martes, 10 de enero de 2012

Ja sóm a mig túnel

Doncs si, diriem que aquell túnel que va desde octubre a març coincidint amb el canvi horari, ja comença a veure's d'una altra manera, ara ja no es fa fosc a les cinc de la tarda, aguanta una miqueta més (quina fè que tinc...), bé a dos de sis. També comença el periode en que tothom es lia a fer els famosos treballs de fons o base, a passar hores pedalant a poca intensitat, i que en el meu cas ja fa uns dies que faig, de fet he començat abans perquè volia tenir més temps per treballar uns aspectes en els que tinc més carències que en el pròpi fons, però com que sóc així d'autodidacta, ja veurem com surt...

I és que quan els dies es lleven així agafa es fa dur això de pedalar



I pel que fa als pedals, doncs vaig fent per carretera, que em deixa fer millor la feina, però de vegades necessito la btt, i, és que quan vas amb la de carretera i al posar-te a pedalar dret segueixes buscant el mando per bloquejar la forquilla, és que el teu fons queda molt clar, sóc "beteteru". Les rutes són les de sempre per l'època, per carretera cap a St Quirze Safaja, Seva i fi de provincies...en fi, el més plà possible per la zona i evitant el trànsit tanc com puc, i amb la btt doncs, agafant el cotxe fins a Les Preses i fent el carrilet direcció Girona, aqui sempre em venen ansies de muntar una bici de ciclocros, hi ha de volar! a més amb tota la humitat de la plana, en aquesta època seria per disfrutar molt, tot vindrà...



Km i km de pista per rodar, tot molt ben arregladet, una llàstima no tenir-ho més a prop per disfrutar-ho cada vespre...


Però també m'he saltat una mica la disciplina de la base, bé, el dia de cap d'any, que vàrem fer una rutilla corriolera amb en Dani, en Xic, l'Escarrabill i cia i on les pulsacions van revolucionar-se més del que tocava per la zona de Folgueroles i el dia 1, que vaig acompanyar al meu cunyat(pescallunes de totes totes) en la seva tradicional pujada a Bellmunt, on tot i quedar tard (12), algún encara transpirava gintònics i algun altre com en Tarrés ja portava alguna pujada feta, fèia temps qe no anava per la zona i va fer gràcia trobar-me amb gent que fèia temps que no vèia com en Gabri i en Corral.
Bona gent per Bellmunt el dia 1...quins animals!

I amb això diria que m'he posa't més o menys al dia, no hi ha massa per explicar en aquestes dates, ja que és tot força rutinari, base, rodillo, molt de fred, un refredat que em fa companyia desde fa tants dies que ja l'hi he agafat carinyo i tot, i segueixo rumiant indecís en la 29er, ja que crec que hi aniria bé pel tipus de rutes que faig, però em sap greu la Meri, que em va molt bé, i muntar una 29 sense aprofitar res de la Meri és massa per la meva butxaca...

2 comentarios:

  1. Bon any Jordi!!! I pel que veig bon treball...no hi haurà qui et pari noi!
    Si et serveix de consol també he pillat un refredat i el nas no em para de rajar,jejeje
    Vinga, que continuin aquestes tirades de carretera i btt i a veure si cau la de 29.

    Per cert, l'anònim de l'altre post era jo,jajaja quin desastre, em vaig oblidar de posar el nom.

    El powertap...aviat aviat jejejeje

    Ara si...MARIONABTT

    ResponderEliminar
  2. Bon any igualment Mariona! Merci! res de bona feina! és un parar i engegar per culpa del refredat i cada dia vaig a pitjor, tu si que fas por! amb powertap o sense!

    ResponderEliminar