miércoles, 29 de septiembre de 2010

Bé, no era el que més convenia, però a falta de feina, per la vaga, doncs pedalem, res de l'altre món, una volta desde Vic cap als Munts, baixada per la cua de rata cap a Vilanova de Sau, Sant Romà de Sau, d'allà cap a travessar la presa i cap a Rupit fent una parada al Salt de Sallent, que feia molt que no hi parava, de Rupit cap a Rajols, Tavertet, L'esquirol, Roda i vic altre vegada, 90 km clavats i 1900+, però avui el millor no ha estat la volta, tot i que fèia molt que no voltava per el cabrerès, ni les sensacions, que tot i no anar malament, no acabava d'anar, sinó el dia i els regals que de vegades ens deixa el clima de la Plana, fresqueta, boira matinera, mars de boira i sol radiant.
sortint de casa, per aqui no hi havia massa boira, cosa extranya...

Primer regal del mati, des del Salt de la Minyona, espectacular, per sobre només el Plà de la Calma, Matagalls, Turó i Agudes.

Cap a l'altra banda, Cabrera al fons, realment era per quedar-s'hi, i més sabent que ara em tocaria ficar-m'hi a sota, cap a Vilanova...

ja tallava arran ja, desde la cinglera donava la sensació de poder-te estirar damunt aquest núvol

Un cop al Salt de Sallent, des del mirador, l'espectacle segueix, està tot d'un verd espectacular

Està verda fins i tot l'aigua...potser és el fons, però jo no m'hi ficava...

Aqui, ja desde l'Avenc, les vistes són espectaculars, tot pujant no aconseguia recordar perquè fa tant que no hi pujava, quan temps enrera era una de les meves rutes predilectes, en arribar-hi hi he caigut de cop, no recordava que l'havien asfaltat!! quan ho vaig veure el primer cop vaig dir que havien mort l'Avenc, i ho repeteixo ara, han mort l'Avenc, no crec que hi torni a menys que me n'oblidi com avui, i espero que no continuin destrossant més racons com aquest, ja no tansols per el paviment, sinó per l'accés que otorga a cotxes i molts vehicles, molta gent, i està brut i plè de merda...en fi, ja sabem que và, no cal dir massa més.

martes, 28 de septiembre de 2010

setmana de no-selènika i l'atac del piranya

Tot i el titol de l'entrada, la setmana havia de ser de si-selènika, almenys era la intenció que tenia desde fèia dies ja que m'aniria bé per l'encerrona en la que m'he ficat per acompanyar al senglar del meu cunyat, i les sortides entre setmana i alguna sessió de rodillo anaven orientades a això, però al final, al veure el munt de gent que hi hauria i que seria un sidral, vaig decidir fer una sortida que encara m'aniria millor, l'objectiu seria fer el màxim de desnivell possible en els minims km possibles i com a molt havia de ser a les tres a casa i sortiria a les 9 del mati, si em sortia bé seria un simulacre en tota regla per a l'encerrona.

Així que dissabte al mati, ben d'horeta, esmorzar el meu muesli amb yogurt, (és l'únic que se'm posa bé), cafetó, roca i cap a Aiguafreda, ja que per aqui aprop és l'únic lloc que conec on poder treure aquest desnivell en aquests km, i a les 9 en punt començo sense saber si podré fer-ho, ja que la setmana passada vaig agafar fred i porto desde dimecres mig refredat i amb mal de coll, però bé, sinó faig aquest test avui, la setmana vinent anire faltat de km, i patiré molt, i si em refredo més, doncs també, pertant pa'lante!
Al mati fèia un dia espectacular, 9º i ben serè, ideal per anar amunt, pujant al Plà per el Pujol

Començo a pujar cap al Plà, la idea és no guardar-me massa res, si peto, peto, sóc prop de casa. Pujo per la vessant més llarga i més suau, les més fortes quedaràn per després. Un cop a Collformic, com la setmana passada, cap a les piscines del Montseny, a agafar el cami dels Molars i amunt altre vegada, serà la segona pujada de mes de 10 km, però avui tot i sentirme molt bé no hem noto igual que la setmana passada, no crec que sigui el refredat perquè no tinc simptomes de res, però fa més calor i això si que ho trobo, tot i portar-ho bé, funciono millor amb la fresqueta. Amb tot arribo molt bé de temps a dalt, abans del que prevèia, i sense parar, encaro el cami de la Clota avall fins a Aiguafreda altre vegada.

El que fa que em siguin durs aquests test per aqui no són les pujades llargues, això ho porto bé, sinó la convinació del calentón pujant durant 10 km o més, lo fred que et quedes després de baixar durant 10 km o més i acte seguit tornar a pujar 1000+ més, tornar a arrencar després de baixades llargues em costa molt, trigo molt a trobar el meu ritme, així que si volia caldo...doncs tres tasses, perquè dues ja les duia. Un cop a Aiguafreda em queda tornar a pujar, aquest cop per la Codina i enllaçant amb la Clota a la part final, és la pujada més dura al Plà, però és la que més m'agrada, i com que m'agrada pujo molt millor del que pensava, diré que disfrutant-la com sempre, a un altre ritme, però molt millor del que m'esperava, un cop a dalt, són les 14 h, porto 64 km i 2800+, dóno el meu test per acabat, vaig fins a Collformic a prendre una coke, i baixo fins a casa, on hi arribo sobre les les 3 amb 80 km justos i els 2800+, estic content, m'ha anat prou bé, demà més!!

Arribant al Plà per la Clota, com m'agrada pujar per aqui, té unes vistes espectaculars...

Tot i estar desenfocada, és el que té tirar amb el mòbil, al fons es veia Montserrat.

El diumenge hi havia la duatló del voltreganès, tots els de la colla no hem van acompanyar ahir per guardar-se per avui, però com que això de córrer està clar que no és pa mi, decideixo anar a Sant Bartomeu del Grau, hi fan una pedalada "popular", així pedalo una estona, esmorzo, i vaig a veure'ls a l'arribada, dit i fet! o això és el que pensava jo, a les 8:30 dónen la sortida, hi ha dos recorreguts, de 30 i 40 km, el de 40 té uns 1000+, m'apunto a la llarga, i esperant a sortir vaig xerrant amb un de l'Estany que fa molt temps que no veia, i ens expliquen el recorregut, comença amb uns 5 km de baixada... no anem bé.

A dos de nou, sortida! tú ni la world cup! fa temps que no anava a una "pedalada" d'aquestes, però les coses no canvien... he sortit pel mig del "pelotón", sempre dic que no baixo molt ràpid però tampoc sóc una tortuga, el fet és que al primer revolt me'n passen no sé quants per la dreta i otros tantos per l'esquerra, bueenooo, jo m'ho agafo tranquil...al segon revolt més del mateix, però un parent del piranya de verano azul em diu de tot, aiaiai que jo venia per anar tranquil però no serà així, el piranya m'ha escalfat i em poso darrera del seu grupet, ja em costa seguir-los ja, baixen molt ràpid, més del que arribo a entendre, però bé, allà vaig, darrera el piranya i la tropa verano azul, ja els he batejat, jejeje, un cop acaba la baixada vé una zona plana, per rodar, no sé com em respondràn les cames després de lo d'ahir, però decideixo provar-me, passo a la troupe del piranya i em poso a ritme, no vaig com m'agradaria però vaig bé, puc mantenir un ritme alt i vaig passant gent, bastanta gent la veritat i això em va donant ànims, la meva sorpresa és que en una de les rampes, veig que a dalt hi ha dos maillots que conec, i aquests dos jo pensava que anirien al davant de tot, apreto i arribo a la seva alçada, apreten, però em quedo a roda, i com que veig que vaig bé i ja he decidit tirar tant com em donéssin les cames, provo de marxar, però se'm queden a roda, almenys una estona, perquè quan arribo al avituallament no els tinc a darrera, ni me n'havia adonat, no paro, encara tinc aigua i no tinc gana, em diuen que vaig el 10! no m'ho pensava!! segueixo tirant i el següent maillot que veig és blanquet, tampoc m'esperava atrapar-ne cap d'aquests, tiren bastant tots, però el puc passar bé, i en un tros amb molt de fang veig encallat un altre maillot blanc que a la que em veu apreta, i jo darrera, un cop l'atrapo, em prova una mica, però la veritat és que ens coneixem, jo ja no tinc cames per fotre-li el pal i ell sembla que tampoc així que fem la resta del cami plegats, en passem algun més però res de destacable fins al final, exceptuant que a uns 4 km del final veiem un grup que s'arrossega bastant, són de la ruta curta i van força apurats, i al avançar-los veig que són la troupe verano azul!! i el piranya va seriosament perjudicat, no me n'alegraria sinó fós per la mala educació que ha tingut, i tot i que em mossego la llengua de dir-li algo, simplement passem i anem direcció l'entrepà de butifarra, em diuen a l'arribar que sóm el sisè i setè, ole!! li passo la manguera a la bici i baixo a veure aquella colla, però quan arribo ja han arribat tots, vaya maquinots! així que anem a fer unes canyes i a explicar-nos els respectius matins.

Ara a reposar, espero que això hagi servit per el cap de setmana que vé i a veure com plantejo la setmana per no arribar diumenge cansat, "sort" que dimecres no crec que pugui treballar, estic cagat...per l'encerrona i per anar-hi amb el cunyat que és un animal!

Això si, el millor de tot és el fet d'oblidar-me de dir que no em fan mal els genolls!!

domingo, 19 de septiembre de 2010

Dies de canvis, però amb bones sensacions.

Baixant del Salt de la Minyona, pocs dies queden per poder-hi anar a la tarda, tot i que tornar a casa veient la posta de sol ni mastercard ni res.

Que ràpid que canvia el temps, crec que aquesta setmana passada ha estat l'última que hauré pogut sortir al vespre, fent una volta curteta ja arribo de fosc, definitivament, tot i retardar-ho tant com puc, crec que heuré de treure la pols al "rodillo"...

Aquesta setmana tenia visita al fisio, per veure com anava el tema de la meva cadera, i en vistes a que la visita era a finals de setmana, que menys que apretar tot el que pogués, si m'havia de resentir d'alguna cosa millor ara, però la veritat és que no m'he resentit de res, i mira que vaig estar forçant el tema, però tot bé, feia temps que no pedalava sense cap molèstia i ara que ho estic començant a fer sense por ni estar pendent de les sensacions que tinc, la veritat és que és d'agraïr, només m'he de preocupar de pedalar, toquem fusta, però ho enyorava molt!

Després de la visita sembla que tot evoluciona molt bé, i em recomana que m'apreti encara més, sense pietat ni por, ja ens entenem, dintre d'una mesura, però que m'apreti, i en previsió que les dues setmanes que venen seràn durilles i després d'haver apretat entre setmana, aquest finde no podria passar-hi moltes hores, ja que dissabte tenia dinar i diumenge havia quedat per fer una rutilla-paseillo amb el Pepe, que fa molt de temps que no ens vèiem i menys per aquests camins.

Així que, si et diuen que apretis i només tens un mati i a més té pinta de ploure, que es pot fer?? la solució en el meu cas és molt senzilla, Montseny, on més puc fer una ruta que en el km 40 de ruta ja porti 2000+, i només quedarà la baixada cap a casa i a dinar.
Enyorava aquests dies, frescos, de núvols baixos, amb les boirines que et conviden al recolliment que et dóna el bosc a la tardor, ara que començarà a canviar de color, aquests dies on no hi trobes ningú que no vulgui ser-hi...

De manera que el dissabte tot i llevar-se fresquillo i amb pinta de ploure surto d'Aiguafreda cap a Collformic, és el primer cop que m'he de posar manguitos i paravent, però pujant, com que pujo força a ritme aviat sobra tot. Decideixo pujar pel cami més llarg, pel pujol, tot i que no m'agrada massa té tot el terra amb pissarra (comeruedas) però filtra molt i no hi haurà gens de fang, i l'encerto de plè, un cop a collformic em trobo amb uns que han pujat per la clota, i el fang vermell i enganxós de la part alta els ha deixat macos, macos...jejeje. Un cop a Collformic fot un fred que pela, així que sort de portar les perneres i un altre paravent amb mànigues a la motxilla, perquè tinc una baixada llarga fins al poble del Montseny, el camí està trinxat de l'aiguat de la nit abans, literalment s'ho ha emportat tot, pedres per tot arreu, arbres caiguts, en fi... que he de baixar més lent del que voldria però bé, i un cop a can Besa, doncs avall va fins a les piscines i agafar el camí dels Molars i un altre cop amunt, aqui tornaràn a ser 10km de pujada constant i 1000+, la veritat és que potser pel fred o millor dit la manca de calor que sempre fa en aquest cami, ja que no hi ha ombres, però pujo increiblement bé, sembla que això de no tenir molèsties i les correccions posturals damunt la bici comencen a donar fruit perquè faig tot la pujada comodíssim, tant, que un cop a dalt i veient que tinc temps decideixo tornar cap a collformic i pujar a Sant Segimon, però va a ser que no, el despistat de mi, i tot hi haver-ho vist abans, no he pensat en que feien la Matagalls-Montserrat i em serà impossible colar-me cap a aquella zona, està prohibit passar-hi amb bici i avui segur que no puc fer la pirula així que hauré d'agafar el mateix camí pel que he pujat i tornar al Pujol i un cop allà com que segueixo anant bé de temps, decideixo agafar el cami que puja cap al Brull, que també està trinxat de tanta aigua com hi havia baixat la nit abans, i d'allà baixaré per un corriol fins a casa, en total 65km i 2480+ i unes sensacions increibles a les cames, ja veurem com estaràn demà.
De vegades tenim la sort de que aquests mars de boira tapen qualsevol rastre de civilització a les valls i ens mostren com podrien ser els nostres paisatges si els tinguéssim més en compte. M'agrada quan el Turó s'amaga entre núvols, com si tingués vergonya, amb lo poc que li costa posar cadascú al seu lloc si et passes quan hi pujes!!
Gairebé arran de mar...
Avui era el dia que havia quedat amb el Pepe, per començar a bona hora, les 10!!!! si jo no he dormit fins tant tard a la vida! i efectivament, a les 7 ja estic despert, quina tristor això meu, au esmorzar, cafetó, roca, tele, + tele, reesmorzar, decidir motxilla si-motxilla no, tinc temps per triar maillot i tot jajaja, mirar presions pneumàtics, untar la cadena...en fi, que al final m'he presentat a casa seva abans d'hora, on s'és vist a les 10!! jajaja la ruta, el de menys, una volta d'uns 35 km de corriols que jo ni coneixia, molt riure i molta xerrera, de vegades pedalar pot ser una simple excusa per passar una bona estona amb un amic.

domingo, 12 de septiembre de 2010

això ja s'acaba...

s'acosta tempesta però m'agrada pedalar sota aquests cels al capvespre, arribant a Sant Sebastià

Ara si que si, ja s'acaba l'època de poder sortir cada tarda a rodar una mica, almenys a mi per l'horari que tinc, i comença una llarga temporada de "rodillo", avorrit com ell sol, tot i que no tot és dolent,ja que en el rodillo acostumo a planificar més la feina a fer i probablement l'estona que hi sóc és més productiva i efectiva, però terriblement avorrida i perd l'essència del motiu pel que vaig amb btt, sortir a la muntanya.
llàstima de només portar el mòvil per fer fotos, i que no sóc bon fotògraf...el cel donava molt de joc...
Un cop a la Plana de nou, al final em vaig mullar...
Per altra banda, ara venen èpoques de cels rojos, de postes de sol espectaculars, de boires matinals, els paisatges de tardor, el montseny i el collsacabra enrogits i coberts de fulles i lo millor, sortir, encara que només sigui el cap de setmana sense passar calor, i encara que seràn pocs abans no haguem de sortir amb jaqueta i de llarg, ara venen els dies de manguitos i perneres que tan m'agraden, la fresqueta al mati, els mars de boira, el sol que no crema...i és que com no l'hi trobi la vessant positiva, després d'haver-me perdut dos mesos i mig de sol i bon temps per una lesió, aquest any aniré d'hivern a hivern i només de pensar-ho ja em mina la moral.
ja és aqui altre vegada...fins a cert punt l'enyoro sempre (una mica)
Pel que fa a la bici, aquesta setmana ha anat una mica extrany, dilluns una sortideta ràpida per estirar les cames, el dissabte havien acabat una mica carregades, i el dimecres i dijous vaig poder anar bé, sortides ja més curtes a causa de la falta de llum, però més intenses, i el divendres com sempre, descans. El dissabte havia quedat amb l'Edu i la Nuri per fer una sortideta tranquila, uns 40 km i prou, i jo volia sortir per el Montseny diumenge, ja que em permetia ser a dinar a casa i fer una sortida sense masses km però amb un desnivell important, però la veritat es que el divendres a la tarda els atacs de migranya que fa temps que no tenia van fer de les seves i vaig dormir molt poquet, dissabte vaig poder sortir, sense estar fi del tot però bé, i avui, la veritat és que m'ha pogut la mandra alhora de llevar-me, encara em noto el cap extrany, i he aprofitat per fer una mica de dissabte, això si, els remordiments per no sortir són grans, així que no descarto una escapadeta cap al tard, tot es veurà...

lunes, 6 de septiembre de 2010

Gran! el més gran!!

Doncs si, aquesta setmana ell serà la noticia en aquest "petit" món de la btt, i dic "petit" perquè tot i ser un dels esports més practicats a les nostres contrades, el seu ressò mediàtic és ínfim, d'aqui que els "nostres" ciclistes que poden arribar a quelcom sigui tant reduït, bé com en tots els esports que no sigui futbol, d'aqui que tv3 tiri de youtube per documentar-se sobre el titol mundial de Jose Antonio Hermida Ramos, i posi les imatges d'una altra cursa (Houffalize) per il·lustrar la seva victòria a Mont Sainte Anne, i el veiem per tv3 sense aquest moustache que tanta sort l'hi ha donat, d'aqui que, i aprofito el fil, que n'ho s'hagi fet ressò en cap mitja que tenim 2 ironbikes catalans, la Núria Lauco i Ismael Ventura, en fi...sense comentaris...

Molt de temps esperant aquest moment...Moltes hores treballant per aquest moment...FELICITATS CAMPIÓ.


A part d'això, després de anar-me adaptant als canvis suggerits per el fisio durant la setmana vaig decidir fer una volta una miqueta més llarga, una volta coneguda, sense massa dificultat tècnica per por a fer un mal gest que no toqués, la "meva" volta Osona, 120 km i 3000+ sense més molèsties que les originades pels km i el cansament, oeoeoe!!!!