retornem??

Bé, ja fa molts dies desde l'última vegada que vaig passar per aquí, i  les raons de no escriure han estat moltes, a banda de les personals a nivell de feina i no per massa, nervis, etc. bé, el que es troba tothom en els dies que ens toca viure, doncs, també hi ha hagut altres coses, de fet, i la més important ha estat una lesió a les lumbars, i com que no és la primera vegada que em passa, doncs m'ha costat molt de recuperar, en total 2 mesos parat, però totalment parat. Per altra banda, la mandra i desmotivació que suposa el fet d'entrenar per un objectiu i quan s'acosta la data et comuniquin que no podràs anar-hi, que no podràs fer festa aquells dies, i ja és el segon any seguit que passa...Un altre motiu pot ser que a l'estar fent tots els entrenos per carretera i veure que en 4 o 5 hores com a molt rendia millor que fent més hores en muntanya, doncs m'ha agafat mandra fer tantes hores, i només tinc ganes de fer btt per agafar la yeti del cunyat amb 140-150 de recorregut i fer una mica el cafre, si vull pedalar, carretera. I la última, i això ja es veurà, és que en els dies que no he pogut pedalar s'han despertat un parell de dèries fins ara adormides, i una d'elles potser em porta lluny d'aqui, i qui sap, potser per no tornar, però en fi, com dic això ja es veurà, de moment he començat a pedalar altra vegada, només carretera, a veure si perdo el parell de kgs que he agafat i algun més si puc, també hauria de mirar de córrer una mica i treballar o nedant o al gimnàs, per veure si reforço el tronc superior per evitar més lesions (però sempre em lisio a la feina, toca't els ous!).

De manera que les coses estàn així, de moment només estic fent algo de carretera, l'esquena encara no rutlla del tot bé, i començo a recopilar informació i moure fils per les dèries que s'han despertat. De moment la Merida 0.9 està en venda, si a algú li interessa només heu de contactar amb mi a través del blog mateix.

Pedals d'en Serrallonga

Des de l'última entrada ha anat tot més o menys igual, bones sensacions a principi de setmana i més fluixes al final, però bé, de moment no busco estar bé el cap de setmana sinó poder fer el que toca bé entre setmana, i ja han tocat algunes pujades llargues a ritme per collformic amb pedregada inclosa aquest dijous passat, alguna ruta pel lluçanès, i el millor de tot, doncs la Pedals d'en Serrallonga, que l'any passat no la vàrem poder fer sencera, tot i que no recordo massa perquè, i m'havia quedat una mica amb aquell regust que no agrada.

Així que Dissabte, tot i trobar-me amb les cames cansades, vaig agafar el cotxe i la Meri i cap a Vilanova de Sau, la intenció era anar-hi diumenge ja que estaria més reposat, però la meteo era millor Dissabte, de manera que ja faria com pogués.

Aquesta zona no deixa mai indiferent, sense tonteries, amunt o avall, verda, boscosa i profunda, un plaer deixar rodar la Meri i el cap per aquestes contrades.

La ruta comença amb un corriol que l'any passat em va semblar més complicat, debien ser els nervis per la companyia, i un cop a Malafugasa, doncs la primera pujada, les sensacions, com esperava, em trobava a faltar una mica de "xispa" i em va donar la sensació de no pujar a les pulsacions que tocaria, però en canvi em trobava prou bé de força i vaig poder pujar molt llarg de canvis. A les baixades vaig vigilar molt, ja que l'any passat hi van haver prous punxades, el terreny té molta pedra solta i és molt arestada, així que no volia tallar la coberta, així que "cuidao!!!".

Diràn que és per netejar bosc, per facilitar el pas per els bombers en cas d'incendi o el que vulguin, però aquesta trinxada no cal, és molt més del que sembla en les fotos, i el pitjor és que els troncs es quedaràn aqui podrint-se i fent que el sotabosc sigui encara més incendiari.

Durant aquesta part de la ruta encara me'n recordava prou, on el Ru va trencar la vàlvula (no la vaig veure, tot i que no vaig poder evitar mirar si la vèia) i on vaig punxar jo, els dos cops, i on se'm van menjar els tàbacs...anava molt bé de temps tot i haver sortit a les 9:30 (no hi ha manera de llevar-me d'hora). S'ha de dir que algun tram de pujada que recordava molt pedregós, doncs, s'han dedicat a "netejar-lo" i deixar-lo tipus autopista, i això fa que és fés una mica més ràpid, però bé, la qüestió és que pujant a ritme "allegro", rodant sense deixar d'empènyer i vigilant en els descensos vaig passar Osor, d'on recordava la font, St Hilari, on un home gran m'explicava que tenia la funerària i la floristeria (negoci rodó) i mentre marxava em diu que vigili que no vol veurem per feina (gràcies home! ara ja vaig més tranquil!), i una església passat st hilari que crec que és el punt més alt de la ruta i que no en recordo el nom.

Just després d'aquesta hermita es baixa un corriol la mar de xulo i s'arriba a Osor, però baixar-lo amb un cavall que et segueix com un gosset buscant companyia complica les coses ( a vèure si la gent aprèn que els cavalls són animals de ramat i sols ho passen fatal)

Passada l'hermita, venia un tros on es rodava prou ràpid, i és on vàrem tallar la ruta l'any passat, i la veritat és que ens vàm perdre un tram prou entretingut, portava cap a Espinelves, Viladrau...el "problema" és que ja era una zona més coneguda per a mi, i que et donin voltes i voltes en una mateixa zona, fins i tot em va ratllar una mica, suposo que va ser pel fet de que es dóna aquell impàs entre vaig al ritme que vull i vaig al ritme que puc, quan començen a fluixejar les cames, i si a sobres et foten dos trams de carretera on acustumo a fer sèries entresetmana i saps que hi ha camí, doncs ratlla una mica, però no deixen de ser coses meves, ja que també vaig descobrir un corriol que desconeixia.

Aquesta foto de les cases als arbres no pot faltar en aquesta ruta...

I així s'arriba a Vilanova altra vegada, segons el track havien de ser 103km i 2800+ però a mi me'n van sortir 110km i 3180+, el primer cop que passo dels 3000+ aquesta temporada i la veritat és que vaig trigar molt menys del que tenia previst i em van aguantar bones cames fins força enllà, de manera que vaig marxar prou satisfet cap a casa, no vaig al ritme que veig que porta la gent a aquestes alçades, però crec que vaig millor que l'any passat a aquestes alçades.

I quedava diumenge, on només vaig fer una baixadeta a Sau per carretera per estirar potes, avui repòs i fer de maruja a casa que ja toca!

si no vas com vols...doncs a pujar muntanyes!

Dentetes noves per la Meri, que sembla que la primavera l'alteri i torna a grinyolar no sé què...

Doncs, justament és el que he fet, podria explaiar-me molt explicant possibles causes, en algun cas, fins i tot excuses, però senzillament, el que passa és que en l'últim més he estat fent sèries i coses d'aquestes, però no en els valors que jo suposava sinó en els que tocaven, i no sé si és en part per la manca de costum, ja que mai he treballat a certes "revolucions", o per l'edat, que també hi fa, però m'ha costat molt recuperar les cames dels esforços i això m'ha fet canviar molt els plans.

El primer dia de sèries no vaig aconseguir arribar a les pulsacions que tenia marcades i va ser frustrant de veritat, un dia de rodar, segon dia de sèries i m'hi acosto una mica més però amb males sensacións, reposo un dia del tot i arriba el dissabte on decideixo agafar la btt perquè només mirar la de carretera em fa passar les ganes de sortir, així que amb la meri, que ja té dentetes noves i cap al Sui, Castanyer de'n Cuc, Cànoves, La garriga, Tagamanent, etc, uns 2000+ en pocs km, tots pujats a les pulsacions que toquen i amb molt bones cames.
El Sui, amb el Matagalls i el Turó a banda i banda, seràn un per setmana...

I tornem al drama intersetmanal, el primer dia de sèries justet, el segon i amb btt per muntanya en un corriol de pujada tot tècnic (així mentre traço m'oblido que estic treient el fetge o em sortirà un pulmó), doncs les sensacions tant bones que enlloc de partir el corriol i fer les sèries que toquen, en faig més i triplicant el temps de cada repetició, el resultat es fa evident el dissabte, surto a estirar les cames per carretera perquè el diumenge havia quedat per anar al Lluçanès feréstec, i vaig haver de tornar a casa sense ser capaç de posar el plat gran enlloc, ni en plà, així que amb el 39 i trucant per dir que no em vèia capaç d'enfrontar-me a una cursa el diumenge, l'únic de bò va ser que la ràbia em va fer arrossegar (literalment) fins a Santa Fe pujant per St Marçal, també diré que sinó vaig parar a mitja pujada va ser perquè hi havia molts ciclistes i em va fer vergonya, però ganes en tenia! I Diumenge, doncs amb tota la tranquilitat del món, motxilla, esmorzar i me'n vaig a pujar a Matagalls tot solet, tant me fa el que trigui o si he de pujar a peu, vull gaudir del pati de casa i oblidar-me de pulsacions i sensacións, tot i que són prou bones, així que no me n'oblido del tot...
No entrava als plans, però cada primavera i tardor toquen, així que ja està fet!

I aquesta setmana, veient que hi havia les "festes" pel mig, doncs la veritat és que tocava "descans" i en tenia ganes, així que rodar suau fins diumenge que vaig fer una Heidi incloent-el Turó, i ja va anar prou bé, i sembla que aquesta setmana que toca tornar a apretar les sensacions van millor, a veure si el cos es va adaptant a treballar a més revolucions i aprèn a recuperar-se...
Com que de dalt del turó ja n'he posat altres vegades i tots el coneixem, poso aquesta, que és de les úniques carreteres que m'agraden per la zona, les costes del Montseny, estretona, revirada, ombreta a l'estiu, divertida de baixar i millor de pujada!

650b, ja fa dies que ho dic!!

Bé, però primer posem-nos al dia. Pel que fa a mi no hi ha massa per explicar, farà uns 15 dies que s'acabava (per fi) el periode de base, i com que l'últim dia me l'havia posat per "començar" a pujar portillos però sense passar-se, doncs què millor que una volta al Montseny, el resultat, evidentment va ser que vaig anar prou bé però em va deixar les cames fregides i durant la setmana següent, que ja tocava fer alguna sèrie, doncs no tenia cames per res i vaig acabar una mica frustrat,sense força a les cames i sense poder arribar a les pulsacions marcades.

Aquesta mateixa setmana faig fer una volteta amb la Meri, per provar si la transmissió acceptava una cadena nova més o ja toca canviar-ho tot, i el resultat va ser que no, així que estem a l'espera de l'arribada de plats, pinyons i rulines noves. El millor de la ruta, un corriol que desconeixia categoria "xtr", amb rampes i baixadors de fusta fets per una colla de descenders de per aqui, algun pas el vaig fer a peu, però realment el tenen divertidíssim. A veure si aquesta setmana arriven els recanvis perquè em serveix de baixada a una zona on faig sèries i quedaria un circuit molt guapo, i és que estic cansat de carretera...

Passant just per sobre el meandre del Ter, per això Roda de Ter es diu com es diu...
piss stop i a seguir fent camí cap al Salt de la Minyona

I aquesta setmana, doncs algo millor, vaig acabar la setmana passada amb l'intenció de de fer un recorregut més dur que l'anterior, a veure si endurint el terreny aconseguia anar en els marges que tocava, i vaig tornar a fer la volta al montseny però a l'inversa, començant de vic a viladrau, st marçal, sta fe, costes del montseny direcció turó i collformic i cap a vic, el resultat ja millor, tot i patir força (però patir del bò) al final vaig poder fer força el que tocava. I el diumenge, després de veure la F1, a estirar potes fins al Pantà de Sau, que fa molts dies que no hi baixava i vaig quedar força parat de com ha baixat el nivell durant l'hivern, tot i que d'aigua n'hi ha, tot just despunta el campanar i prou, i fa uns anys es podia entrar dins l'església.
L'últim cop que vaig baixar l'aigua gairebé passava per sobre les comportes.

Aquesta setmana de moment les cames sembla que s'han despertat una mica i dilluns vaig poder fer el que tocava prou bé.

Però bé, deixant de banda el que pugui anar fent, que no té res d'especial, el motiu de l'entrada és el del titol, ja fa uns dies que vaig comentar que hi ha marques que ho estaven provant molt seriosament, i ara aprofitant la primera cursa del mundial xco, i que l'ha guanyat el Nino Shurter muntant una Scott 650b, o sigui, 27.5, i en veure que la bici que portava no és un simple prototipus, ja que era una geometria especifica, fa un any que hi treballaven, cuadre de carboni amb tots els efectes de pre-sèrie, inclús les insercions per el desviador directe, eixos passants davant i darrera, rodes especifiques de carboni i tubulars Dugast... fa pensar que ja tenen els motlles fets per una sortida al 2013 de l'scott scale 27.5. De fet, el capo de l'scott-swisspower, el gran Thomas Frischknetht, (tots drets si us plau) en les seves èpoques de corredor ja va provar de posar tubulars a la mtb per les curses i com que no n'hi havia de 26, va adaptar aros de 800 de ciclocros a la btt, o sigui que ja anava amb 27.5. La gent de l'scott-swisspower, prescindint de si un es troba més còmode amb unes o altres, al·leguen molt a l'alçada del corredor, 1.73-1.74, per emprar el nou standart entre 26 i 29. En fi explicaria més, però són divagacions meves, però realment crec que poden ser una opció molt idònia per a molta gent, de fet, no l'hi munto unes rodes 650b a la Meri per que per la Magura no hi passa (a les Fox si) i per les vaines tampoc...

Bé, unes fotos de la criatura (molt maca per cert) i l'enllaç amb tot l'article:

http://www.bikeradar.com/news/article/nino-schurter-wins-world-cup-1-on-650b-wheels-33467/

primeres marques del sol...

El Collsacabra, la veritat és que està molt sec, massa sec...
Suposo que tothom esperava un cap de setmana així, amb molt bons dies per poder pedalar hores o gaudir del que més agrada. La veritat és que a mi un cap de setmana així m'anava que ni fet a mida, tocava setmana de posar-hi hores.

El dilluns vaig deixar de pedalar una estona abans per fred, el dimarts o dimecres (no ho recordo), va tocar rodillo, i el dijous degut a un problema amb la feina, em va quedar mitja tarda lliure, així que a les 5 en punt sortia a tornar-l'hi l'1-0 a Collformic, va sortir una volta perfecte pel que tocava, pujar Casilla-Collformic-fi de provincies desde Taradell i la casilla de nou però per darrera, tot sense forçar però sense deixar d'apretar, en total uns 70 km, que per ser entresetmana està molt bé, ja m'agradaria més sovint...això si, al ser el primer dia de la temporada que apretava una mica, les cames ho van trobar...
Bé, per arribar al Lluçanès, per algún lloc havia de pujar encara que no toqués, i què millor que La Trona?...

El dissabte tocava més del mateix, sense fer cap "port", però tocava una tirada llargueta a ritme, així que Vic-Roda-St Marti Sescorts-Manlleu-St Hipòlit-St Boi de LLuçanès-Perafita-Prats de Lluçanès-St Feliu Sasserra-Sta Maria d'Oló-Sta Eulàlia de Riuprimer i Vic, uns 120 km i 1600+ en un terreny de constant puja i baixa intentant que les pulsacions no es disparéssin pujant (encara no toca) però que no decaiguéssin al plà ni baixant, i la veritat és que vaig arribar a casa força manso, però molt content de les sensacions (menys al final), i sobretot, d'haber gaudit d'un mati espectacular de solet i pedals pel lluçanès.

I el Diumenge, tocava fer hores però a ritme de passeig, la intenció era fer carretera altre vegada, però va ser-me impossible, massa dies de carretera, així que btt i cap a la zona de Cabrera, que fa molt que no hi anava. Vaig sortir sense saber massa on arribar, la idea era anar tirant (de vegades convé molt sortir així), i tot just havia passat Roda de Ter ja anava de curt, quina calor! així que a lluïr el blanc nuclear que tant he guardat tot l'hivern, la veritat és que els primers dies d'anar de curt sembla que enlluerni i tot! però quin gust anar de curt, just en el punt de ni calor ni fred (on firmem per tot l'any així!) si fa una setmana tots parlàvem de la Siberiana!
Que en són d'altes...les muntanyes...que m'amaguen tot allò que estimo...com enyoro el sol neixi a la mar. L'atzavara blava i el badiu tot blanc. Cami ral que em duràs al país d'on jo sóc. Clara terra, aspra terra. Al país d'on jo sóc. Ella em mira com dient-me, torna encara, groc retrat que guardo, si sabia que la puc trobar. Jo passo l'aigüeta sense por de (em) negar. Sento l'olor penetrant de mar a selva. I sempre el cant del rossinyol em diu: ella encara surt a la finestra per si el veu tornar pel camí, pel camí... Camí ral, que em duràs, al País, a l'amor. Mare terra, dolça terra. Al País i a l'amor.
És la lletra de "coutry roads" versionada pels banyolins HHH, i si dóna la casualitat que et sona a l'ipod mentre voltes per aquests corriols fan que gairebé salti la llàgrima...

Amb tot, vaig anar tirant direcció Cabrera, però passant per tots els caminots complicats i tècnics que pujen cap a Cantonigròs, la qüestió era entretenir-me, i un cop allà, doncs perquè no agafar el cami ral cap a Cabrera?... així que amunt, tot un corriol encara tapat de fullaraca fins a la pista que tira direcció Plà d'Aiats, i allà hi va a sortir un corriol molt guapo que en l'últim bicicims es fèia de pujada, i com que de baixada no l'havia fet mai, doncs avall va... el problema va ser al acabar el corriol i trobar-me encarat a les Marrades, que fa mooolts anys que no hi passava, i no me'n vaig saber estar... vaig sorprendre'm del que vaig baixar, només vaig posar peu a terra en un tram que tenia gel (passada la font) i en un parell de punts, que tot i ser ciclàbles, el fet d'anar sol em va fer posar peu a terra, i és que caure per les marrades anant sol no fa gràcia...

més camí ral...

I un cop a baix, doncs només quedava rodar una mica per la zona de Falgars i anar a buscar la pujada per tornar, també l'havia fet fa molts anys. Com que no volia forçar, doncs m'ho vaig agafar tranquil, bé, tot lo tranquil que es pot fer una pujada de 4-5 km entre el 14% i el 18%, però com que hi ha paviment, doncs anar fent, intentar no passar-se de voltes i fins a dalt. I un cop a dalt, doncs tenia el dubte de seguir per pista i baixar cap a Manlleu o tornar per on havia vingut, i el fet de tornar a baixar pels corriols per on havia pujat va temptar més, així que tornada a casa amb uns quans km més, no masses 75-80, uns 1700+, però molt assaborits, de nou amb un dia espectacular, i les hores que tocava fer, doncs ben fetes, que aquesta setmana toca "relax" i començar a mirar transmissió per la Meri, que ho comença a demanar a crits, bé a grinyols!

collformic 1- cames 0

Prats de pastura a dalt dels Cingles de Bertí

Bé, no és que hi hagi massa a dir i el títol de l'entrada és prou significatiu, tot i que molt normal crec. La setmana anava prou correcte d'hores, totes a rodillo això si, i les que no es poden fer entresetmana, doncs a intentar recuperar-les el dissabte i el diumenge, que és el que normalment toca si ets tan optimista com jo quan programes els "entrenos".

Així que el dissabte tocava afegir una mica d'estona al que tenia programat, en Dani i companyia sortien per carretera, però anaven amb una colla que encénen la metxa molt ràpid i realment no em toca encara, així que vaig baixar un track del wikiloc per fer una tirada llarga amb btt, sense massa desnivell i passar les hores na fent tranquilament, era de vic a granollers i tornar, uns 120 km, però no el vaig fer complert, primer, perquè de vegades, al seguir un track per una zona que conèixes, només vas pensant "i ara perquè tira per aquí i no per allà que és millor..." i et lies, i l'altra és que el molt covarde que va fer el track va pujar de vic a muntanyola per carretera, i com que era només començar ja vaig anar ratllat pensant que com a mínim per la Miranda! he de dir però que després es va arreglar i va passar per una zona de la cinglera de Bertí que no coneixia i em va agradar molt. El "problema" va ser a l'arribar a l'Ametlla, que per la zona hi havia tant de fang que em va fer mandra seguir i vaig fer mitja volta, confirmant així que també sóc un covarde i de pas em reafirmo en la idea de que per enfangar-se millor la bici de ciclocross, així que al final n'hauré de comprar una, que ja fa massa temps que dic que segurament seria la bici que empraria més, per entrenar i rutilles llargues sense massa desnivell, la veig la bici ideal entrenar per la zona on visc.

Ben abrigat que fotia fred, almenys fins a fugir de la boira que tapava la Plana

Les millors vistes dels cingles?? algú ho té molt clar, hi té cadira i tot!

Gairebé semblava que poguéssis travessar fins al Montseny per sobre el mar de boira

I la Meri que s'ho mira...

I diumenge si, havia quedat per fer carretera amb en Dani (que estava tou de dissabte i hi acabaria més) i amb en Ramón de The Cyclery, tocava el primer port de la temporada i amb una mica de ritmillo i evidentment, com que el que va triar el recorregut vaig ser jo, pujariem a Collformic, abans però com que tocava rodar "allegro" (quines ganes tenia de que arrivés), fariem la casilla, la fullaca, mas d'osor i cap a seva, així hi arrivàbem calentons, però va costar d'arribar, i és que en Dani, que és molt internacional, va trobar-se a un conegut pujant la casilla i es va parar a xerrar, mentre, en Ramón i jo vam seguir però més tranquils, la baixada cap a la fullaca era molt molla i bruta dels camions que fan les obres de l'eix, i mentre anàvem mirant si en Dani ens atrapava, anàvem comentant lo ràpid que acostuma a baixar en Dani, sempre ens marxa...però tot d'una el veiem venir amb mala cara i la maneta del fre-canvi torta, i si, evidentment havia llepat, "xapa i pinura" a la cadera i ben masegat de tot arreu, així que vam donar mitja volta per acompanyar-lo a vic de nou.

Tenia moltes ganes de començar a pujar aqui, ara tocarà l'altre banda...

Un cop allà, doncs vam tirar amb en Ramón cap a Collformic però per Taradell, vam anar a ritmillo, sense córrer, pero alegres, que és el que tocava, i un cop a Seva en Ramón diu que va tard i que dóna la volta, així que en quedo a peus de Collformic sol, la veritat és que ja m'anava bé, ja que tenia molt clar el ritme que em tocava pujar, i, és que ara m'arriva la gran feinada, el ritme que jo l'any passat em posava com a màxim per anar bé, recuperar bé i poder fer tirades llargues, ara passa a ser un ritme força de "creuer", (quan toqui treballar umbral moriré molt) i al ser el primer port de l'any, doncs senzillament, es va fer pilota. A nivell de cardio anava molt bé, m'hi sentia de gust, tot i ser el primer port de l'any, era aquell patir "bo", però al aixecar-me per pedalar dret va ser que no, zero força muscular, realment tenia les cames foses, només podia pedalar assegut, i vaig arribar a dalt demanant l'hora. De fet és el que toca, no he treballat ni força, ni sèries ni res, només base, i el bombo el notava bé, les cames esperem que tornin... De moment aquesta setmana serà la primera amb forces hores i de moment ja n'he hagut de deixar per dissabte, ja que ahir volia provar de rodar de Ripoll a St Joan al vespre, la idea era fer de 7 a 10 del vespre però a les 9 vaig haver de plegar amb el bidó d'aigua gelat i jo més o menys, així que avui, rodillo...

no ha estat tant com dèien...

A veure per on ens hi posem, volia dir moltes coses però veient com ha anat tot una mica, doncs em limitaré a pasar-hi una mica per sobre, i, és que hi ha coses que posen de mala llet i tampoc cal fer-hi mala sang.

Aixi doncs, comencem per la siberiana dels collons, anem a veure, primer cal saber que som a l'hivern...per aqui el normal quan vas a la feina al mati és veure el termòmetre a -3/-4, a 0º seria la tipica broma de "mira, 0º, ni fred ni calor" i si baixem a -6/-7 o més, doncs llavors si, "avui carda un fred de collons!" però dies així n'hi ha cada any, no cal fer-ne un show, de fet, per la Plana, si em diuen que tot el fred que patiré a l'hivern és així, sec, sense humitat ni boira, ja em podeu donar on signar.
Divendres no semblava que el cap de setmana es posés tant bé...

De fet aquest cap de setmana l'he aprofitat molt, dissabte, un cop descartada la opció carretera, pel vent, doncs vàrem anar fins a Les Preses amb en Dani, van sortir 4:30 de carrilet jugant amb les intensitats que toquen en aquests dies, més o menys com 4 hores de "rodillo" i al final ja n'acabes fins al gorro, però et queda la sensació de fer el que tocava, rodar.

Camí de Seva, glaçadet, però s'anava bé, així com dic que el Maxxis Aspen al davant és una merda, al darrera no deixa de sorprendre'm.

Diumenge, doncs tenia la intenció de fer entre 4 o 5 horetes més, tranquilament, aquest cop però, per la Plana, així que vaig sortir sol de Vic cap a Seva, el Brull, Aiguafreda, Cingles de Bertí (la primera pujada!), Centelles i cap a vic altre cop. Vaig aturar-me a casa els pares a saludar i vaig creuar-me amb una colla que eren fent una prova de Polar per la Titan, anaven tots iguals i amb la mateixa bici, la Giant doble de 29, i algun anava prou perjudicat a la pujada cap al brull per la Casanova. He de dir que ho vaig disfrutar un munt, el terreny glaçat et deixava anar ràpid i sense fang, tenies grip a tot arreu, només calia abrigar-se bé...
La Meri amb els cingles de Bertí al fons, la primera pujada, apa que no n'hi queden...

Diré que aquest diumenge després de molts dies de no agafar-la, vaig disfrutar com un nen amb la meri, i, és que va molt bé, així que la idea de la 29 queda aparcada, primer perquè amb la meri en tinc de sobres (més aviat me'n sobra) i per altra banda, els dubtes que em plantejava la 29 sobre si seria capaç de moure-la en rutes molt llargues i amb molt de desnivell acomulat, doncs sembla que tindràn solució. Sembla que les 26 s'adapten molt bé a gent no molt alta i les 29 encaixen molt bé en gent de més de 1.80, però els que estem entremig...doncs el que ens vagi millor, i això podrà ser les 27.5, si, si, schwalbe ja en fa pneumàtics, fox està treballant en forquilles i ja en volten prototipus, bmc ja hi treballa fa mesos i diuen que aquestes si que supliràn les 26... Tomac ja en té una, notubes ja fa un temps que fabrica aros... en fi tot sigui per trobar la bici que millor se'ns adapti sense tornar-nos bojos en l'intent.

I pel que fa a unes altres coses a les que volia fer referència, doncs ho deixaré per altres entrades, per unes cal comptar 4 i per altres 10 jeje.
Bé, dilluns si que cardava fred!