sábado, 24 de diciembre de 2011
BON NADAL!!!!
No cal dir massa coses més, tansols desitjar el millor per tothom, molta salut i molts km per pedalar.
jueves, 22 de diciembre de 2011
ergon sm3, pròximament...
Ja fa molt de temps que segueixo el que fan, ja que tot i no ser un material extremadament lleuger, si que funciona realment bé, i en vistes a que els que rondem per aqui acostumem a passar força hores damunt la bici, doncs la comoditat i el bon funcionament a nivell d'ergonomia adquireix importància, d'aqui que vulgui fer referència a aquesta marca, topeak-ergon.
Potser el més conegut d'ells són els punys amb un extra de suport cap a l'interior, tot i que els he provat, de moment no m'he decidit mai a muntar-los, realment no els he cregut necessàris, potser algun dia si...
El que si he tingut l'oportunitat de provar i utilitzar han estat la motxilla i els guants, i realment valen la pena, pel mateix preu que marques molt més conegudes, funcionen realment molt millor.
Però el motiu de l'entrada és una altra, ja he comentat altres vegades que no acabo de trobar un selló que m'agradi i funcioni i mira que n'he provat. I com que segueixo sovint el que fa aquesta marca i el que empren els seus corredors, Kalentieva, Lakata, kerkove, Looney, Kurschat, Wiens, Bigham... un equipàs en xc, marató i proves per etapes; doncs vaig veure que fins ara empraven una marca de sellons molt desconeguda (per a mi almenys), terry, http://www.terry-comfort.de/de/men/sport_fly_rsr_white.php, no són cap ploma, però el vaig muntar a la de carretera i la veritat és que és una joia.
Ara però la casa ergon farà el seus pròpis sellóns, sortiràn a la venda a la primavera, però veient el que no m'agrada de tots els que he provat i el que hi trobo a faltar, crec que pesi el que pesi, em poso a la llista d'espera.
http://www.ergon-bike.com/us/en/interbike2011-sm3
També deixo l'enllaç a la seva web, val la pena fer-hi un cop d'ull, i si algú té el mateix problema que jo amb el selló, doncs ja té una opció més a tenir en compte, a més crec que ara l'importador per aqui ha canviat i està a prop...
Potser el més conegut d'ells són els punys amb un extra de suport cap a l'interior, tot i que els he provat, de moment no m'he decidit mai a muntar-los, realment no els he cregut necessàris, potser algun dia si...
El que si he tingut l'oportunitat de provar i utilitzar han estat la motxilla i els guants, i realment valen la pena, pel mateix preu que marques molt més conegudes, funcionen realment molt millor.
Però el motiu de l'entrada és una altra, ja he comentat altres vegades que no acabo de trobar un selló que m'agradi i funcioni i mira que n'he provat. I com que segueixo sovint el que fa aquesta marca i el que empren els seus corredors, Kalentieva, Lakata, kerkove, Looney, Kurschat, Wiens, Bigham... un equipàs en xc, marató i proves per etapes; doncs vaig veure que fins ara empraven una marca de sellons molt desconeguda (per a mi almenys), terry, http://www.terry-comfort.de/de/men/sport_fly_rsr_white.php, no són cap ploma, però el vaig muntar a la de carretera i la veritat és que és una joia.
Ara però la casa ergon farà el seus pròpis sellóns, sortiràn a la venda a la primavera, però veient el que no m'agrada de tots els que he provat i el que hi trobo a faltar, crec que pesi el que pesi, em poso a la llista d'espera.
http://www.ergon-bike.com/us/en/interbike2011-sm3
També deixo l'enllaç a la seva web, val la pena fer-hi un cop d'ull, i si algú té el mateix problema que jo amb el selló, doncs ja té una opció més a tenir en compte, a més crec que ara l'importador per aqui ha canviat i està a prop...
martes, 20 de diciembre de 2011
na fent i na tirant...
Així de simple i així de senzill, és la sensació que tinc els primers dies de fer aquesta base que farà tothom passat festes i que jo m'he avançat una mica, ben bé no sé massa perquè però que ja hi sóm posats, de fet, no sé si m'aporta massa beneficis a nivell fisiològic però a nivell de coco crec que si i més aquest any que ho he estat fent tot al "rodillo", almenys aprendré a patir si no moro d'avorriment en el procés...
I els caps de setmana, doncs carretera, de moment suau, i per rodar de plà i fugint de la boira, aquests dies he estat fent el trajecte de Ripoll a Setcases i rodalies, o per Centelles, St Feliu de Codines, etc. és el que té no tenir l'eina que toca per poder posar els rodaments a la Meri, que entre el rodillo i carretera i no poder passar d'unes pulsacions, la motivació he quedat enfonsada del tot, de fet, el que més m'ha motivat aquests dies ha estat el fet de mirar sèries de la tv mentre pedalo al rodillo, d'aquestes que per la tele et retiren a mig seguir o et posen a hores intempestives. En definitiva, un desastre...
Pujant a St Feliu de Codines, li va costar prou escampar a la boira...
Per sort, avui he pogut muntar la Meri, i en mirar-la i enfilar-m'hi altre cop, em tornen tots els dubtes de si 26 o 29, és que la cabrona va molt bé! m'han revifat de cop totes les ganes de pedalar, de fer rutes i pedalar més hores de les que ara em toquen. Sort que ara ja podré augmentar una mica els ritmes i la cosa canviarà...
miércoles, 23 de noviembre de 2011
De vegades n'hi ha per emprenyar-se...
Tot i estar emboirat i tapadot hi va haver moments que va quedar un dia prou agradable per dalt als cingles.Doncs si, i no només pel resultat de les eleccions, i tot i que l'expressió no és meva, no crec que es pugui dir millor, deixem enrera el pitjor president de la història i el substitueix un que va perdre dues eleccions contra ell, estem arreglats!
El motiu de l'emprenyada és molt més intrascendent, simplement es tracta de cagar-me una mica amb els senyors d'SRAM, m'explico, fa un temps, un dels rodaments BB30 del pedalier de la Meri, es va quedar clavat, la veritat és que va rebre molta aigua i fang, pertant, tot i no fer-me massa gràcia que passés tant aviat, ho vaig mig entendre, i després de buscar i rebuscar per les botigues de la zona ho vaig haver de demanar per internet urgent ja que ningú tenia rodaments SRAM BB30 de recanvi (després es queixen de que no es ven), en fi, que un cop canviats, a rodar altre vegada.
Aquesta setmana li va tocar altre cop un munt d'aigua i fang, resultat, el rodament altre cop clavat, però com que dins la caixa de SRAM-TRUVATIV dels rodaments en va sortir una d'SKF amb els rodaments a l'interior, i en vistes a que al poble hi ha el distribuidor d'SKF, doncs agafo un dels rodaments i les caixes amb les referències i vaig a veure si en tenen.
Així arriba el recanvi, caixa TRUVATIV precintada i a dins la caixa SKF amb els rodaments
El motiu de l'emprenyada arriba ara, la referència que porta impresa el rodament, dins el catèleg d'SKF no existeix, la caixa SKF és falsa ja que no porta les referències impreses com les originals, els rodaments no van venir sellats individualment com venen els bons, i els rodaments que jo vaig comprar com d'acer inoxidable són més falsos que un duro de fusta, tant el d'origen de les bieles XX com el recanvi Sram que vaig comprar (que de fet són iguals i van amb la mateixa referència), i d'inoxidables res de res, són més de ferro que res. L'encarregat m'ensenya un SKF de les mateixes mides, porta referències diferents i uns logos minúsculs que els SRAM no porten, i el millor de tot, un sol rodament SKF val gairebé el doble que els dos SRAM. Les paraules textuals de l'encarregat és que el rodament en si no és bò però podria anar bé si no portés un sellat de merda, per això peta cada vegada que li toca aigua i fang. No sé que duraràn els SKF originals, espero que més, però és molt trist que una casa tan gran foti el pal amb rodaments falsos.
Ah! i per altra banda entre setmana vaig fent tandes de base aeròbica al "potro" de tortures alies "rodillo", de moment suau (però més que l'any passat) per anar augmentant de mica en mica en volum i hores, i el dissabte vàrem sortir amb l'Edu i el Gerard per la zona dels cingles de Berti, molt tranquils, jo vaig sortir desde Vic per afegir-hi un parell d'horetes més.
El motiu de l'emprenyada és molt més intrascendent, simplement es tracta de cagar-me una mica amb els senyors d'SRAM, m'explico, fa un temps, un dels rodaments BB30 del pedalier de la Meri, es va quedar clavat, la veritat és que va rebre molta aigua i fang, pertant, tot i no fer-me massa gràcia que passés tant aviat, ho vaig mig entendre, i després de buscar i rebuscar per les botigues de la zona ho vaig haver de demanar per internet urgent ja que ningú tenia rodaments SRAM BB30 de recanvi (després es queixen de que no es ven), en fi, que un cop canviats, a rodar altre vegada.
Aquesta setmana li va tocar altre cop un munt d'aigua i fang, resultat, el rodament altre cop clavat, però com que dins la caixa de SRAM-TRUVATIV dels rodaments en va sortir una d'SKF amb els rodaments a l'interior, i en vistes a que al poble hi ha el distribuidor d'SKF, doncs agafo un dels rodaments i les caixes amb les referències i vaig a veure si en tenen.
Així arriba el recanvi, caixa TRUVATIV precintada i a dins la caixa SKF amb els rodamentsEl motiu de l'emprenyada arriba ara, la referència que porta impresa el rodament, dins el catèleg d'SKF no existeix, la caixa SKF és falsa ja que no porta les referències impreses com les originals, els rodaments no van venir sellats individualment com venen els bons, i els rodaments que jo vaig comprar com d'acer inoxidable són més falsos que un duro de fusta, tant el d'origen de les bieles XX com el recanvi Sram que vaig comprar (que de fet són iguals i van amb la mateixa referència), i d'inoxidables res de res, són més de ferro que res. L'encarregat m'ensenya un SKF de les mateixes mides, porta referències diferents i uns logos minúsculs que els SRAM no porten, i el millor de tot, un sol rodament SKF val gairebé el doble que els dos SRAM. Les paraules textuals de l'encarregat és que el rodament en si no és bò però podria anar bé si no portés un sellat de merda, per això peta cada vegada que li toca aigua i fang. No sé que duraràn els SKF originals, espero que més, però és molt trist que una casa tan gran foti el pal amb rodaments falsos.
Ah! i per altra banda entre setmana vaig fent tandes de base aeròbica al "potro" de tortures alies "rodillo", de moment suau (però més que l'any passat) per anar augmentant de mica en mica en volum i hores, i el dissabte vàrem sortir amb l'Edu i el Gerard per la zona dels cingles de Berti, molt tranquils, jo vaig sortir desde Vic per afegir-hi un parell d'horetes més.
El dia no despertava massa animat que diguem, però al final va aclarir...i per dalt la cinglera, corriols divertits i vistes per disfrutar.
martes, 15 de noviembre de 2011
lunes, 14 de noviembre de 2011
3,2,1, go!!
Al cim del Matagalls, no fèia dia per masses vistes ni per passar massa estona.Doncs si, tret de sortida, després de passar tres setmanes de repòs total i de lluitar contra els remordiments per no estar fotent res de res a part de menjar com un porc i estirgassar-me al sofà, començo a moure'm altre vegada. La veritat és que "obligar-me" a no fer res m'ha fet agafar amb ganes el fet de tornar a preparar-me una mica, tot i que no tinc objectius clars encara, el sol fet d'establir-me una rutina d'exercici, horaris i menjar (això no massa), m'aporta prou satisfacció i equilibri a nivell personal com per trobar-ho a faltar molt.
Abans de tot però, diré que la temporada va acabar com tocava, amb la meva pujadeta al Matagalls, el dia era fastigós, ennuvolat i boirós, i tot i que a peu, amb tranquilitat i per la ruta normal es podia pujar, amb la btt la cosa es complicava ja que no es veia una merda, en certs moments si no era pel gps, no sabia massa per on parava ni per on havia de tirar, sobretot baixant, però bé, amb tranquilitat i prudència tot bé.
La visibilitat no convidava a baixar massa depressa que diguem...
Això si, els colors, doncs els que toquen per l'època... per parar a badar la boca a cada racó
Des de llavors, sofà i més sofà fins aquest dissabte on he tornat a pedalar de nou, ben res, una sortideta molt tranquila amb l'Edu i el Gerard per anar a esmorzar al brull i tornar buscant corriols per fer-ho entretingut i riure una estona, pel que fa a les sensacions, la veritat és que molt millor del que em pensava, però sense poder tirar cohets, evidentment. A partir d'avui comencen les sessions de "rodillo" o passar fred a fora amb els llums.
Abans de tot però, diré que la temporada va acabar com tocava, amb la meva pujadeta al Matagalls, el dia era fastigós, ennuvolat i boirós, i tot i que a peu, amb tranquilitat i per la ruta normal es podia pujar, amb la btt la cosa es complicava ja que no es veia una merda, en certs moments si no era pel gps, no sabia massa per on parava ni per on havia de tirar, sobretot baixant, però bé, amb tranquilitat i prudència tot bé.
La visibilitat no convidava a baixar massa depressa que diguem...
Això si, els colors, doncs els que toquen per l'època... per parar a badar la boca a cada racóDes de llavors, sofà i més sofà fins aquest dissabte on he tornat a pedalar de nou, ben res, una sortideta molt tranquila amb l'Edu i el Gerard per anar a esmorzar al brull i tornar buscant corriols per fer-ho entretingut i riure una estona, pel que fa a les sensacions, la veritat és que molt millor del que em pensava, però sense poder tirar cohets, evidentment. A partir d'avui comencen les sessions de "rodillo" o passar fred a fora amb els llums.
lunes, 17 de octubre de 2011
disfrutant...
Per moltes voltes que donis, el Montseny sempre et guarda racons per descobrir...Després de la visita al Turó, tocava pujar Matagalls, però una proposta del Dani de fer una "sortideta" per carretera m'ho van fer endarrerir. Com que havia notat una punxada al genoll al mateix lloc d'una antiga lesió, vaig reposar un parell de dies, un dia suau amb el Pepe entre setmana i a esperar el cap de setmana.
Havia quedat amb el Dani per diumenge, i com que es preveia dur perquè el personatge és un animalot, vaig sortir dissabte tranquil, volia fer una volteta per la zona de Moià, St Feliu etc. res a destacar a part de la trobada a Castellterçol amb la Mariona, que desde la Vipxtrem que no la vèia, i la vam fer petar una estona, també em va fer veure que ningú entrena i els medidors de potència són per fer bonic...Tot i agafar-m'ho amb calma, ja van sortir uns 70 km i la sensació de que em passarien factura al dia següent.
El diumenge haviem quedat sobre les 9, i un cop triada la ruta ens posem en marxa, de Vic cap a Roda, L'Esquirol, Cantonigròs, seguir pujant per la Salut, Coll de Condreu i baixar direcció Olot, pujar per Capsacosta, St Pau de Seguries, St Joan de les Abadesses, Ripoll, Torelló, Manlleu, Roda i vic, 145 km i dos "portillos", però el problema no van ser els portillos sinó l'entremig, de fet, per això vaig començar a tocar la carretera, per adaptar-me a fer un esforç sense la caiguda de pulsacions que tinc amb btt, en carretera l'esforç és més constant, i més si vas darrera (a roda no! abans em quedo enrere que "chupar" roda) d'un tren de mercaderies de 1.90 i 87 kgs que fa mesos que no posa plat petit ni pujant a st Marçal. El resultat era força evident veient la mitja que portàvem, em vaig fondre rodant entre ports, vaig pujar capsacosta justet i després de fer uns relleus entre st Pau i Ripoll em vaig quedar en reserva per tornar, però bé, en la reserva aquella anomenada "ritmo cansino" també s'arriba lluny, així que a dinar a casona i a reposar al sofà.
Bé, van ser dos dies de repòs, perquè em van quedar les cames com palotes, però dimecres, aprofitant la festa nacional d'hispañistán, vaig sortir una estoneta seguint el track de la ruta que fariem dissabte amb uns maratonians, uns 50 km molt tranquils i uns 1600+.
Havia quedat amb el Dani per diumenge, i com que es preveia dur perquè el personatge és un animalot, vaig sortir dissabte tranquil, volia fer una volteta per la zona de Moià, St Feliu etc. res a destacar a part de la trobada a Castellterçol amb la Mariona, que desde la Vipxtrem que no la vèia, i la vam fer petar una estona, també em va fer veure que ningú entrena i els medidors de potència són per fer bonic...Tot i agafar-m'ho amb calma, ja van sortir uns 70 km i la sensació de que em passarien factura al dia següent.
El diumenge haviem quedat sobre les 9, i un cop triada la ruta ens posem en marxa, de Vic cap a Roda, L'Esquirol, Cantonigròs, seguir pujant per la Salut, Coll de Condreu i baixar direcció Olot, pujar per Capsacosta, St Pau de Seguries, St Joan de les Abadesses, Ripoll, Torelló, Manlleu, Roda i vic, 145 km i dos "portillos", però el problema no van ser els portillos sinó l'entremig, de fet, per això vaig començar a tocar la carretera, per adaptar-me a fer un esforç sense la caiguda de pulsacions que tinc amb btt, en carretera l'esforç és més constant, i més si vas darrera (a roda no! abans em quedo enrere que "chupar" roda) d'un tren de mercaderies de 1.90 i 87 kgs que fa mesos que no posa plat petit ni pujant a st Marçal. El resultat era força evident veient la mitja que portàvem, em vaig fondre rodant entre ports, vaig pujar capsacosta justet i després de fer uns relleus entre st Pau i Ripoll em vaig quedar en reserva per tornar, però bé, en la reserva aquella anomenada "ritmo cansino" també s'arriba lluny, així que a dinar a casona i a reposar al sofà.
Bé, van ser dos dies de repòs, perquè em van quedar les cames com palotes, però dimecres, aprofitant la festa nacional d'hispañistán, vaig sortir una estoneta seguint el track de la ruta que fariem dissabte amb uns maratonians, uns 50 km molt tranquils i uns 1600+.
Cadena? on?? debia ser que ens em embadalit amb el canvi de colors que comença a fer el Montseny i no ens hem adonat de res...
Al final vàrem ser el DiamondBack, el Jaumetal i jo, vam quedar d'horeta a Aiguafreda i d'allà sortiem cap al Plà de la Calma, un cop a dalt paradeta a Collformic per fer un mos i seguim pujant direcció St Segimón per baixar cap a Font Pomereta i d'allà cap al Matagalls xic i direcció Seva a empalmar amb el track de la ruta Bandolera.
De baixada a Fontpomereta...
El track és molt corriolero, la veritat és que coneixia trossos i zones però tot empalmat d'aquesta manera, amb tots aquests bucles i giragonses, doncs no se m'hagués acudit mai, quina feinada que debien tenir per marcar-lo tot per la cursa!
La veritat és que la ruta és durilla de collons, o rampes de molinillo o corriols tècnics, i algun senderol de bon fer per compensar de tant en tant, de fet al km 70 ja portàvem els 3000+ acomulats i encara quedava pujada, en concret uns 2 o 3 km amb rampes del 23-24% que ja van fer molt de mal, i havent menjat 2 platans en tot el dia i 2 bidons d'aigua, doncs algun que altre amago de rampa vaig tenir, però només un avís per un altre dia pensar en menjar i veure una mica més durant la ruta. En fi, una bona somanta altra vegada, en bona companyia i recorregut impressionants.
OOoooommmmmmmm
A veure que fem aquesta setmana, ja que crec que no m'escapo d'estrenar la temporada de "rodillo" i quina ruta m'empesco per estrenar la nova 29er d'en Dani, que espera un pepinaco d'scott que farà por i amb ell a sobre...m'estimo més no pensar-hi...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)