Ja sóm a mig túnel

Doncs si, diriem que aquell túnel que va desde octubre a març coincidint amb el canvi horari, ja comença a veure's d'una altra manera, ara ja no es fa fosc a les cinc de la tarda, aguanta una miqueta més (quina fè que tinc...), bé a dos de sis. També comença el periode en que tothom es lia a fer els famosos treballs de fons o base, a passar hores pedalant a poca intensitat, i que en el meu cas ja fa uns dies que faig, de fet he començat abans perquè volia tenir més temps per treballar uns aspectes en els que tinc més carències que en el pròpi fons, però com que sóc així d'autodidacta, ja veurem com surt...

I és que quan els dies es lleven així agafa es fa dur això de pedalar

I pel que fa als pedals, doncs vaig fent per carretera, que em deixa fer millor la feina, però de vegades necessito la btt, i, és que quan vas amb la de carretera i al posar-te a pedalar dret segueixes buscant el mando per bloquejar la forquilla, és que el teu fons queda molt clar, sóc "beteteru". Les rutes són les de sempre per l'època, per carretera cap a St Quirze Safaja, Seva i fi de provincies...en fi, el més plà possible per la zona i evitant el trànsit tanc com puc, i amb la btt doncs, agafant el cotxe fins a Les Preses i fent el carrilet direcció Girona, aqui sempre em venen ansies de muntar una bici de ciclocros, hi ha de volar! a més amb tota la humitat de la plana, en aquesta època seria per disfrutar molt, tot vindrà...

Km i km de pista per rodar, tot molt ben arregladet, una llàstima no tenir-ho més a prop per disfrutar-ho cada vespre...


Però també m'he saltat una mica la disciplina de la base, bé, el dia de cap d'any, que vàrem fer una rutilla corriolera amb en Dani, en Xic, l'Escarrabill i cia i on les pulsacions van revolucionar-se més del que tocava per la zona de Folgueroles i el dia 1, que vaig acompanyar al meu cunyat(pescallunes de totes totes) en la seva tradicional pujada a Bellmunt, on tot i quedar tard (12), algún encara transpirava gintònics i algun altre com en Tarrés ja portava alguna pujada feta, fèia temps qe no anava per la zona i va fer gràcia trobar-me amb gent que fèia temps que no vèia com en Gabri i en Corral.
Bona gent per Bellmunt el dia 1...quins animals!

I amb això diria que m'he posa't més o menys al dia, no hi ha massa per explicar en aquestes dates, ja que és tot força rutinari, base, rodillo, molt de fred, un refredat que em fa companyia desde fa tants dies que ja l'hi he agafat carinyo i tot, i segueixo rumiant indecís en la 29er, ja que crec que hi aniria bé pel tipus de rutes que faig, però em sap greu la Meri, que em va molt bé, i muntar una 29 sense aprofitar res de la Meri és massa per la meva butxaca...

BON NADAL!!!!

No cal dir massa coses més, tansols desitjar el millor per tothom, molta salut i molts km per pedalar.

ergon sm3, pròximament...

Ja fa molt de temps que segueixo el que fan, ja que tot i no ser un material extremadament lleuger, si que funciona realment bé, i en vistes a que els que rondem per aqui acostumem a passar força hores damunt la bici, doncs la comoditat i el bon funcionament a nivell d'ergonomia adquireix importància, d'aqui que vulgui fer referència a aquesta marca, topeak-ergon.

Potser el més conegut d'ells són els punys amb un extra de suport cap a l'interior, tot i que els he provat, de moment no m'he decidit mai a muntar-los, realment no els he cregut necessàris, potser algun dia si...

El que si he tingut l'oportunitat de provar i utilitzar han estat la motxilla i els guants, i realment valen la pena, pel mateix preu que marques molt més conegudes, funcionen realment molt millor.

Però el motiu de l'entrada és una altra, ja he comentat altres vegades que no acabo de trobar un selló que m'agradi i funcioni i mira que n'he provat. I com que segueixo sovint el que fa aquesta marca i el que empren els seus corredors, Kalentieva, Lakata, kerkove, Looney, Kurschat, Wiens, Bigham... un equipàs en xc, marató i proves per etapes; doncs vaig veure que fins ara empraven una marca de sellons molt desconeguda (per a mi almenys), terry, http://www.terry-comfort.de/de/men/sport_fly_rsr_white.php, no són cap ploma, però el vaig muntar a la de carretera i la veritat és que és una joia.

Ara però la casa ergon farà el seus pròpis sellóns, sortiràn a la venda a la primavera, però veient el que no m'agrada de tots els que he provat i el que hi trobo a faltar, crec que pesi el que pesi, em poso a la llista d'espera.



http://www.ergon-bike.com/us/en/interbike2011-sm3


També deixo l'enllaç a la seva web, val la pena fer-hi un cop d'ull, i si algú té el mateix problema que jo amb el selló, doncs ja té una opció més a tenir en compte, a més crec que ara l'importador per aqui ha canviat i està a prop...

na fent i na tirant...

Així de simple i així de senzill, és la sensació que tinc els primers dies de fer aquesta base que farà tothom passat festes i que jo m'he avançat una mica, ben bé no sé massa perquè però que ja hi sóm posats, de fet, no sé si m'aporta massa beneficis a nivell fisiològic però a nivell de coco crec que si i més aquest any que ho he estat fent tot al "rodillo", almenys aprendré a patir si no moro d'avorriment en el procés...

I els caps de setmana, doncs carretera, de moment suau, i per rodar de plà i fugint de la boira, aquests dies he estat fent el trajecte de Ripoll a Setcases i rodalies, o per Centelles, St Feliu de Codines, etc. és el que té no tenir l'eina que toca per poder posar els rodaments a la Meri, que entre el rodillo i carretera i no poder passar d'unes pulsacions, la motivació he quedat enfonsada del tot, de fet, el que més m'ha motivat aquests dies ha estat el fet de mirar sèries de la tv mentre pedalo al rodillo, d'aquestes que per la tele et retiren a mig seguir o et posen a hores intempestives. En definitiva, un desastre...

Pujant a St Feliu de Codines, li va costar prou escampar a la boira...

Per sort, avui he pogut muntar la Meri, i en mirar-la i enfilar-m'hi altre cop, em tornen tots els dubtes de si 26 o 29, és que la cabrona va molt bé! m'han revifat de cop totes les ganes de pedalar, de fer rutes i pedalar més hores de les que ara em toquen. Sort que ara ja podré augmentar una mica els ritmes i la cosa canviarà...

De vegades n'hi ha per emprenyar-se...

Tot i estar emboirat i tapadot hi va haver moments que va quedar un dia prou agradable per dalt als cingles.

Doncs si, i no només pel resultat de les eleccions, i tot i que l'expressió no és meva, no crec que es pugui dir millor, deixem enrera el pitjor president de la història i el substitueix un que va perdre dues eleccions contra ell, estem arreglats!

El motiu de l'emprenyada és molt més intrascendent, simplement es tracta de cagar-me una mica amb els senyors d'SRAM, m'explico, fa un temps, un dels rodaments BB30 del pedalier de la Meri, es va quedar clavat, la veritat és que va rebre molta aigua i fang, pertant, tot i no fer-me massa gràcia que passés tant aviat, ho vaig mig entendre, i després de buscar i rebuscar per les botigues de la zona ho vaig haver de demanar per internet urgent ja que ningú tenia rodaments SRAM BB30 de recanvi (després es queixen de que no es ven), en fi, que un cop canviats, a rodar altre vegada.

Aquesta setmana li va tocar altre cop un munt d'aigua i fang, resultat, el rodament altre cop clavat, però com que dins la caixa de SRAM-TRUVATIV dels rodaments en va sortir una d'SKF amb els rodaments a l'interior, i en vistes a que al poble hi ha el distribuidor d'SKF, doncs agafo un dels rodaments i les caixes amb les referències i vaig a veure si en tenen.

Així arriba el recanvi, caixa TRUVATIV precintada i a dins la caixa SKF amb els rodaments

El motiu de l'emprenyada arriba ara, la referència que porta impresa el rodament, dins el catèleg d'SKF no existeix, la caixa SKF és falsa ja que no porta les referències impreses com les originals, els rodaments no van venir sellats individualment com venen els bons, i els rodaments que jo vaig comprar com d'acer inoxidable són més falsos que un duro de fusta, tant el d'origen de les bieles XX com el recanvi Sram que vaig comprar (que de fet són iguals i van amb la mateixa referència), i d'inoxidables res de res, són més de ferro que res. L'encarregat m'ensenya un SKF de les mateixes mides, porta referències diferents i uns logos minúsculs que els SRAM no porten, i el millor de tot, un sol rodament SKF val gairebé el doble que els dos SRAM. Les paraules textuals de l'encarregat és que el rodament en si no és bò però podria anar bé si no portés un sellat de merda, per això peta cada vegada que li toca aigua i fang. No sé que duraràn els SKF originals, espero que més, però és molt trist que una casa tan gran foti el pal amb rodaments falsos.

Ah! i per altra banda entre setmana vaig fent tandes de base aeròbica al "potro" de tortures alies "rodillo", de moment suau (però més que l'any passat) per anar augmentant de mica en mica en volum i hores, i el dissabte vàrem sortir amb l'Edu i el Gerard per la zona dels cingles de Berti, molt tranquils, jo vaig sortir desde Vic per afegir-hi un parell d'horetes més.

El dia no despertava massa animat que diguem, però al final va aclarir...i per dalt la cinglera, corriols divertits i vistes per disfrutar.

parlant clar.

http://blogs.aragirona.cat/jair-dominguez/blog/1302/democracia-els-meus-collons

3,2,1, go!!

Al cim del Matagalls, no fèia dia per masses vistes ni per passar massa estona.

Doncs si, tret de sortida, després de passar tres setmanes de repòs total i de lluitar contra els remordiments per no estar fotent res de res a part de menjar com un porc i estirgassar-me al sofà, començo a moure'm altre vegada. La veritat és que "obligar-me" a no fer res m'ha fet agafar amb ganes el fet de tornar a preparar-me una mica, tot i que no tinc objectius clars encara, el sol fet d'establir-me una rutina d'exercici, horaris i menjar (això no massa), m'aporta prou satisfacció i equilibri a nivell personal com per trobar-ho a faltar molt.

Abans de tot però, diré que la temporada va acabar com tocava, amb la meva pujadeta al Matagalls, el dia era fastigós, ennuvolat i boirós, i tot i que a peu, amb tranquilitat i per la ruta normal es podia pujar, amb la btt la cosa es complicava ja que no es veia una merda, en certs moments si no era pel gps, no sabia massa per on parava ni per on havia de tirar, sobretot baixant, però bé, amb tranquilitat i prudència tot bé.

La visibilitat no convidava a baixar massa depressa que diguem...


Això si, els colors, doncs els que toquen per l'època... per parar a badar la boca a cada racó

Des de llavors, sofà i més sofà fins aquest dissabte on he tornat a pedalar de nou, ben res, una sortideta molt tranquila amb l'Edu i el Gerard per anar a esmorzar al brull i tornar buscant corriols per fer-ho entretingut i riure una estona, pel que fa a les sensacions, la veritat és que molt millor del que em pensava, però sense poder tirar cohets, evidentment. A partir d'avui comencen les sessions de "rodillo" o passar fred a fora amb els llums.