miércoles, 29 de junio de 2011

de proves en 29er...

Aquesta setmana passada ha estat de repòs forçat, de les cremades van sortir-me butllofes a les espatlles i fèia complicat posar-se qualsevol cosa a sobre, pertant, emprenyat com una mona i tancadet a casa fins divendres, que, com que encara no podia posar-me la motxilla i anar a fer una tiradeta llarga per muntanya, doncs carretera, i que "millor" per intentar amagar-me del solano que fotia que anar una mica d'hora i voltar pel Montseny?
Donar-li la volta a aquestes muntanyes el dia de Sant Joan sense trobar absolutament ningú, passant la calor de la pujada a Passavets i contemplar el les Guilleries i el Montseny desde Bordoriol, que què tenim??? qui es faci aquesta pregunta és que no ha mirat massa més enllà del seu nas

Doncs això va ser el que vaig fer divendres i dissabte, fer la volta al Montseny, un dia sortint de Vic-St Julia-La Fullaca-Viladrau-Coll de Bordoriol-Santa Fe-Sant Celoni-Sta Maria i St Esteve de Palautordera-Collformic-Seva i Vic, i al dia següent a la inversa, la volta són uns 110 km i el desnivell no el sé però es puja estona i comptant amb la relació de plats i pinyons que porta la flaca del meu cunyat, que és per matxotes-matxotes, van fer que em quedéssin les cames arreglades. Després de 4 dies parat, les sensacions, doncs molt confuses, sense força desde el primer moment cap dels dos dies, sense la possibilitat d'anar per cadència (el pinyó més gran és un 23), però amb la cosa extranya de que no vaig trigar més que els altres dies, no sé, les sensacions aquests dies són molt extranyes.
De tornada a casa, crec que tots els habitants de la zona sóm una mica hobbits quan fem referència a La Comarca

El diumenge, sofà, i dilluns vaig anar a fer voltes en un circuit que faig per la zona de St Sebastià, té una pujadeta que està bé, corriol i baixada per tornar a pujar; una parelleta que hi havia per allà debia pensar que són bojos aquests romans! i jo cada vegada que passava per allà tenia la temptació de suplicar o rampinar-els'hi directament una birra fresca de les que tenien per allà, quina calor!! les sensacions ja van ser millors...

I ahir vaig començar uns dies de proves en una d'aquestes 29' de les que tothom parla ara, una scott concretament, d'entrada ahir vaig intentar sortir sense prejudicis ni voler establir comparacions ni evidentment conclusions. Els motius són evidents, no tindré prous dies per provar-la com voldria, la bici amb la que la compararia és molt diferent, hi ha molta diferència de pes i sobretot els canvis, una porta 3 x 10 i l'altra 2 x 10, vull dir que no és una comparació en igualtat de condicions, però estaria molt bé poder-ho fer en dues bicis exactament iguals però en 26 i 29, crec que a molta gent li canviaria el xip... i ho dic perquè tot i voler sortir només a veure les sensacions que m'aportava, fins i tot vaig sortir sense pulsometre ni compta km, és inevitable treure les primeres conclusions.
El tractor de 29, només pujar-hi vaig tenir la mateixa sensació que al pujar a la yeti d'enduro del cunyat, per l'alçada i amplada del manillar, la veritat és que dóna molt control baixant, com que és un tipus de bici que m'entra més com a rígida total vaig dur-la gairebé bloquejada tota l'estona.

El recorregut era sortint de Vic, en fals plà direcció als munts, pujar fins a mig cami del salt de la minyona i baixar per un caminot-corriol empedrat i plè de graons i al final del caminet fer la volta i tornar per fer el corriol empedrat de pujada. Volia veure les sensacions en fals plà, pujada continua i corriol cabroncete pujant i baixant, i d'entrada diré que la sensació al rodar és d'anar més feixuc de cadència però m'hagués agradat veure la velocitat perquè crec que m'hagués sorprès, però en això també m'hagués agradat portar la mateixa relació de plats i pinyons, ja que podria veure millor les diferències...

Pujant al Salt de la Minyona, doncs no sabria que dir, vaig pujar bé però estic molt acostumat a pujar en una cadència i a fer una força que, en la 29, al portar els 3 plats no trobava, de tota manera vaig pujar bé, més fàcil del que em pensava, pel que fa pensar que amb una bici de la meva talla (aquesta és una L, i jo tinc una M) i lleugera...aiaiai

Ara toca baixant, i jo en aquest aspecte sempre vaig molt per sota del que podria anar, això de ser autònom i pensar que dilluns has de treballar fa apretar més els frens del que toca normalment, però diré que si, que és veritat, els graons i pedres, tot i que hi són, es passen sense trobar-los tant, pertant millor i més ràpid, i si a això li uneixes l'efecte"placebo" de la idea preconcebuda de que es baixa millor, fa que acabis baixant a tot drap fàcilment, a l'arribar a baix vaig pensar que amb la 26 podria baixar igual de ràpid però possiblement m'hagués saltat algun "empaste" de les dents pels sotracs, que es troben més, diguem que per baixar igual de ràpid amb la 26, hauria arriscat una mica més que amb la 29.

I pujant pel mateix corriol, doncs diré que també es va deixar notar l'efecte "placebo" de que pujen més fàcil en zones tècniques, que realment és cert, punts on amb la 26 has de tibar el manillar amunt i treballar de braços traçant, amb la 29 potser no ho has de fer tant, només encarar-la i la inèrcia ajuda molt ja que totes les irregularitats es troben menys, però crec que vaig pujar més lent que amb la 26, Això si, en un parell de punts que si no encaro bé amb la 26 de vegades he posat peu a terra, amb la 29 va resultar molt més fàcil, però també conec la traçada bona...seguiré provant... de moment avui si puc aniré a fer una pujada al plà de la Calma, una pujadeta ja més llarga i sostinguda, a veure què tal, però d'entrada no diré que no m'agradin no, però és una bici que la veig més en titani o alumini i forquilla rígida...

3 comentarios:

  1. Molts anims company!!!!!!!! Espero que tot sigui una mica de xapa i pintura i estiguis rodant en breu!!! Cuida't!!

    ResponderEliminar
  2. merci, espero que si, de moment va sortint el cop i a hores d'ara està en el moment àlgid (espero) gairebé no puc obrir l'ull per la inflamació i entre els diversos tons de moreno-blau-morat...semblo un gelat de colors, gràcies!

    ResponderEliminar
  3. Jordi, com vas? Espero que molt millor! t'han tret els punts, els colors de la teva pell van tornant a la normalitat? Segur que sí!! Una abraçada i els millors desitjos de recuperació!!!!

    ResponderEliminar