per anar acabant, bicicims

Doncs si, tot i que no em robo carregat sinó tot el contrari, i vist com a anat aquest any, entre molèsties, temes de feina i la cadera, si vull planificar la temporada que vé i alhora assentar sobre una bona base física tots els canvis que ha implicat la meva cadera en el meu cos, doncs, convindria parar una mica, no del tot, però si afluixar la btt i em recomenen nedar una mica, així que entre aquest cap de setmana passat i el pont vinent donaré per acabada la temporada i iniciaré la següent.

I per anar acabant, què millor que una de les proves mítiques de la Plana, no, no és el Cabrerès sinó el Bicicims, prova, que fa uns anys a la que no anava ja que no m'agrada massa caminar amb la bici a coll, però aquest any anunciava nou recorregut, més ciclable, i el cunyat m'ho va proposar, així que no es podia dir que no. A més m'ho va plantejar d'una manera molt "èpica", m'explico, ell és afeccionat (fanàtic) de les bicis clàssiques, tant de carretera com btt, i la seva idea era fer una bicicims de clàssiques, amb una de les seves Klein restauradíssimes, rígid total i v'brakes, disfrutant del recorregut, les vistes i fent el piranya a tots els avituallaments, però al final va optar per una opció, la Yeti doble amb nosequants cm de recorregut davant i darrera, "penalitzaria" pujant però disfrutaria com un vedell baixant, i així va anar.

recollint dorsals ben d'horeta al mati...

Escoltant al gran jefe, que bàsicament ens diu que ens portem bé...

Diumenge al mati erem a Manlleu a punt per sortir, i fer un bicicims disfrutón i tranquil, han omplert les inscripcions, serem 106, i com sempre, a la que donen la sortida, doncs, tothom a sac, nosaltres ens quedem pel grup del mig i anem fent direcció Roda, pasem pels Molins, cap al meu petit Canadà i direcció als Munts, a casa vamos, la ruta de cada dia...(aiaiai que l'hauré clavat...), un cop a dalt dels Munts, primer avituallament, i sense adonar-me he deixat al cunyat enrera, així que m'espero tranquilament, quan apareix, em diu que tiri, que no va massa fi, però no haviem quedat aixi, i ell segur que m'haurà d'esperar als trams de baixada.

Efectivament, passem els Munts i anem direcció al Pantà de Sau, i segur que aquesta colla no ens fan baixar per la pista, nonono, per la cua de rata, un gr la mar d'entretingut, amb lo bò que sóc baixant...i més quan el cunyat tira avall com un loco amb la yeti, que hi farèm...jo na fent tot el que puc muntat i el que no a peu. Un cop a baix seguim el gr fins la presa i d'allà amunt cap al salt de sallent, (aquesta ruta em sona d'algo...dimecres crec que vaig ser per aqui...), pasem la presa, i tot i baixar una mica, de seguida enfilem amunt, com que a dalt hi ha un altre avituallament, decidim que cadascú tiri al seu ritme i quedem a dalt, i així anem fent, a les pujades m'espero jo, a les baixades ell fins que arribem a peus del Plà d'Ayats, comença el Calvari, el nom no és gratuït, carreguem la bici a coll i amunt, travessem el Plà, baixem com podem, i ja som al peu de les escales de Cabrera, torna a tocar carregar la bici, i gairebé no la deixarem fins a baixar per l'altre banda, un cop allà, senzillament, cami ral fins a Manlleu i ja està fet!

Un cop a l'arribada... la veritat és que no vaig tirar massa fotos, però la veritat és que les de paisatge, doncs són les que hi ha a l'entrada anterior en la que preparant la sortida gairebé clavo el recorregut, i com que a mi no m'agrada sortir-hi... doncs això és tot jeje

Diré que van sortir 91 km (ens vàrem perdre un trosset) i el polar es va quedar en 2000+ quan havien de ser 3000+, mai m'ha marcat malament, i la veritat és que tot i agafar-nos'ho tranquils, les meves cames no estàven com quan he fet 3000+, 1000m de més o de menys en 90 km es noten, no crec que el polar hagi marcat malament, de totes maneres tant és, el recorregut és preciós, l'ambient espectacular, vaig riure molt. Un 10 per l'organització en els avituallaments on hi havia de tot, i en el marcatge un altre 10, exeptuant l'acció d'un subnormal profund que va canviar un cartell a dalt de cabrera i va fer que la gent que no sap per on es baixa normalment es perdés, però bé, a part d'això, un bicicims més a l'avast de tothom, pot agradar o no, recorregut sense gens d'asfalt, corriols, vistes espectaculars i bon ambient, un diumenge perfecte.

I fins avui només he fet que sortir a passejar els gossos, serà veritat que pararé i tot...