martes, 7 de febrero de 2012

no ha estat tant com dèien...

A veure per on ens hi posem, volia dir moltes coses però veient com ha anat tot una mica, doncs em limitaré a pasar-hi una mica per sobre, i, és que hi ha coses que posen de mala llet i tampoc cal fer-hi mala sang.

Aixi doncs, comencem per la siberiana dels collons, anem a veure, primer cal saber que som a l'hivern...per aqui el normal quan vas a la feina al mati és veure el termòmetre a -3/-4, a 0º seria la tipica broma de "mira, 0º, ni fred ni calor" i si baixem a -6/-7 o més, doncs llavors si, "avui carda un fred de collons!" però dies així n'hi ha cada any, no cal fer-ne un show, de fet, per la Plana, si em diuen que tot el fred que patiré a l'hivern és així, sec, sense humitat ni boira, ja em podeu donar on signar.
Divendres no semblava que el cap de setmana es posés tant bé...

De fet aquest cap de setmana l'he aprofitat molt, dissabte, un cop descartada la opció carretera, pel vent, doncs vàrem anar fins a Les Preses amb en Dani, van sortir 4:30 de carrilet jugant amb les intensitats que toquen en aquests dies, més o menys com 4 hores de "rodillo" i al final ja n'acabes fins al gorro, però et queda la sensació de fer el que tocava, rodar.

Camí de Seva, glaçadet, però s'anava bé, així com dic que el Maxxis Aspen al davant és una merda, al darrera no deixa de sorprendre'm.

Diumenge, doncs tenia la intenció de fer entre 4 o 5 horetes més, tranquilament, aquest cop però, per la Plana, així que vaig sortir sol de Vic cap a Seva, el Brull, Aiguafreda, Cingles de Bertí (la primera pujada!), Centelles i cap a vic altre cop. Vaig aturar-me a casa els pares a saludar i vaig creuar-me amb una colla que eren fent una prova de Polar per la Titan, anaven tots iguals i amb la mateixa bici, la Giant doble de 29, i algun anava prou perjudicat a la pujada cap al brull per la Casanova. He de dir que ho vaig disfrutar un munt, el terreny glaçat et deixava anar ràpid i sense fang, tenies grip a tot arreu, només calia abrigar-se bé...
La Meri amb els cingles de Bertí al fons, la primera pujada, apa que no n'hi queden...

Diré que aquest diumenge després de molts dies de no agafar-la, vaig disfrutar com un nen amb la meri, i, és que va molt bé, així que la idea de la 29 queda aparcada, primer perquè amb la meri en tinc de sobres (més aviat me'n sobra) i per altra banda, els dubtes que em plantejava la 29 sobre si seria capaç de moure-la en rutes molt llargues i amb molt de desnivell acomulat, doncs sembla que tindràn solució. Sembla que les 26 s'adapten molt bé a gent no molt alta i les 29 encaixen molt bé en gent de més de 1.80, però els que estem entremig...doncs el que ens vagi millor, i això podrà ser les 27.5, si, si, schwalbe ja en fa pneumàtics, fox està treballant en forquilles i ja en volten prototipus, bmc ja hi treballa fa mesos i diuen que aquestes si que supliràn les 26... Tomac ja en té una, notubes ja fa un temps que fabrica aros... en fi tot sigui per trobar la bici que millor se'ns adapti sense tornar-nos bojos en l'intent.

I pel que fa a unes altres coses a les que volia fer referència, doncs ho deixaré per altres entrades, per unes cal comptar 4 i per altres 10 jeje.
Bé, dilluns si que cardava fred!

No hay comentarios:

Publicar un comentario