Burryazo i a tornar-hi...

Bé, ja fa dies que volia escriure aquesta entrada, però després de com va anar la Vipxtrem he volgut esperar a que les coses es posessin a lloc ja que hi ha hagut una mica de tot...com podeu veure per la foto de dalt, ja pedalo altre vegada, ahir el primer dia, fins a Sau tranquilet.

La Vipxtrem evidentment no va anar bé, no en faré crònica ni cap reflexió, senzillament no tenia el dia, i enlloc de quedar-me a un ritme que em permetés acabar i disfrutar de la ruta vaig voler forçar buscant unes sensacions que sabia que no tindria i en un revolt vaig tenir un "burryazo" i aqui es va acabar tot, ambulància, uns quants punts i cap a casa.

Si em permeteu una mica d'humor, i sense que s'ofengui ningú, explicaré que un "burryazo", senzillament és una pinyaca on el primer que acostuma a tocar a terra és el cap o alguna altra part que no siguin els peus. El nom vé del corredor d'specialized Burry Standler que ho està posant de moda en les últimes proves de la copa del món.

Aquí la seva última exhibició, això si, no proveu de fer-ho perquè el tio és grande(certament, tercer a l'últim mundial) i sap fer-ho bé i no és fa mal, dels que ho hem provat per aqui, sé que l'Ada va acabar amb el genoll no massa fi, i jo vaig acabar així...(si Ada, sortirà una foto meva al blog...jeje)
Però bé, d'això ja en fa una setmana i mitja, desde dilluns no porto els punts i ahir, dimecres, ja vaig començar a pedalar altre vegada. No cal dir que després d'una caiguda una mica sèria passen moltes coses pel cap, que si a les curses no se t'hi ha perdut res, que pedalo per disfrutar i a les curses realment no disfruto, que si tal i pascual, realment només es tracta de ser realista i honest amb tu mateix, el teu nivell i les teves sensacions en el dia que toca, si et passes la muntanya sempre et torna a lloc, i això no m'ho ha ensenyat la bici però quan has perdut més d'un amic a la muntanya fa ràbia que et passin tonteries així per seguir els impulsos enlloc del cap, en fi, que he dit que no divagaria...

En resum, que torno a pedalar, i no he hagut de parar per lesió com fins ara, que tot i fer-me mandra sortir ahir al vespre, la sensació de pedalar sol per la carretera que baixa a Sau, senzillament indescriptible, a més tots la coneixeu, i només serà superable quan ho pugui fer per muntanya (encara no he arreglat la Meri), i sobretot, que grande això del Garmin! no sé com he trigat tant a tenir-ne un! sembla que se m'obre un món nou al davant, en fi...salut i pedals!
Per cert, i el més important de l'entrada, GRÀCIES! a tots per l'ajuda en el dia "d", per les trucades i els missatges d'ànims, aquests "romans" a part d'estar bojos són una gent impressionant!