FELIÇ 2010 i alguna coseta més...

Doncs, si, va agafant forma, acabo de muntar un kit de 2 x 9, un frm concretament, mai faig servir el plat petit, i volia provar-ho, l'he muntat amb uns plats de 42 i 27, amb la opció de poder utilitzar tots els pinyons amb el 42 crec que n'hi haurà prou, i sempre queda el 27 que juntament amb el cassette de 11-34 dóna moltes opcions.

Aprofitant que avui tenia festa he triat una ruta amb una mica de tot, pujada llarga, pista amb puja i baixa per poder rodar una mica, corriol, i fals pla per rodar quan vas una mica tocat, la idea era provar si en algun moment faltaven convinacions de canvi.
He sortit de casa com sempre cap amunt, però enlloc d'enfilar cap a collformic o el plà, he tirat cap al brull, una mica mes curt que cap al pla, 10 km, però amb rampes més dures i amb el terreny més trencat, la veritat és que abans com a molt feia servir el 32-32 o 32-34, ara ho he pujat amb el 27 i els pinyons 30 i 26, amb una mica més de cadència, i encara quedava el 34 com a recurs, la veritat es que els meus genolls ho agrairàn, no forço tant...

Un cop al brull he anat direcció Seva, el cami planeja força, la veritat es que es un gust poder posar plat gros i només jugar amb els pinyons, ràpid i simple, un cop passat Seva tiro direcció Taradell i Puiglagulla, aixi canvio de terreny, fa molt temps que no vaig per aquella zona, ja no me'n recordava d'alguna de les rampes que hi ha, i en alguna ocasió he de posar el 27 per pujar, però he quedat parat de el que es pot fer amb el plat gros, no m'ho pensava no...





després els pneumàtics es llimen...












Quan he arribat a Puiglagulla he quedat parat de que no hi hagués ningú, no hi pensava que era dia "laborable" quina sort, no m'ha fet mandra entrar i he repostat de liquids i m'he menjat una barreta, i segueixo cap al cami de la carena direcció Sant Julià, que divertit que és aquest camí, i ara al fer-lo tot a plat encara més, sembla que no però he anat algo més ràpid i amb una cadència que m'era molt còmode, l'únic que no m'ha agradat és que la zona que es passa per sobre de l'eix, suposo que per les obres de desdoblament, està trinxada, han destrossat un munt d'arbres.

De Sant Julià he passat cap a Vic, on he agafat el lateral fins a Tona, la veritat és que poder posar plat i només jugar amb els pinyons és un "gustasso", un cop a Tona he agafat el camí de l'Ajuda, no ho coneixia, sempre passava per una altra banda però avui no tenia temps, i per aqui retallava, és curiós tot el que ens queda a prop de casa i no coneixem, mai havia passat per aquest camí i la veritat és que es fa molta via fins a Centelles i d'aqui a Aiguafreda i caminito cap a casa a dinar.
Això és la Mare de Deu de l'Ajuda, al final en aquesta petita incursió a la Plana han caigut 71km, i m'he sentit molt bé, cap molèstia als genolls, i he rodat amb una comoditat que fa temps que no tenia, m'ha agradat molt la opció del 2 x 9, per simplicitat i comoditat.

En fi, que ha estat l'última de l'any, un any que per circumstàncies personals tenia moltes ganes de que acabés i afronto el 2010 amb optimisme i moltes ganes, serà molt exigent, però poden més les ganes amb les que l'agafo.

Vull aprofitar des d'aqui que més que desitjar-vos un Bon Any, desitjar-vos que en aquest 2010 s'acompleixin els vostres desitjos i sigueu lo suficientment bons per no ser dolents i lo suficientment dolents per ser interessants...

FELIÇ 2010 desde algun lloc d'aquesta muntanya del fons...

test de pneumatics

En aquest espai intentaré explicar una mica com es comporten els pneumatics que jo mateix he anat provant al llarg d'aquests anys, he provat una mica de tot, tubeless, amb càmara, tubelitzats, etc... simplement donaré la meva opinió, que està basada en el terreny on els he provat i en l'epoca de l'any que els he tingut i no vol dir que en altres condicions el resultat no fós diferent, però potser pot servir de referència alhora d'escollir.

Aquests pneumàtics han estat provats em el terreny que podem trobar per la zona del cabrerès, guilleries i montseny, pel que el terreny es força variat, desde cami de terra a pista amb graveta, asfalt, pedres i arrels i terreny amb llosa de pedra que sembla que es mengi els pneumatics, o sigui, una mica de tot.

I l'ús que n'he fet ha estat bàsicament xc, concretament els he exigit més pujant en qüestió de tracció i aderència que baixant, ja que no he intentat buscar el que un pneumàtic de xc no pot donar-nos, tots els que he provat els he gastat exepte els rocket ron que només els he portat un dia, en fi, això es el que he anat provant:

MICHELIN XC DRY 2


La versió provada es per camera, però talona molt bé per tubelitzar-la, i es molt més lleugera, sense ser una ploma, això si. Roda molt bé, es àgil i ràpida, molt còmode, però sempre en sec, en fang li costa evacuar-lo, i en asfalt moll diguem que patina força. Un altre problema és que han estat provats en una zona amb molta llosa de pedra i van durar poquissim, he fet la mateixa zona amb altres rodes i no ho han patit tant.

MICHELIN XC DRY


Crec que és l'antic wildgripper comp s light, almenys va igual, per a mi funciona igual que l'anterior però és mes versàtil, en humit va millor, però es desgasta molt ràpid, com l'altre, i és molt pesat en comparació a altres models que roden igual de bé, a favor té que es pot trobar molt barat per internet.






HUTCHINSON PHYTON



Fins no fa gaire, per a mi, el pneumàtic, no sé quans n'he arribat a gastar, roda com cap, per on hem moc tracciona molt bé, és ràpid i àgil, i tot i que no ho sembla pel seu dibuix es prou segur baixant, sense demanar-li res exepcional es comporta bé a tot arreu, l'única pega és en fang, on li costa una mica evacuar, menys del que sembla, però està clar que no és el seu ambit. La millor versió per a mi és la tubeless ready, pesa molt poc, 520-540 gr, la versió tubeless light son 680 gr, i es comporten igual, també hi ha versió marathon, mes resistent i amb més durada però més pesats.



HUTCHINSON COBRA


Per terreny sec és un pneumàtic, amb les mateixes característiques que el phyton pel que fa a agilitat, tracció, capacitat rodadora inclús superior, a més, té més tac lateral i baixant dóna més confiança, avisa abans de patinar, però no massa, té les mateixes versions, per a mi la millor versió es la tubeless ready + liquid, son 520-540 gr, la versió tubeless és més pesada. En la versió tubeless ready els pesos varien molt, l'últim que he agafat, després de pesar tots els de la botiga han estat 504 gr, el que més 550, i pesen més els de laterals vermells i costen més de sellar amb el liquid. L'inconvenient és que en fang s'enganxen una mica i els hi costa treure'l. Per cert, la fletxa indicadora de com s'ha de muntar està equivovcada, s'ha de muntar en ambdues rodes seguint el sentit rotatori que marca per la roda del darrera, increible però les fabriques també la caguen.

HUTCHINSON PIRANHA

Pel que fa a les versions, hi ha exactament les mateixes que en els dos anteriors, en terreny amb graveta solta és el que va millor dels tres, i en fang també, però roda pitjor i al darrera costa més de moure, davant encara, es segur baixant, però per l'ús que jo l'hi dóno, vaig millor amb els altres dos, el que pot aportar aquest no m'ho compensa per la capacitat rodadora que tenen els altres, i en terreny tou va millor però no tant, sense ser un mal pneumàtic, hem quedo amb els altres.


MAXXIS MONORAIL

Comencem amb els maxxis, és una gran roda, per a mi la millor per a un ún xc en terreny variable, utilitzo la versió de camera tubelitzada, la versió normal de 520 a 540 gr, la versió exception només van ser 495 gr i el vaig tallar en el mateix lloc que un racing ralph evo. Tracciona molt bé en tots els terrenys, evacua prou bé el fang, roda molt bé, de lateral agafa molt bé, és molt segur, molt bò tant al davant com al darrera, això m'agrada molt en un pneumatic, per a mi, encara que m'agradi provar altres models, tinc clar que ara com ara costarà trobar un pneumàtic millor.

MAXXIS ASPEN

L'altre gran descobriment, millor al darrera, es comporta molt igual al monorail, però davant m'agrada més el monorail, per la meva opinió, la combinació monorail-aspen li dona mil voltes a la high roller-mierdalarsen, l'única pega és que tenen menys durada, i això al preu que van no és tonteria. Mireu en les fotos de Houffalize del 2010 què portava la béstia parda de l'Hermida, el terreny era moll, però en sec encara van millor. La versió provada va pesar 535 gr.

MAXXIS HIGH ROLLER

El pneumàtic davanter per exelència, roda bé, arrapa bé de lateral, la versió per camara es tubelitza bé i és lleugera (530), no crec que es pugui dir res de nou d'aquesta roda, crec que tothom l'ha portat, l'únic que diré és que crec que m'agrada més el monorail, dona més volum en la mateixa mida, 2.1, i és més còmode, per la resta...



MAXXIS LARSEN TT
D'aquest pneumàtic, tot i el que pugui semblar per les vendes que té, no en diré res de bò, roda bé, però no com un phyton, de lateral agafa menys que el phyton, perd la tracció abans, li costa evacuar el fang una barbaritat, és menys resistent i més pesat, els monorail i aspen li donen mil voltes. Només en destacaré la versió 1.9 i la exception, però aquesta última és fràgil, i la versió 1.9, al tenir el tac diferent, més punxegut, va molt bé, però ha durat uns 400 km i prou i és molt estret i fa por dur-lo a menys de 2.5 de pressió.

IRC SERAC XC
Aquest pneumatic, és com una mica de compromis, va bé a tot arreu però no destaca en res, roda bé, però menys que d'altres, tracciona bé, pero té un compost dur i en graveta perd la traccio rapidament, no avisa massa quan ha de patinar, però agafa prou, evacua el fang prou bé però menys que d'altres, la versió tubeless pesa molt, però per altra banda sella molt bé i és molt resistent, no sé, es defensa a tot arreu però per a mi hi ha millors opcions.

SCHWALBE ROCKET RON
Després d'un minitest no gaire positiu,no les vaig deixar massa bé que diguem... però veient com està el pati de fang i que en aquestes condicions es comportarien millor que les sb8 he decidit tornar a muntar-les, aquest cop tubelitzades, i he de dir que m'aquest cop m'han sorprès gratament, evidentment no roden com altres però tampoc és el que se'ls hi demana, per això ja hi són les altres, però tampoc "lastren" tant com hem semblava, traccionen molt bé, agafen força en terreny tou, i evacuen bé el fang, són finetes, no tenen massa volum en 2.1, i això l'hi dóna arguments en fang, són molt lleugeres (470 gr normal i 430 versio evo), i si no donen problemes amb punxades com a pneumàtic d'hivern i moll al davant, és un bon candidat, darrera si la cosa s'eixuga ja no sé...millor un racing ralph.

KENDA SMALL BLOCK EIGHT (SB8)

Aquest és un pneumàtic lleuger (501 gr 26x1,95), però dóna més volum del que sembla, per exemple molt més que un Larsen en 1.9, mooolt ràpid, tracciona bé, inclús en terreny solt, tot i que no ho sembla, és resistent pels laterals, i la seva major virtut és que roda increible, no arrossega gens, en terreny sec, la bomba, l'estic emprant tubelitzat, i la veritat és que el porto sobre els 2,4 de pressió, menys fa una mica de por. Però no tot són virtuts, evidentment, pel seu dibuix ja es veu que el fang ni veure'l, de seguida fa "donuts" i li costa evacuar el fang, en les frenades no retén massa, almenys al darrera, en trialeres humides i convinat de roca, arrels, etc. tal com frenes, avall và!! no aguanta gens, no té tac per clavar i aguantar; al davant però tampoc l'hi posaria, en fi, un pneumàtic per terreny sec i més aviat compactat és on s'expressa millor i per a mi sempre al darrera, si les condicions no són aquestes millor altres opcions, i en les mateixes suposo que competiria amb el cobra de hutchinson, o el racing ralph o smart sam de schwalbe, que crec que seràn millor opció per ser més polivalents i durar una mica més perquè l'sm8 té pinta de no durar massa.

SCHWALBE RACING RALPH

Bé aqui crec que podria parlar-ne molt pel poc temps que fa que el munto, però les conclusions són molt clares, la versió provada és la 2.1 evo, 460 gr, l'he muntat tubelitzat amb notubes. La primera impressió és que és molt lleuger, però també s'ha de dir que en comparació al hutchinson cobra que porto davant, fa molt menys volum, de manera que 460 gr, poc volum i la recomanació de portar-lo a 2,5 de pressió, pel meu gust perd enfront el hutchinson cobra tubeless ready que monto al davant, pesa entre 504-520 gr, més volum+ menys pressió =més comoditat. La capacitat de tracció és bona, més que un larsen, un kenda sm8 o un phyton, que el cobra no ho sé, però ja se sabrà quan el monti al darrera, ja que una altre factor a tenir en compte és que no crec que hi pugui fer mes de 600 o 700 km, és veu el desgast de seguida. Com deia la tracció és bona, superior a la mitja, molt ràpid rodant, retén prou bé en les frenades, més que el kenda per exemple. Diuen que té els laterals fràgils, de moment aguanta bé...En fang no l'he provat però fa cara de tapar-se ràpid i evacuar-lo pitjor que el seu germà rocket ron, però per això estàn fets un per sec i l'altre per moll. Els laterals baixant et deixen plegar bé, dona seguretat, més que un larsen o el phyton, però menys que el cobra, i avisa abans de marxar. No sé pero el veig una bona opció per darrera, sempre que toleri anar a 2 bar de pressió enlloc dels 2,5 que recomanen, i així guanyi en comoditat, davant tampoc el veig una mala opció. Bé no borraré el que n'he escrit perquè és cert, però hi afegiré que vaig tallar un lateral en un lloc que tot i ser dolent, estic fart de passar-hi amb maxxis normals, no posaré més un schwalbe, les versions lleugeres són fràgils i les reforçades són més pesades i cares que les maxxis normals.

MAXXIS CROSSMARK

Bé, diria que he trigat moltíssim a provar aquest pneumàtic, inclús he provat el seu substitut (Aspen) abans que aquest Crossmark, no l'havia provat per la semblança que té amb el Larsen, del que només en destacaria la versió 1.9 i la exception perquè tenen els tacs diferents a la resta de versions, la resta són una patranya, però la veritat és que m'ha sorprès prou gratament, potser perquè n'esperava tant poc... la veritat és que roda molt bé, tracciona millor del que pensava i del que sembla, és noble en els revolts, vull dir que li costa fer extranys, es manté bé en la traçada i avisa abans de patinar. És còmode, tot i que en 2.1 té menys volum que un Monorail o un Aspen en 2.1, l'únic que en podria dir de negatiu és que retenent la frenada no és cap maravella, però cap pneumàtic gaire rodador retén massa bé, ja se sap. Suposo que quan agafi fang en podré dir més coses, que fa donuts, que no tracciona, que... el mateix que de tots els pneumàtics xc per sec, però això ja se sap. Hi ha gent que ha tallat els tacs rodons del lateral, i diuen que millora en els revolts i se li treuen uns 40 grams, per cert, a la bàscula ha donat 550 gr clavats, no és que sigui molt lleuger que diguem, però com que jo ja no sóc un crack baixant, provaré de tallar-los quan estigui gastadot, que no me'l vull carregar. En conclusió diré que el posaria per sobre del Larsen i per sota del Monorail, però si fa no fa, no és una opció equivocada per xc i rutes, suposo que durarà més que un monorail, i això també suma...

De moment això és tot, possiblement no estareu massa d'acord en alguna de les opinions, però és com m'ha anat a mi, ho aniré actualitzant.

BON NADAL!!!

simplement això, BON NADAL!! que us cagui moltes coses el tió, que us retroveu amb tots els vostres, simplement que tothom pogués passar-ho com volgués, jo hem quedaré veient uns videos que he trobat pel youtube, el retrobament de faith no more (http://www.youtube.com/view_play_list?p=48D986D3C216B424&search_query=faith+no+more) ho poso així, no sé què cony passa que no hem deixa posar el video, però jo ja tinc regal de nadal

cuando el grajo vuela bajo...

Hace un frio del carajo! joder! si fot fred! només faltava això, fa uns dies que no escric res, hauré de posar això al dia...

La setmana passada no va haver-hi res d'especial, només vaig poder sortir diumenge, com vaig fent últimament, no masses quilometres però si que va tocar força desnivell, per aqui es dificil fer-ne menys, uns 40 km i uns 1500m, una volta d'aquestes conegudes que fas gairebé de memòria, d'aquestes que no hi pares massa atenció ni pujant, i no estàs al cas de la roba que portes, acabes moll de la pujada i et toca un cop d'aire que et fa agafar una galipandria que et converteix tota la setmana en una fabrica de mocs; ni baixant, i en una tram de trialera que fas de memòria intentes una nova traçada sense parar massa atenció i et fots una nata que acabes amb molesties al genoll, i com que el murphy no falla és el que ja tenies tocat, premio al diumenge!

Aquest diumenge m'ha implicat tota la setmana refredat i amb molèsties al genoll, així que per aquesta tot i que podria sortir els dos dies no tinc clar de que el genoll respongui, així que decideixo sortir només diumenge, el dissabte sortiré a passeig amb els nenes.

Hem fa il·lusió sortir a passejar els nenes, per l'Inuk serà el primer dia que podrà sortir deslligat i amb les altres dues després de la seva operació a la cadera, té displasia i porta com tres mesos de recuperació, el tio només sortir de casa està pletòric, content com unes pasqües i junt amb la boja de la seva germana, la Gala, me la lien cada dos per tres, però estic molt content de veure'l córrer un altre cop, només té un anyet i ho ha passat malament. Això si, me la lien molt, se m'han banyat a la riera mig glaçada, i tot i que era per jugar gairebé foten per terra una gent que passava corrent...en fin, que són uns gamberros.

Com que sóc així d'espavilat he decidit sortir amb bici el dia que ha de fer més fred, -9,5 està prou bé per sortir de casa vestit de romà, sisisi, i tot i que vaig enfundat amb calces de coll alt, fot un fred que pela, però es el que hi ha... decideixo agafar un cami que de seguida rep solete però té el problema de que mai hem va bé, té unes rampes dures només de començar, i en fred no es posen massa bé, però hi tocarà el sol i entraré ràpid en calor... el que no hem pensava és que anés tant malament de mocs, no podia respirar bé i ho he pasat pitjor del que pensava, a la part de dalt he trobat una mica de neu i tot, i com que no vaig massa bé torno cap a casa. Però és el que té aquesta zona, que la pujada més curta té 10 km i uns 900m de desnivell i la tornada, sigui per el cami que sigui, más de lo mismo... quin fred mes puta que he passat baixant, els peus que ja no eren peus, eren glaçons, i les mans si fa no fa, sort que la dutxa calentona i un tè ho arreglen tot! després he tornat a donar una volteta amb el nenes, el dinar i el sofà i ja ha volat el finde...

Sempre m'ha semblat que tot anava molt lligat, tot el que passa i el que deixa de passar, tot el que és o deixa de ser, però de vegades cal parar-se a mirar en quina mesura les coses són i deixen de ser, i ho acostumen a fer en la mesura en la que participen d'uns conceptes molt generals que tots tenim molt clars però que ens és molt dificil de definir o posar-nos-hi d'acord. Tots tenim els nostres conceptes de les coses, tots sabem el que és bell, i per nosaltres ho serà en mesura de que el que veiem participi més o menys del que nosaltres entenem per bellesa.

Però estaria bé saber en quina mesura participem nosaltres del que ens envolta i ens forma, és clar que sóm un tot i que estem formats de molts elements semblants a la resta del que ens envolta, però de quina manera participem d'aquests elements, de quina manera ens defineixen, hi ha gent que al caminar sembla que el domini l'aire, que floten, n'hi ha que sempre son a prop de terra, que no aixequen els peus, de vegades persones dures pero que, amb paciència, moldejables, hi ha persones que sembla que els domini el foc, que deixen un rastre per on passen encara que no vulguin, i n'hi ha que son com l'aigua, que es poden retenir en un recipient però que s'acabarà vessant, que acabaràn trobant el seu camí, que no es poden comprimir perquè acaben escolant-se entre els dits i encara que es disgregui per terra acabarà agrupant-se i resorgint de nou, sense forma definida, només fluint, potser es el seu ser, be water my friend...

Com necessitava aquests dies de festa, tenia ganes de poder agafar la bici uns dies seguits, a veure com reaccionava el meu cos i els meus genolls, no tenia idea de fer grans bestieses però si de sortir dies seguits i poder agafar una mica de ritme, aixi que de 4 dies n'he pogut rodar 3, està prou bé, dissabte no vaig poder, i el diumenge una ruta coneguda, desde Aiguafreda cap al Pla per el Bellit, Collformic, Fontpomereta, El Brull i cap a Aiguafreda per el gr, volia fer fotos però la mierdacamaracomepilas es va quedar sense piles només sortir de casa, bé aquesta ha estat l'única que vaig poder fer, i com que tenia ganes de fer fotos en aquesta ruta, doncs l'he tornat a fer avui.

El Dilluns havia quedat amb l'Edu, el Pepon se'ns ha fugat als alps aquests dies, la intenció era sortir desde Centelles i anar cap a Sant Miquel del Fai, i com que tenia ganes de fer algun km de més, he sortit desde Aiguafreda, total, entre anar i tornar seràn 20 km de més.

Un cop a Centelles em toca esperar un mica, aixi que aprofito per fer el segon esmorzar, però al moment arriba l'Edu i sortim, bé primer arreglem una punxada de la seva bici, però aixo del tubeless és la bomba, liquid, inflat i a rodar!

Sortim de centelles i enfilem cap als cingles, anem prou bé fins que a la meva cadena li dóna per saltar per darrera dels pinyons i liarla, collons! com ha costat de treure! un cop arreglat tornem a la nostra, aquesta zona no la conec massa i sempre es posa bé rodar per llocs nous, i a part hi ha unes vistes impressionants.

El camí és de bon fer, les pujades et donen algun "descansillo" no són tant llargues ni tant sostingudes com a l'altra banda (que lluny es veuen el Pla i el Matagalls desde aqui), a apart, de seguida comencem a ficarnos en un corriol de pujada molt entretingut, anem vorejant tota la cinglera i anem fent cami, la ruta l'ha planificat l'Edu, jo em limito a seguir, parem per fer algunes fotos, per veure les runes d'un castell que no en recordo el nom, la ruta es fa més dura del que ens pensavem, però vaig molt bé, l'Edu ha tingut guardia a la nit i no ha dormit massa, va una mica més cascadillo, però anem fent.

Al final però, entre una cosa i l'altra anem tard, molt tard, i l'Edu hauria de ser al migdia a la cerdanya, que ja no hi serà, però per provar-ho que no quedi, i decidim donar mitja volta abans d'hora, no sabem el que ens queda per arribar, i tot i que no creiem que sigui gaire, els compromisos són els compromisos, decidim tornar per un altre cami per no repetir i fer la ruta sencera un altre dia, si és que això de no tenir "hippi-ese"...

Algunes de la ruta d'avui...

Cami de Fontpomereta, ja estem amunt ja...

La plana encara era sota la boira...

Les setmanes van passant, i ràpid!, tot i que de vegades no tant com voldriem o necessitaria, tot i que sempre m'ha fet molt de respecte el pas del temps, dec tenir el sindrome de Peter Pan, ara si que necessito que passi, que flueixi, com dèia un senyor d'aquests a tenir en compte de tan en tant "la vida es como montar en bicicleta...para guardar el equilibrio tienes que mantenerte en movimiento" (Albert Einstein) i diguem que ara necessito moure'm i que les coses del meu voltant es moguin, cal donar les pases i fer els moviments necessàris perquè els fets agafin una altre moviment, una altra inèrcia, una altra dinàmica. Aplicant terminologia ciclista diriem que fa temps que intentava fer girar una roda cuadrada i aixi no es pot agafar ni ritme ni cadència, es més fàcil parar, arrodonir-la i donar-li l'impuls que toca i deixar-la girar procurant que sempre rodi fina, amb equilibri.

Aquest cap de setmana he pogut sortir els dos dies, a més amb novetats, diguem que amb burra nova, en un impuls purista, retro fins i tot amb els temps que corren, he deixat en bones mans la giant de doble suspensió i he tornat a la rigida, quines sensacions!!!

El dissabte vaig sortir sol, tenia ganes de sortir sol, de veure com es comportava, per això vaig triar una ruta coneguda, i eines per si les mosques!! la veritat es que puja d'escàndol i té unes reaccions molt vives, tot i que la giant era molt de xc, es un concepte de bicicleta diferent, en terrenys trencats la giant feia molta feina i me'n treia molta a mi, però l'eficiencia que té la rígida a l'hora de pedalar... uf!! m'hauré de posar molt fort perquè sempre et demana un pinyó menys!!

Del que estic gratament sorprès és dels pneumàtics, evidentment no són els de sèrie, com la majoria del que porta però bé...jo que era pro hutchinson de tota la vida, que no em toquéssin els meus phyton o els més recents cobra, sempre tubeless ready, aquest cop hem vaig decantar per una convinació de maxxis, al davant el que sempre he anomenat pneumàtic de tractor, el high roller, i darrera un monorail, i déu ni do de com van, roden molt bé, no arrosseguen gens i agafen be de lateral, encara estaria més content si hagués pogut tubelitzarlos però durant la setmana ho arreglaré.

Avui diumenge, havia quedat amb l'Edu, ell també estrenava burra, aixi que la intenció era fer una ruta no gaire llarga, en el seu cas el canvi era molt gran i li variava molt la posició i de vegades els canvis no es posen massa bé, almenys a mi, i ahir amb l'emoció em vaig estrevar més del que voldria i em sentia carregat, pertant ruteta tranquila a esmorzar, això si, com sempre per aquesta zona, el desnivell mana més que els quilòmetres, i d'això si que n'hi ha hagut, i bé, com sempre que sortim amb l'edu...vas bé?? podria anar millor!! però no te'l desenganxes de la roda! doncs tirem!! una mica més si puc, tot pensant que com ell no afluixi jo petaré, però d'això ni pensar-ho, ell segueix a roda! aixi que na fent i na empenyent hem fet una pujada al pla que feia temps que no feia, pero els esmorzars de collformic ho arreglen tot, i després fugint del mal temps que es veia venir, avall va!!

Això si, els pròxims dies hauré de canviar la zona perque fa massa dies que volto per la mateixa zona i hem comença a cansar, el pont de la setmana que ve ja voltarem una mica més.

Després dels dies que feia que no sortia amb la bici, ha estat prou bé, una volta pels voltants de casa, poquets km però amb desnivell, i encara he anat prou bé, no com voldria però millor del que em pensava. El dia no pintava massa bé, quan m'he llevat plovisquejava, però què? la intenció era no fer massa cosa així que si s'engegava a ploure fort només havia de donar mitja volta i cap a casa, i així, amb la fresqueta es pedala millor.

Com que les intencions eren les de no estrevar-me massa i sempre hi ha aquells camins que no saps massa per on van però perquè un dia no tens temps o ganes de perdre't o de que no surti la ruta que vols, sempre els acabes deixant per un altre dia; doncs avui hi he tirat pel dret, sabent que amb més kilometres o menys acabaria al Plà de la Calma, només era qüestio de paciència, reservar les poques forces que tenia per si les mosques (sort que no n'hi ha!!), i na fent...
I coses que passen quan no has passat mai per algun cami, encara que et quedi prop de casa, que et trobes masies en runes, alguna capella que ni sabies que existia, i un cami que enlloc de passar per la carena on a l'estiu el sol et deixa fregit i el vent que hi acostuma a bufar a la tardor i hivern et deixen glaçat, passa tot l'estona entre arbres, que es queda amb una humitat que sense enfangar-te deixa que els pneumàtics traccionin bé, sense que costi de rodar-hi i sense que s'aixequi pols, vamos que he disfrutat com un "enano", com a unica pega, es que té 4 km més que el que normalment agafo per anar al Plà, pero també es de més bon fer.

Na fent, na fent he arribat al Plà, i t'hi trobes de cop, perquè el paisatge fins que no hi arribes es molt diferent del del Plà, de cop s'acaben el arbres, pujes un "repetxó" petit i ja hi ets, el vent que hi bufa te la fot per la cara, tot suat de pujar durant 14 km seguits i mort de fred al moment, solució, o mitja volta de cop, o passar fred per anar a buscar un dels camis que baixen i no tornar pel mateix, que no m'agrada massa, o anar a Collformic a prendre algo i entrar en calor, avui la resposta ha estat ràpida, no m'ho agafava tranquil?? doncs a Collformic a esmorzar!! dit i fet, i un cop esmorzat i sense tant de fred sant tornem-hi, havia de recular una mica per el Plà fina a trobar un dels camins que més m'agraden de baixada, per les vistes, perque no té cap tram tècnic, fins hi tot es una mica avorrit, pero té unes vistes que sempre fan que recordi perquè m'agrada la btt, tot i que avui la ni la visibilitat ni la llum eren res de l'altre món.

Però el millor de tot, a part de descobrir un camí que suposo que faré moltes vegades, ha estat agafar una càmera compacta que corria per casa, i al descarregar les fotos que havia fet durant la ruta em surten fotos que ni recordo qui les ha fet, però surt entre moltes altres, aquesta imatge d'uns personatges que un dia d'aquests presentaré, vaya dos!!

Hoyga!!! esto es otoño?? pues póngame dos!!

Doncs si, no sembla tardor, avui tenia mes ganes de caminar amb la Gala i la càmera per les rodalies de casa que de fer una sortideta amb bici, i aixi ha estat, una caminadeta fins a La Codina, parant a tirar alguna foto, el Montseny està bonic, i amb aquest temps que de seguida pots anar amb màniga curta és per aprofitar-ho, realment és de bojos, sóm a finals de novembre!!! suposo, que ja quedaran dies per quedar-nos a casa per pluja, fred o mandra, a més, últimament estic una mica vago amb la bici, fa un mes que per una cosa o altra fem una mica el ronço, i, a part, ha de pasar per quiròfan (taller) per unes operacions de cirurgia estètica per aquest any vinent, que l'agafo amb més il·lusió que no pas el temps que tindré, però "bueno" això ja ho anirem veient, de moment aquestes fotos són resultat d'un mati tranquil per el montseny, un mati tranquil per casa, no tenen cap mena de qüalitat, pero feia temps que no pasejava amb aquesta calma i se m'ha posat de p.m.

Suposo que no hem passara a mi sol, però de vegades convé agafar la càmera, sovint quan sortim a caminar, trekking, per als més moderns, o amb la bici, mirem pulsacions, temps, distàncies i totes aquestes coses, i si podem pujar-ho tot amb un pinyó menys que ahir millor, i no dic que estigui malament, sóc el primer de fer-ho, però de vegades aquestes ansies de millorar, de fer-ho tot millor, que que ens convertim en màquines millor engrassades i de ser mes perfectes, ens fa perdre de vista la realitat, del perquè fem les coses, de que anem amb bici per disfrutar de la muntanya, de que tot i que sempre poguem millorar, en definitiva sóm el que sóm i de la manera que sóm, i això no podem perdre-ho de vista, aixi que sempre va bé agafar la càmera de tant en tant per parar a mirar-ho tot amb més calma, i de vegades, fins i tot en surt alguna foto.

Aquell precís punt entre lliscades i relliscades...

Podem veure les coses i la vida de moltes maneres, a mi, m'agradaria veure-la dins d'allò que els francesos anomenen sports de glisse, d'aquests en els que algun element "extern" ens capacita per al moviment, un moviment on l'equilibri n'és la formula de l'èxit i encara que la majoria de vegades l'èxit sigui simplement mantenir-se de peu, de vegades hi ha lliscades màgiques i relliscades enormes, però en la majoria d'ocasions l'equilibri equivaldrà a saber caure i saber com aixecar-se, és el que hi ha...

Intentaré que aquest espai no sigui una pantalla oberta a les meves palles mentals, tot i que alguna hi caurà, sinó una finestra, més gran o més petita, oberta en totes direccions, en la que jo pugui mirar cap a fora i en la que, evidentment es veurà cap a dins, pertant, el que s'hi podrà veure serà un petit reflexe del que sóc i del que m'agrada, la muntanya, la bicicleta i direm que tirar fotos perque hi entenc ben poc, de vegades tot junt i de vegades per separat, depèn del que ens ompli més o on ens poguem buidar més en cada moment...