Aramón B-PRO NON STOP

Doncs tot i que no ho tenia previst, a última hora vaig decidir inscriure'm a la Aramon B-Pro Nonstop, no sóc massa de curses ni coses d'aquestes amb tanta gent però la zona és molt guapa i em venia de gust així que el divendres després de dinar vaig marxar cap a Castejón de Sos, anava molt justet de temps per arribar al briefing, però què hi farèm, no vaig poder plegar abans de la feina...
Així estava el cel després del ruixat amb el que em va rebre Castejón de Sos, sempre m'ha encantat aquest poble i la zona

En qüestió de tres horetes i mitja era a lloc, però tard, eren les 19:45 i el briefing era a les 19...així que només vaig anar a recollir el dorsal i el maillot, i com que ja no en quedaven de la meva talla, doncs una xl i a fer parapent. Estava plovent així que enlloc de voltar per allà vaig anar a instal·lar-me a l'habitació, que per cert, estava de luxe i la noia que els porta es va portar super bé, ja que em va deixar l'habitació fins que acabés la cursa, així em podia dutxar jo a l'habitació tranquilament i rentar la bici amb una manguera que tenia al parquing (també tenia parquing tancat pels cotxes, un luxe!). Un cop tot a lloc ja era l'hora de sopar, així que a sopar i dormir.
No tenia res de l'altre món, però pel que vaig pagar i el que em van oferir, hi hauria molts llocs que en podrien aprendre una mica, tots els que hi erem vam dir el mateix, i jo era l'únic que no repetia de l'any passat, el vinent hi tornaré.

El Dissabte vaig llevar-me d'horeta per esmorzar i engrassar una mica, i al parquing em vaig trobar al Milton Ramos, que era als mateixos apartaments, un tio simpàtic la veritat, i molt fi el cabrón! no té ni ossos! vam fer-la petar una mica i després a can roca i a vestir-se de romans que s'acostava l'hora.

La sortida era a les 8 i vaig cometre l'error de posar-me darrera de tot, la veritat és que em va fer cosa posar-me endavant i vaig pensar que "bueno" els km ja posarien tothom a lloc, però la veritat és que no, la gent que hi havia a davant que sé que anem més o menys igual, ja no els veuria en tota la ruta, i, és que només de sortir, quan jo passava per sota l'arc, als primers ja ni els veia...en fi.

Tothom va sortir fortot i els primers km eren asfaltats, volia recuperar posicions ja que la baixada de després era complicada i jo no sóc cap crack i allà en perderia, així que vaig pujar a ritme i amb les pulsacions força a prendre pel sac, em trobava les cames molt pesades i la sensació d'estar molt tip, però vaig poder fer tot el tram asfaltat amb el plat gros i vaig poder avançar a molta gent. Un cop més avançat el port (tenia 20 km i 1250+) la gent s'havia anat estirant i em vaig trobar a la Mariona del maratonians, vam fer una estona plegats (cullons com puja!), i en un moment que un noi em va demanar com m'anava la bici, mentre xerravem li vam agafar uns metres i així seguiriem fins a coronar, a dalt hi havia el primer avituallament, vaig parar a omplir el bidó i la Mariona ens va passar sense parar, començava la baixada.

La baixada era guarra, guarra, un corriol dels que fa servir el bestiar per pujar a les pastures d'alçada amb moltes variants i trencants que quedaven tallats i una sola traçada bona. Al principi ja vaig passar la Mariona i 3 o 4 més, però el noi amb el que havia coronat, el Ricardo, em va treure uns metres que ja no els hi recuperaria fina a baix, i a més em van passar 4 o 5 persones més, vaig acabar fent l'últim tram de baixada, un corriol enfangadíssim, amb un noi de Terrassa. Un cop a baix, on començava la pista ens van dir que anavem el 75 i 76 i que si no espabilàvem no passariem el tall, així que vam començar a tirar una mica tots, però la cadena estava fatal per tant de fang i aigua i jo i el Ricardo vam parar a engrassar (jo portava oli) i els alres van seguir. El cami anava fent un puja-baixa fins a arribar al segon port i les meves cames van començar a donar senyals de vida, així que vaig anar apretant fins al segon port que era més suau i allà vaig atrapar al noi de Terrassa i la resta i els vaig anar deixant.

En arribar al segon avitualament hi havia 5 o 6 persones així que pipi ràpid, omplir bidó i surto volant, s'havia de pujar un tros a peu i després començava un corriol molt guapo pel mig de bosc, però que va acabar convertint-se en un camí força guarrillo amb molta pedra i on em van passar 3 o 4 (no entenc com baixa tant bé la gent), en acabar venia un tram de carretera i pista fins al punt de tall, que vaig passar a temps, i poc després el tercer avituallament i control de firmes, allà torno a engrassar i surto abans que tots els que m'han passat baixant.

Comença el tercer port del dia, i tenia clar que seria el més dur, comença en asfalt i em noto les cames molt bé, més o menys és com una pujada al Plà de la Calma per la distància i inclinació, així que agafo el méu ritmillo i puc avançar a gent. A partir de mitja pujada s'acaba l'asfalt i el camí es va tornant més dret fins a arribar a convertir-se en una paret on no quedava més que caminar, en aquest punt vaig tenir una devallada de fisic i de coco, així que vaig prendre'm un gel i vaig començar a caminar més tranquil, el cami fèia per la carena i reseguia tres pics per acabar baixant per una pista amb molta pedra on em va passar un que em va arrencar els adhesius literalmet (mai havia vist ningú baixar tant ràpid!) i amb el que ens aniriem trobant durant tot el que quedava de ruta, a les pujades passava jo, a les baixades ell. Baixant vaig menjar una barreta i un altre gel i em vaig refer força i així arribava al quart avituallament, engrassar una mica, menjar plàtan, veure i en marxa...

Surto amb un noi que em comenta que fa uns dies havia estat als 100 de les guilleries de fa uns dies i anem pujant un tros asfaltat, marco el ritme jo i ell va una mica forçat però em segueix, en coronar jo segueixo tirant avall i ell simplement es deixa baixar de manera que em torno a quedar sol, comença el quart port del dia, és més suau però a aquestes alçades ja em costa una mica, fins que al final d'una recta, al fons hi veig el que m'ha arrencat els adhesius baixant i em servei de motivació, l'atrapo i el passo, també trobo gent que l'han desviat al control de pas i vaig passant, un cop coronat va fent un cami de puja-baixa infectat de bassals i fang i vaig fent el cami adelantant-me constantment amb aquell noi, ja ens ho agafem a riure perquè jo no el puc seguir baixant i ell pujant va més fotut. Passem de llarg el cinquè avituallament, que ja hi ha ganes d'arribar, i tirem na fent igual, el puc seguir a totes les baixades (no són complicades) i arribem a Castejón de Sos.

L'arribada, doncs molt xula, musiqueta, l'speaker, les nenes que et posen la medalla de finisher, i tothom per allà comentant la jugada...val la pena, he entrat el 48, el Marc, que de vegades hem rodat junts i ha sortit amb els de davant ha entrat 20 minuts abans que jo i el David que ha sortit al davant amb el Marc m'ha tret una hora, em comenten que quan han passat ells pel corriol primer de baixada on he perdut tant de temps, era enfangat però sense traces gairebé i es passava bé, suposo que d'haver sortit amb ells hagués anat una mica més ràpid però bé, tant és, m'ho he passat molt bé, la ruta és molt guapa, i feta en sec i sense estressar-se pot ser molt disfrutona.

Això si, com que sempre vaig al meu aire i no apareixo gaire per pedalades ni curses, em falta aquell puntet i una mica de ritme, i he flipat de com baixa la gent de ràpid, jo que em dedico a reposar i baixo cantant o xiulant normalment...però bé és el que hi ha, jo ho disfruto així i és la meva manera d'entendre la btt
Potser no havia sortit mai amb tanta merda a sobre la o.nine, es va portar com una campiona, ni un canvi mal fet amb tot el fang que hi havia, ni un chupón de cadena en tota la ruta i la magura cada dia m'agrada més, l'única pega és que vaig pulir-me les pastilles de fre.
més detalls ronyosos i enfangats...