parlant clar.

http://blogs.aragirona.cat/jair-dominguez/blog/1302/democracia-els-meus-collons

3,2,1, go!!

Al cim del Matagalls, no fèia dia per masses vistes ni per passar massa estona.

Doncs si, tret de sortida, després de passar tres setmanes de repòs total i de lluitar contra els remordiments per no estar fotent res de res a part de menjar com un porc i estirgassar-me al sofà, començo a moure'm altre vegada. La veritat és que "obligar-me" a no fer res m'ha fet agafar amb ganes el fet de tornar a preparar-me una mica, tot i que no tinc objectius clars encara, el sol fet d'establir-me una rutina d'exercici, horaris i menjar (això no massa), m'aporta prou satisfacció i equilibri a nivell personal com per trobar-ho a faltar molt.

Abans de tot però, diré que la temporada va acabar com tocava, amb la meva pujadeta al Matagalls, el dia era fastigós, ennuvolat i boirós, i tot i que a peu, amb tranquilitat i per la ruta normal es podia pujar, amb la btt la cosa es complicava ja que no es veia una merda, en certs moments si no era pel gps, no sabia massa per on parava ni per on havia de tirar, sobretot baixant, però bé, amb tranquilitat i prudència tot bé.

La visibilitat no convidava a baixar massa depressa que diguem...


Això si, els colors, doncs els que toquen per l'època... per parar a badar la boca a cada racó

Des de llavors, sofà i més sofà fins aquest dissabte on he tornat a pedalar de nou, ben res, una sortideta molt tranquila amb l'Edu i el Gerard per anar a esmorzar al brull i tornar buscant corriols per fer-ho entretingut i riure una estona, pel que fa a les sensacions, la veritat és que molt millor del que em pensava, però sense poder tirar cohets, evidentment. A partir d'avui comencen les sessions de "rodillo" o passar fred a fora amb els llums.

disfrutant...

Per moltes voltes que donis, el Montseny sempre et guarda racons per descobrir...

Després de la visita al Turó, tocava pujar Matagalls, però una proposta del Dani de fer una "sortideta" per carretera m'ho van fer endarrerir. Com que havia notat una punxada al genoll al mateix lloc d'una antiga lesió, vaig reposar un parell de dies, un dia suau amb el Pepe entre setmana i a esperar el cap de setmana.

Havia quedat amb el Dani per diumenge, i com que es preveia dur perquè el personatge és un animalot, vaig sortir dissabte tranquil, volia fer una volteta per la zona de Moià, St Feliu etc. res a destacar a part de la trobada a Castellterçol amb la Mariona, que desde la Vipxtrem que no la vèia, i la vam fer petar una estona, també em va fer veure que ningú entrena i els medidors de potència són per fer bonic...Tot i agafar-m'ho amb calma, ja van sortir uns 70 km i la sensació de que em passarien factura al dia següent.

El diumenge haviem quedat sobre les 9, i un cop triada la ruta ens posem en marxa, de Vic cap a Roda, L'Esquirol, Cantonigròs, seguir pujant per la Salut, Coll de Condreu i baixar direcció Olot, pujar per Capsacosta, St Pau de Seguries, St Joan de les Abadesses, Ripoll, Torelló, Manlleu, Roda i vic, 145 km i dos "portillos", però el problema no van ser els portillos sinó l'entremig, de fet, per això vaig començar a tocar la carretera, per adaptar-me a fer un esforç sense la caiguda de pulsacions que tinc amb btt, en carretera l'esforç és més constant, i més si vas darrera (a roda no! abans em quedo enrere que "chupar" roda) d'un tren de mercaderies de 1.90 i 87 kgs que fa mesos que no posa plat petit ni pujant a st Marçal. El resultat era força evident veient la mitja que portàvem, em vaig fondre rodant entre ports, vaig pujar capsacosta justet i després de fer uns relleus entre st Pau i Ripoll em vaig quedar en reserva per tornar, però bé, en la reserva aquella anomenada "ritmo cansino" també s'arriba lluny, així que a dinar a casona i a reposar al sofà.

Bé, van ser dos dies de repòs, perquè em van quedar les cames com palotes, però dimecres, aprofitant la festa nacional d'hispañistán, vaig sortir una estoneta seguint el track de la ruta que fariem dissabte amb uns maratonians, uns 50 km molt tranquils i uns 1600+.

Cadena? on?? debia ser que ens em embadalit amb el canvi de colors que comença a fer el Montseny i no ens hem adonat de res...

Al final vàrem ser el DiamondBack, el Jaumetal i jo, vam quedar d'horeta a Aiguafreda i d'allà sortiem cap al Plà de la Calma, un cop a dalt paradeta a Collformic per fer un mos i seguim pujant direcció St Segimón per baixar cap a Font Pomereta i d'allà cap al Matagalls xic i direcció Seva a empalmar amb el track de la ruta Bandolera.
De baixada a Fontpomereta...

El track és molt corriolero, la veritat és que coneixia trossos i zones però tot empalmat d'aquesta manera, amb tots aquests bucles i giragonses, doncs no se m'hagués acudit mai, quina feinada que debien tenir per marcar-lo tot per la cursa!

La veritat és que la ruta és durilla de collons, o rampes de molinillo o corriols tècnics, i algun senderol de bon fer per compensar de tant en tant, de fet al km 70 ja portàvem els 3000+ acomulats i encara quedava pujada, en concret uns 2 o 3 km amb rampes del 23-24% que ja van fer molt de mal, i havent menjat 2 platans en tot el dia i 2 bidons d'aigua, doncs algun que altre amago de rampa vaig tenir, però només un avís per un altre dia pensar en menjar i veure una mica més durant la ruta. En fi, una bona somanta altra vegada, en bona companyia i recorregut impressionants.
OOoooommmmmmmm



A veure que fem aquesta setmana, ja que crec que no m'escapo d'estrenar la temporada de "rodillo" i quina ruta m'empesco per estrenar la nova 29er d'en Dani, que espera un pepinaco d'scott que farà por i amb ell a sobre...m'estimo més no pensar-hi...

cosa de costums.

Mai m'havia dit massa res la carretera, però poder rodar tranquilet per aquestes zones no diré que no té el seu què...

I és que de vegades s'agafen o s'adquireixen uns hàbits prou extranys o amb poc sentit però ho seguim fent any rera any, en el meu cas ja fa uns 3 anys que vaig "reinstaurar-me" un costum antic que tenia a la tardor, pujar al Matagalls i al Turó de l'Home, com si no ho fés altres vegades durant l'any (forçes), però una pujada a la tardor sempre hi ha de ser, suposo que en un principi ho debia fer pel paisatge i els colors del montseny a la tardor, però aquest any ho hauré de repetir més tard perquè de tardor res de res...suposo que vindrà de cop i passarèm de calça curta a bragafajasostéboina de coll alt de cop, però bé, és el que hi ha...

Pujant cap a Collsesplanes crec, ja que ara dubto si és collsesplanes o collsacreu, en fi, 8 km de puertillo tranquilissim, crec que en els últims 4 cops hi he trobat un cotxe, unes motos i algun ciclista i tot el mateix dia.
Més carreteretes tranquiles per la zona d'Espinelves i St Sadurní...pis stop...

D'entrada aquest cap de setmana tocava el Turó, i com que entre setmana només havia pogut sortir un parell de dies, doncs el dissabte vaig optar per fer una volteta molt tranquil, ni pulsòmetre ni res, només pedalar tranquil per una zona que últimament la rondo prou, la zona de St Sadurí d'Ososmorts i cap a St Hilàri i tornar a Vic per Espinelves, i és que tot i la trinxada que van fer al construïr l'eix i que ara estàn tornant a reventar, ha deixat un reguitzell de carreteres la mar de xules i molt poc transitades per les que dóna gust rodar, així que res, el dissabte tranquil fins al sopar, ja que haviem quedat per sopar a Torelló a casa el Pepe amb tota una colla als que vaig abandonar vilment quan vaig veure que just després del sopar apareixien les fitxes i cartes de poker acompanyades d'ampolles vàries, així que cap a casa...

Diumenge va llevar-se amb una boira d'un parell de collons i a 7 graus, bé com dissabte, i ja t'obliga a sortir una mica abrigat, però m'agrada sortir al mati amb la fresqueta, amb "manguitos" i paravent, i anar-t'ho treient a mida que...fas 2 km i surts del punyetero forat, ja que a St Julià ja hi fa un solet que t'ho fa passar tot i t'anima a pedalar mentre enfilo cap a Viladrau. Sempre que vaig al Turó intento passar per un cami diferent, i com que sempre hi he anat amb btt, desde Arbúcies, desde Aiguafreda, per passavets...serà per camins! doncs aquest cop tocava per Viladrau, cap al Coll de Bordoriol i Sta Fè, i d'allà cap al Turó. Un cop a dalt, les fotos de rigor i cap avall, diré que com que la carretera està molt picada, gairebé em canso més baixant que pujant, quin mal les mans de tant frenar! però bé, cap problema. L'únic dilema era per on tornar, si per el mateix lloc per on havia vingut, baixar cap a Sant Celoni i pujar cap a Collformic o estalviar-me el plà de Sant Celoni i Sta Maria de Palautordera i retallar per la carretera de la Costa del Montseny fins al Montseny (piscines) i pujar des d'allà cap a Collformic, que de fet és on la cosa puja de veritat.

El cim del turó, diré que és el primer cop que no pujo fins a dalt, però amb la flaca no podia i deixar-la a baix em va fer cague...

Vaig triar la última opció, carretera estreta, a l'ombra, tranquila...crec que l'únic cotxe que vaig trobar-me va ser en un moment que m'havien caigut les ulleres del casc i que abans de poder-les agafar, me les va trepitjar(cabró! unes que m'anaven bé!), i un cop al Montseny (poble) "només" quedava el "puertillo" fins a Collformic, i baixada cap a casa, que havia quedat per dinar amb els meus pares. Al final 105km i 2450+ i alguna punxadeta al genoll que no em va agradar massa, a veure...

Recapitulem...

Desde el Collsacabra, les Guilleries i el Montseny al fons, un petit paradís.

i, és que fa molts dies que no escric res per aqui, no és que m'hagi estat parat la veritat, però l'activitat tampoc he estat massa frenètica que diguem... però anem per parts.

Després de la patacada i no poder anar on volia per tema de feina, i d'això ja fa molt, diguem que la mentalitat va canviar una mica i al quedar-me sense objectius a la vista doncs vaig decidir passar el Juliol de relax i a l'Agost van tornar les ganes, al tenir més temps vaig estar sortint força, tant amb la colla com sol, fins i tot vaig tenir l'agradable sorpresa de que casualment ens vàrem trobar amb l'Ada i en Santi, el Power i Ru que també semblen una parella de fet, la Nuria i parella i un altre noi del que no recordo el nom (ho sento), per seguir el track dels Pedals d'en Serrallonga, i la veritat és que el que havia de ser un dia en solitari va acabar sent un dia amb molta xarrera, molts riures, moltes punxades, on l'Ada i el Santi van veure que existeix gent a la que ens piquen més els tàbacs i mosquits que a ells mateixos, i van descobrir que Cuenca no és tant lluny;) a veure si ens tornem a trobar un dia!

Des de sobre el salt de Sallent, gairebé tempta saltar...

Al cap de setmana següent vaig anar a fer el recorregut del bicicims, espectacular com sempre, però dels patacs d'aigua de la primavera estava tot axargaiat i amb els camins força impracticables i els corriols brutíssims, de fet vaig acabar carregat de ronyons de tant apretar pels camins tant trencats i esgarrinxat com si m'hagués barallat amb un gat de tots els esbarzers que omplien els corriols.
Caminets a l'ombra, un gust sempre sota la calorassa que vàrem tenir a l'agost.

Hi ha llocs que mai et canses de passar-hi, cami del Salt de Sallent amb tota la cinglera a la vista.

Des d'aquell dia no he agafat més la o.nine i només he sortit per carretera, fent rutes tranquilotes pel Montseny i Les Guilleries (a St Hilàri ja no donen tapes amb la coke, casumtot) no molt llargues però amb força desnivell, i és que les fabuloses prediccions que fan aquests homes del temps han fet que em quedés a casa quan havia de ploure i no ha plogut gens, i que algun altre dia com aquest dissabte que havia de ploure a la tarda, m'enganxés un xàfeg a St Feliu de Codines i hagués de tornar sota la pluja fins a vic, xop com un ànec, en fi...

Va haver-hi el mercat de la música pel mig, i de tant en tant es posen prou bé uns gintònics amb els amics veient algun concertillo, Russian Red sonen molt bé, els Delincuentes molt divertits i Pastora molt, molt bé. També una visita a urgències per una picada, si una picada per Sant Celoni d'algun bitxo que no vaig veure i que em va deixar la mà que enlloc de dits semblava que tingués butifarrots (solució de l'il·luminat del metge d'urgències: durant 8 dies 3 ibuprofens de 600 al dia i 3 pastilles d'amoxicilina al dia, antibiòtic, l'hi dic que tinc antecedens de problemes d'estómac i em diu que estigui tranquil, venga hombre! veteatupueblo! fa por posar-se malalt, abans ja en fèia però ara més, diré que als dos dies ja no tenia res) i a part d'això poca cosa més he fet, segueixo rumiant en la 29, en si hauria d'intentar fer-ho ara (pasta) o esperar a la temporada vinent, també em toca fer la meva pujada de tardor a matagalls i turó, tot i que al turó aqust any segurament hi vagi amb la flaca, sempre hi he pujat amb btt i em fa gràcia pujar-hi amb la flaca.

En fi, que tot una mica desmanegat, però més o menys és el que he estat fent últimament, a part de les sortides d'entresetmana, i que ara ja toca sortir amb llums, ara però tot orientat a l'any vinent, a veure que es podrà fer, perquè aquest any ben poc...

sense comentàris...

tot i fer molts dies que no actualitzo, ara tampoc puc, manca temps per a tot i tampoc faig res d'interessant, però espero actualitzar en breu, de moment us poso aquest enllaç, està molt bé i és molt cert, aqui ja no en compra ningú perquè són una merda, però ja que ho destinen a les espanyes, que només tinguin vendes allà, a veure si s'intoxiquen una mica...o molt!
http://grassonetbord.blogspot.com/2011/09/la-pizza-den-pepe.html

mandra...

Podria dir que en bona part la mandra ha estat la "causa" o "culpable" de que no hagi actualitzat massa últimament, l'altra part seria que no he estat fent masa res... Desde la patacada i en tot el Juliol no és que hagi pedalat massa, ha estat un més de relax i replantejar certes coses ja que els plans que tenia per les vacances han patit canvis i no podré fer-ne fins més endavant, això fa que la idea de marxar a fer l'Eiger i el Gran raid l'hagi de deixar per un altre any, bé, almenys he estat un objectiu per fer algo durant l'hivern de manera estructurada, tot l'any "planificat" per estar bé a l'agost per res, i ara em quedo sense cap objectiu clar per aquesta segona part de l'any, aixi que em dedicaré a sortir, disfrutar de la btt i les muntanyes amb els ulls posats a l'any vinent, on començaré a mirar alguna ruta llarga, d'aquestes per etapes, que posiblement és el que em vingui més de gust fer, però ja és veurà perquè queda clar que no puc planificar massa res.

No he sortit massa però tampoc m'he estat parat, hi ha hagut rutes pel Montseny, per la zona de Camprodon, per Ribes de Freser i per la zona de Vic, molta més btt que carretera i amb un aire diferent, sense encantar-se però si m'ha vingut bé parar-me a tirar fotos, doncs també ho he fet. Això si, desde l' 1 d'agost ja he tornat a sortir cada dia, que tot i no fer vacances plego prou d'hora i puc sortir força estona cada dia, a veure si torno a recuperar la forma que ara hauria de tenir ja que se m'acostaven els dies d'estar fi... en fi, un recull del que he nat fent.