujada per tornar, també l'havia fet fa molts anys. Com que no volia forçar, doncs m'ho vaig agafar tranquil, bé, tot lo tranquil que es pot fer una pujada de 4-5 km entre el 14% i el 18%, però com que hi ha paviment, doncs anar fent, intentar no passar-se de voltes i fins a dalt. I un cop a dalt, doncs tenia el dubte de seguir per pista i baixar cap a Manlleu o tornar per on havia vingut, i el fet de tornar a baixar pels corriols per on havia pujat va temptar més, així que tornada a casa amb uns quans km més, no masses 75-80, uns 1700+, però molt assaborits, de nou amb un dia espectacular, i les hores que tocava fer, doncs ben fetes, que aquesta setmana toca "relax" i començar a mirar transmissió per la Meri, que ho comença a demanar a crits, bé a grinyols!