més del mateix però millor.

Tot i fer uns dies que no escric res, no és que m'estigui parat, més aviat el contrari, però és que realment no tinc massa per explicar, segueixo sortint entre setmana intentant fer el que crec que necessito per millorar una mica (com tothom) i fent sortides més llargues els caps de setmana.

Fa dues setmanes, amb la o.nine "acabada" i a punt per fer km amb la transmissió nova, vàrem sortir el dissabte amb l'Edu, Gerard i Pepe, res, poca cosa, una volta per Castellcir, cingles de Berti... molt tranquils, una ruta de xarrera i riure molt, i l'únic problema va ser que un soroll que pensava que sortia de la transmissió vella quedaria solucionat, i va ser que no, pertant tocava seguir buscant, de moment el primer que vaig fer va ser desmontar els plats i posar fixador als cargols, amb les antigues bieles xtr m'hi havia trobat així que vaig començar per aqui (no suporto els sorolls).

El Diumenge vaig sortir sol amb intenció de fer més km, la volta la mateixa que últimament però amb la variant de que amb tant canvi entre bici de carretera i muntanya, tot i tenir-ho tot aparentment igual, tenia unes molèsties al genoll, i per no passar-me, enlloc de baixar cap a les piscines del Montseny i pujar pels molars, vaig pujar desde Collformic cap a Fontpomereta i d'allà a casa, així no em passava amb el genoll i podria veure la F1, així la volta es va quedar amb 108 i 2300+
Les sortides entre setmana han estat una mica diferents aquesta setmana, més btt, que és el que m'interessa i així cuido millor el genoll canviant menys de bici, ah! i segueixo buscant el sorollet dels collons, desmontant i muntant una peça cada dia, pedalier, bieles, pedals etc... de moment res de res però així vaig descartant coses.
Poder escapar-se al capvespre cap al plà de la calma està molt bé, no hi puc pujar gairebé mai a la tarda i veure el canvi de tons i colors amb la llum d'última hora i sense que sembli les rambles...

I així ha passat la setmana, buscant el sorollet i fent menys km que de costum però amb més intensitat.

Així arribo al dissabte, on tenia previst fer una volta llarga i l'esperança de que el sorollet vingués de la tanca de darrera, que de vegades també sonen, i més aquestes tant nyicris i lleugeres. Vaig sortir d'horeta (però sense passar-se) amb la intenció de fer la mateixa volta que les últimes dues setmanes però aquest cop acabant per on volia, de manera que sortida de Vic-St Sebastià-Fontfreda-Sta Eulàlia-La Miranda-Muntanyola-Collsuspina-Centelles-Aiguafreda-Pla de la Calma-Collformic-Les piscines del Montseny-Pla de la Calma -Collformic-Fontpomereta i d'allà cap a Seva pel pantà i d'allà cap a Puiglagulla pel gr, i un cop allà vaig baixar cap a Vilalleons per carretera, amb les obres de l'eix, el gr fins Sant Julià no sé com està i així aprofitava per arribar a casa rodant una mica i descarregar cames, en total van ser 146km i 3600+ acabant amb prou bones sensacions. El sorollet tot i haver canviat la tanca del darrera per la de l'scott d'origen va seguir però amb el pas dels km va anar disminuïnt, així que crec que pot venir del darrera, miraré de treure la roda, netejar i engrassar-ho tot una mica, també podria ser la patilla del canvi, que no seria la primera que espetega, nu sé...seguiré mirant...no sé si s'hi troba tothom o jo sóc molt maniàtic amb els sorollets, però amb totes les bicis que he tingut m'hi trobo...
Hi ha molta diferència en la vegetació a banda i banda del Plà de la Calma, depèn de com, fins i tot sembla que poguéssis estar en una altra època, com si el pas del temps anés a un altre ritme.
Ben bé com si hi hagués nevat, sort que no en sóc al·lèrgic...això si, s'enganxa a la transmissió que fa por...

Aqui, la o.nine encara ni hi havia estat, camí de Fontpomereta amb tota la Plana al peu esquerra i les guilleries al dret, per a mi, un lloc important.

El diumenge repòs, una passejada amb els gossos pel montseny, dinar a casa la mama i les curses per la tv desde el sofà i així entro reposat a la setmana.
Si voleu trobar gorgs i llocs on remullar-vos pel Montseny, només s'ha de seguir a aquest parell, se'ls coneixen tots...

descansi en pau Xavi Tondo

Sempre hi ha desgràcies i dies tristos, però aquest, pels que pedalem potser ho és una mica més, descansi en pau Xavi Tondo.

cansat de carretera i upgrade

Bé, fa uns dies que no escribia, i és que no hi ha massa per dir, en part ha estat perquè quan la transmissió de la o.nine va dir prou farà dues setmanes, encara no tenia clar que fer, si passar a les 10 velocitats o seguir amb 9 i què muntar en cada cas, i a l'apurar tant, doncs, no m'havia arribat res i m'ha tocat fer carretera.

La veritat és que ultimament la btt només la tocava el cap de setmana, entre setmana, al tenir poc temps i pel que havia de fer, doncs m'ha estat més productiva la carretera, però cada vegada que passo uns dies per carretera se'm confirma més que no sóc carreteiro, però gens, només disfruto de la carretera entre setmana, al capvespre pujant a Collformic o rodant per la zona de Sau, sense trànsit i estant atent al que em toca fer, a la que em miro un paisatge i trec la vista del davant començo a veure camins, corriols i a enyorar pedres i terra, a pensar que com es deu veure desde més amunt, allà on amb la flaca no puc pujar. Però bé, si tot va bé, la o.nine entre avui i demà tornarà a rodar, com l'enyoro!

Així doncs, aquests dies m'he limitat a rutes "d'entreno", ja he començat a introduïr alguns fartleks algun dia entre setmana convinat amb algunes pujades "llargues" altres dies, normalment a la zona de Collformic, i algun dia de només rodar, que per la zona de Sau també em va prou bé i és tranquilet.

S'hi està tranquil als capvespres pel pantà o veient com es pon el sol desde Collformic, lo dolent és si se'm fa fosc per carretera, tot i portar llums, els cotxes fan por.

Això si, el pantà està que peta de plè, a veure què triguen a obrir comportes, vendre l'electricitat a França i deixar-nos sense aigua altra vegada...

El Cap de setmana, al no tenir la btt, em vaig limitar a fer el mateix però allargant els km, així que em vaig deixar caure cap a la zona de Sant Celoni, així vaig acabar pujant collformic per banda i banda i el diumenge, doncs, vam anar a estirar les cames amb el Pepe per la zona de Sau, molt tranquilets, ja que jo volia apretar aquesta setmana i volia estar reposat i ell només es volia distreure de feina i estudis, a més, amb el Pepe sempre tenim molt per xerrar.

I aquesta setmana, doncs més del mateix fins avui que les cames em demanen repòs, i és que la flaca que porto, com que és del meu cunyat que és un animal, porta un grup de plats i pinyons que són per "machotes-machotes" i jo que sóc més de cadència, han fet que porti els genolls una mica carregats. La veritat és que em va molt bé per treballar la força però tans dies seguits m'han atonyinat una mica, res que un o dos dies de tranquilitat no recuperin espero, i així aprofito per muntar la btt, que les properes setmanes m'anirà millor pel que vull fer.

Al final muntaré les 10 velocitats, més que res perquè no crec que el mercat torni a les 9 i s'anirà descatalogant tot, de fet, veig més fiable les 9v que les 10v, els pinyons són més finets i la cadena sembla de joguina, a veure com anem de desgast, s'haurà de controlar més el tema... Una altra història que em feia dubtar era l'esglaonat dels pinyons, el que m'ha agradat més sempre era el de l'11-32, però desde que porto dos plats muntava un 11-34, i la veritat és que el 34 no el feia servir massa i si el feia servir era més amb el plat gran que amb el petit; ara de moment muntaré in 11-36, que és un 11-32 + el 36, que per una banda és l'esglaonat que em va bé i tindré una super reductora per si de cas, i per altra, encara empraré menys el plat petit, a veure si va bé. El canvi, serà un XO, més que res perquè ja l'havia portat i n'estava contentíssim, en principi només són 10 gr més que l'xx i el vaig trobar mooolt bé de preu..., i pel que fa als mandos, doncs són els meus xo giratòris amb un tunnig per les 10v, i aquest era el principal inconvenient per passar a les 10v, desde que vaig provar els giratòris no vull mandos normals ni regalats (bé, si em regalen uns xx potser si, jejeje), simples, efectius, lleugers i barats.

Llamp de pinyó, sembla qui sap què tan gros i tantes dents!! de moment, fins que vegi l'esglaonat que m'agrada, muntaré un xt, de qualitat i baratet, dels xx ja n'he vistos dos de petats i és molt car i un cop decidit doncs miraré un sram 1080 o un xtr i acabaré de llimar uns gramets més. La cadena com sempre sram, la 1091 hollow pin, la segona de la gama, la tope de gama dura molt poc i hi ha poca diferència de pes, les xt pesen molt més i duren menys i les xtr casquen que dóna gust i pesen el mateix que aquesta, les kmc ni les miro, s'estiren tant ràpid que com et despistis t'han xafat per desgast plats i pinyons en un moment...I el canvi, doncs l'xo, lleuger, robust i fiable, la molla té més tensió que en els shimano i no va picant al cuadre i és discretet que ja canta prou el verd moc de la resta...
D'aquesta manera ja puc dir que la o.nine està acabada, tansols manca el seient, però he de trobar quin podria ser el substitut del toupé, que no em va perfecte però és el millor dels que he provat i s'està morint, i els pedals, que m'agraden molt els look i em van molt bé, però cada joc que gasto em duren menys, i també estàn morint, però bé, a mida que vagin cascant anirem fent...

relax...

o això és el que toca de tant en tant, diuen que per assimilar el que s'ha fet abans, però a mi hem dóna la sensació de que resto, i més després dels dies que hem passat, que han estat una mica extranys pel que fa al temps, però bé, ni que fós per agafar amb ganes les setmanes que vénen, he fet bondat.


Durant la setmana, només vaig sortir un parell de dies i el dissabte, l'Edu em va dir per anar a fer un volt tranquilet, fins a St Miquel del Fai, que feia dies que no hi anavem per allà, però la veritat és que va ser una excusa per donar bones noticies, després de passar-ho prou malament per altres històries, només veure'l ja fèia una cara extranya, de voler dir algo i no poder-se aguantar, però amb cara de content, així que no va costar-me gaire lligar caps, d'aqui poc farèm les sortides amb cadireta o amb un remolquet darrera, ben prenyats que estàn!! així que la resta de la sortida va ser de xarrera i riures, que també va bé, uns 70 km força planers.


I Diumenge més del mateix, veient que aquesta setmana aniria carregat d'hores i seria complicat per la feina, m'ho vaig agafar molt tranquilament, només volia pujar des de St Marti de Centelles als cingles per lloc que sempre faig de baixada i cada vegada que hi passo penso que són unes rampes ben guapes, tot i que curtes, ni 2 km, bé 1.9km que comença suau, sobre el 10-12%, però té l'últim km entre el 20-25%, així que la pujada per allà i després a resseguir el corriol que voreja els cingles fins a a Centelles i la tornada, tot i que no m'agrada, vaig fer-la pel mateix camí, el corriol s'ho valia i arribava d'hora a casa, que tenia dinar familiar i abans volia treure els gossos a passejar.


Cami a l'Abella o St Pau, havia plogut una mica a la nit i sortir tranquilament amb les olors de la terra i l'herba mullada...de vegades ens hem d'entretenir a gaudir una mica del que fem...

La pujada als cingles comença na fent...

I acaba amb les "S" d'allà a dalt, la veritat és que és molt curteta però és guapa de fer.

La veritat és que m'encanten aquestes pujades que van cargolant-se muntanya amunt...

L'última rampa abans d'agafar el corriol, això de sortir tranquil a mirar-s'ho tot i tirar fotos de vegades és una bona teràpia.

Singletrack en tota regla, a més vorejant la cinglera, per la resta mastercard...i la roda de darrera en realitat és més estreta que la de davant, efecte optic de la supercàmera del mòvil, més que fotos fa hologrames...

I a la tornada tocava treure a aquest parell, els hi encanta quan sortim amb la bici (a poc a poc), i a la tornada què millor que improvitzar un "jacuzzi" no Inuk??

val la pena.

doncs si, no se si disposeu de massa temps, però si heu de fer rodillo avui que plourà, o no voleu veure el futbol, a freecastertv.com ja fa uns dies que hi ha penjat el video de la primera cursa de la copa del món, el Nino Shurter ha començat bé, l'Hermida 4rt en una bona cursa, el circuit es veu guapo, i sobretot val la pena veure la baixada per la trialera del Nino Shurter, a tot arreu es diu que baixa especialment bé, però després de veure'l, "no hase falta desir nada mas..." espectacular!

http://freecaster.tv/mountainbike/1014232/uci-world-cup-2011-xco-1-pietermaritzburg-rsa-replay

Espectacular també és la pinyaca que es fot el Burry Standler amb l'specialgay 29', sort que baixen millor...jajaja no en tinc res en contra, que quedi clar, inclús, amb temps i calers molaria una rigida de titani en 29', però sembla que ens les vulguin colar amb calçador, jo seré un paquet baixant amb 26' o 29' i el que sigui un crack i tingui cames ho serà igual...però m'ha fet gràcia que l'única pinyaca sèria que hi ha en un dels únics llocs que vèia certa avantatge per una 29', sigui d'una 29', res més

Pel youtube es troba el video de la pinya només, i a la pàgina del crack http://www.hermidabike.com, també i teniu un video resum fet pel merida multivan que està prou bé.

Perdoneu que no pengi els videos directament però desde la feina és el que té, que no puc, encara com em deixa posar els enllaços...

s'ha d'estar al cas...

i és que si barregem autisme i tonteria passa el que passa, que no t'enteres de les coses, ja fa dies que deia als de la colla si m'acompanyaven a fer una ruta d'aquestes d'estar-hi hores, però entre que a no tots els hi agrada i els altres tenien "compromisos" (rajats), doncs sol, com sempre que passo de certs km i desnivell, avui he vist que podia haver anat a fer els 100 de les Guilleries, hagués fotut una bona tirada igual i hagués estat amb gent, però no m'en vaig assabentar.

Ara ja toca començar a ajuntar km i desnivell, fins ara he anat alternant o una cosa o l'altra, però ara ja toca, així que vaig pensar en ajuntar un parell de rutes que acostumo a fer de manera que em fós el més incòmode possible (a veure si millorem una mica), començaria per un recorregut d'aquests trencacames per arribar al Montseny i després miraria d'empalmar els km de pujada que pogués

Així que vaig sortir de vic per pujar a St Sebastià i Font Freda, una bona rampota per començar i un seguit de repetxons per començar a fer mal (no m'agraden), d'allà baixada fins a Sta Eulàlia i la Guixa per anar a buscar la pujada de la Miranda, d'allà a Muntanyola i cap a Collsuspina per anar a buscar les antenes i baixar cap a Centelles (el cebroncete de l'edu m'ha d'ensenyar un corriol que baixa però encara no em toca diu jejeje), aixi que vaig baixar per puigsagordi i d'allà cap a Aiguafreda per St Pau, a Aiguafreda, parada obligatòria a saludar la family i reomplir el bidó, ja portava 70 km i 1400+ i començava la pujada al Plà de la Calma, vaig pujar per la Clota, la més pestossilla per constant i pesadota i un cop a dalt tocava decidir, seguia Matagalls amunt per baixar per Fontpomereta o baixava cap a les piscines i em putejava per la pujada dels Molars... les sensacions tot i no ser dolentes no eren bones, però sabia que si tirava cap a fontpomereta no em sortiria el desnivell i km que buscava i me'n penediria aixi que...avall va, començava la pujada dels Molars amb 94 km i 2150+, 10 km de pujada i 1000+ per davant, així que ajupir les orelles i amunt, tot i no anar bé i no tenir massa bones sensacions vaig pujar prou bé, i després al mirar-ho a casa vaig veure que no hi havia massa diferència d'altres dies havent pujat més fresc, però és el que buscava, una pujadota llarga amb les cames tocadetes.

El dia es no pintava massa clar de bon mati, desde dalt de Sant Sebastià i amb aquesta boira, costaria d'aixecar el dia si la boira pujava tant alt...
Mes amunt, anant cap a Collsuspina, la boira començava a escampar, i al fons el Matagalls, encara quedava un trosset de cami...

Al arribar a dalt, bé una miqueta abans saltaven els primers 3000+ de l'any en 104 km justos, i ara només quedava arribar a Collformic i cap a casa, vaig tenir temptacions de pujar direcció Matagalls però hi havia un dels forestals "grossos" al trencant i només veure'm passar ja em va dir tot rient "avui ni se t'acudeixi que t'ho veig a la cara!" i sempre que el trobo a ell allà és que hi ha algú fora del normal fent una excursioneta, així que millor no liar-la, de tota manera anava mort de gana, cansat i amb l'objectiu complert, de manera que cap a casa, en total 135 km i 3115+

Arribant a dalt del Plà per segona vegada van saltar els primers 3000+ de l'any.

Aqui la o.nine en els seus primers 3000+, té una geometria i unes mides que se m'adapta molt millor que l'scott, que era una mica més petita, vaig molt més còmode i no noto tant el pas dels km, ha estat molt encertat el canvi...

La veritat és que va anar tot prou bé, després d'aquests dies extranys pel que respecta a clima, ja que no s'ha pogut fer tot el que es voldria... i de salut per part meva, ja que vaig tenir un episodi de migranyes que em va deixar ko uns dies, fèia molt que no en tenia, però ja està passat.

Ara tocarà rumiar en la transmissió de o.nine, que demana canvis, el dubte és en si tornar a muntar cassette i cadena 9v o passar a les 10v, la solució als punys giratòris, que és el que no volia canviar per res, ja la tinc, i per una banda em fa por que les cadenes de 10v no durin gaire, però per altra banda l'esglaonat de pinyons del 11-32 m'agrada més que el de 11-34, i a més tindré el 36... en fi, seguiré rumiant i a veure que acabo fent...