collformic 1- cames 0

Prats de pastura a dalt dels Cingles de Bertí

Bé, no és que hi hagi massa a dir i el títol de l'entrada és prou significatiu, tot i que molt normal crec. La setmana anava prou correcte d'hores, totes a rodillo això si, i les que no es poden fer entresetmana, doncs a intentar recuperar-les el dissabte i el diumenge, que és el que normalment toca si ets tan optimista com jo quan programes els "entrenos".

Així que el dissabte tocava afegir una mica d'estona al que tenia programat, en Dani i companyia sortien per carretera, però anaven amb una colla que encénen la metxa molt ràpid i realment no em toca encara, així que vaig baixar un track del wikiloc per fer una tirada llarga amb btt, sense massa desnivell i passar les hores na fent tranquilament, era de vic a granollers i tornar, uns 120 km, però no el vaig fer complert, primer, perquè de vegades, al seguir un track per una zona que conèixes, només vas pensant "i ara perquè tira per aquí i no per allà que és millor..." i et lies, i l'altra és que el molt covarde que va fer el track va pujar de vic a muntanyola per carretera, i com que era només començar ja vaig anar ratllat pensant que com a mínim per la Miranda! he de dir però que després es va arreglar i va passar per una zona de la cinglera de Bertí que no coneixia i em va agradar molt. El "problema" va ser a l'arribar a l'Ametlla, que per la zona hi havia tant de fang que em va fer mandra seguir i vaig fer mitja volta, confirmant així que també sóc un covarde i de pas em reafirmo en la idea de que per enfangar-se millor la bici de ciclocross, així que al final n'hauré de comprar una, que ja fa massa temps que dic que segurament seria la bici que empraria més, per entrenar i rutilles llargues sense massa desnivell, la veig la bici ideal entrenar per la zona on visc.

Ben abrigat que fotia fred, almenys fins a fugir de la boira que tapava la Plana

Les millors vistes dels cingles?? algú ho té molt clar, hi té cadira i tot!

Gairebé semblava que poguéssis travessar fins al Montseny per sobre el mar de boira

I la Meri que s'ho mira...

I diumenge si, havia quedat per fer carretera amb en Dani (que estava tou de dissabte i hi acabaria més) i amb en Ramón de The Cyclery, tocava el primer port de la temporada i amb una mica de ritmillo i evidentment, com que el que va triar el recorregut vaig ser jo, pujariem a Collformic, abans però com que tocava rodar "allegro" (quines ganes tenia de que arrivés), fariem la casilla, la fullaca, mas d'osor i cap a seva, així hi arrivàbem calentons, però va costar d'arribar, i és que en Dani, que és molt internacional, va trobar-se a un conegut pujant la casilla i es va parar a xerrar, mentre, en Ramón i jo vam seguir però més tranquils, la baixada cap a la fullaca era molt molla i bruta dels camions que fan les obres de l'eix, i mentre anàvem mirant si en Dani ens atrapava, anàvem comentant lo ràpid que acostuma a baixar en Dani, sempre ens marxa...però tot d'una el veiem venir amb mala cara i la maneta del fre-canvi torta, i si, evidentment havia llepat, "xapa i pinura" a la cadera i ben masegat de tot arreu, així que vam donar mitja volta per acompanyar-lo a vic de nou.

Tenia moltes ganes de començar a pujar aqui, ara tocarà l'altre banda...

Un cop allà, doncs vam tirar amb en Ramón cap a Collformic però per Taradell, vam anar a ritmillo, sense córrer, pero alegres, que és el que tocava, i un cop a Seva en Ramón diu que va tard i que dóna la volta, així que en quedo a peus de Collformic sol, la veritat és que ja m'anava bé, ja que tenia molt clar el ritme que em tocava pujar, i, és que ara m'arriva la gran feinada, el ritme que jo l'any passat em posava com a màxim per anar bé, recuperar bé i poder fer tirades llargues, ara passa a ser un ritme força de "creuer", (quan toqui treballar umbral moriré molt) i al ser el primer port de l'any, doncs senzillament, es va fer pilota. A nivell de cardio anava molt bé, m'hi sentia de gust, tot i ser el primer port de l'any, era aquell patir "bo", però al aixecar-me per pedalar dret va ser que no, zero força muscular, realment tenia les cames foses, només podia pedalar assegut, i vaig arribar a dalt demanant l'hora. De fet és el que toca, no he treballat ni força, ni sèries ni res, només base, i el bombo el notava bé, les cames esperem que tornin... De moment aquesta setmana serà la primera amb forces hores i de moment ja n'he hagut de deixar per dissabte, ja que ahir volia provar de rodar de Ripoll a St Joan al vespre, la idea era fer de 7 a 10 del vespre però a les 9 vaig haver de plegar amb el bidó d'aigua gelat i jo més o menys, així que avui, rodillo...