primeres marques del sol...

El Collsacabra, la veritat és que està molt sec, massa sec...
Suposo que tothom esperava un cap de setmana així, amb molt bons dies per poder pedalar hores o gaudir del que més agrada. La veritat és que a mi un cap de setmana així m'anava que ni fet a mida, tocava setmana de posar-hi hores.

El dilluns vaig deixar de pedalar una estona abans per fred, el dimarts o dimecres (no ho recordo), va tocar rodillo, i el dijous degut a un problema amb la feina, em va quedar mitja tarda lliure, així que a les 5 en punt sortia a tornar-l'hi l'1-0 a Collformic, va sortir una volta perfecte pel que tocava, pujar Casilla-Collformic-fi de provincies desde Taradell i la casilla de nou però per darrera, tot sense forçar però sense deixar d'apretar, en total uns 70 km, que per ser entresetmana està molt bé, ja m'agradaria més sovint...això si, al ser el primer dia de la temporada que apretava una mica, les cames ho van trobar...
Bé, per arribar al Lluçanès, per algún lloc havia de pujar encara que no toqués, i què millor que La Trona?...

El dissabte tocava més del mateix, sense fer cap "port", però tocava una tirada llargueta a ritme, així que Vic-Roda-St Marti Sescorts-Manlleu-St Hipòlit-St Boi de LLuçanès-Perafita-Prats de Lluçanès-St Feliu Sasserra-Sta Maria d'Oló-Sta Eulàlia de Riuprimer i Vic, uns 120 km i 1600+ en un terreny de constant puja i baixa intentant que les pulsacions no es disparéssin pujant (encara no toca) però que no decaiguéssin al plà ni baixant, i la veritat és que vaig arribar a casa força manso, però molt content de les sensacions (menys al final), i sobretot, d'haber gaudit d'un mati espectacular de solet i pedals pel lluçanès.

I el Diumenge, tocava fer hores però a ritme de passeig, la intenció era fer carretera altre vegada, però va ser-me impossible, massa dies de carretera, així que btt i cap a la zona de Cabrera, que fa molt que no hi anava. Vaig sortir sense saber massa on arribar, la idea era anar tirant (de vegades convé molt sortir així), i tot just havia passat Roda de Ter ja anava de curt, quina calor! així que a lluïr el blanc nuclear que tant he guardat tot l'hivern, la veritat és que els primers dies d'anar de curt sembla que enlluerni i tot! però quin gust anar de curt, just en el punt de ni calor ni fred (on firmem per tot l'any així!) si fa una setmana tots parlàvem de la Siberiana!
Que en són d'altes...les muntanyes...que m'amaguen tot allò que estimo...com enyoro el sol neixi a la mar. L'atzavara blava i el badiu tot blanc. Cami ral que em duràs al país d'on jo sóc. Clara terra, aspra terra. Al país d'on jo sóc. Ella em mira com dient-me, torna encara, groc retrat que guardo, si sabia que la puc trobar. Jo passo l'aigüeta sense por de (em) negar. Sento l'olor penetrant de mar a selva. I sempre el cant del rossinyol em diu: ella encara surt a la finestra per si el veu tornar pel camí, pel camí... Camí ral, que em duràs, al País, a l'amor. Mare terra, dolça terra. Al País i a l'amor.
És la lletra de "coutry roads" versionada pels banyolins HHH, i si dóna la casualitat que et sona a l'ipod mentre voltes per aquests corriols fan que gairebé salti la llàgrima...

Amb tot, vaig anar tirant direcció Cabrera, però passant per tots els caminots complicats i tècnics que pujen cap a Cantonigròs, la qüestió era entretenir-me, i un cop allà, doncs perquè no agafar el cami ral cap a Cabrera?... així que amunt, tot un corriol encara tapat de fullaraca fins a la pista que tira direcció Plà d'Aiats, i allà hi va a sortir un corriol molt guapo que en l'últim bicicims es fèia de pujada, i com que de baixada no l'havia fet mai, doncs avall va... el problema va ser al acabar el corriol i trobar-me encarat a les Marrades, que fa mooolts anys que no hi passava, i no me'n vaig saber estar... vaig sorprendre'm del que vaig baixar, només vaig posar peu a terra en un tram que tenia gel (passada la font) i en un parell de punts, que tot i ser ciclàbles, el fet d'anar sol em va fer posar peu a terra, i és que caure per les marrades anant sol no fa gràcia...

més camí ral...

I un cop a baix, doncs només quedava rodar una mica per la zona de Falgars i anar a buscar la pujada per tornar, també l'havia fet fa molts anys. Com que no volia forçar, doncs m'ho vaig agafar tranquil, bé, tot lo tranquil que es pot fer una pujada de 4-5 km entre el 14% i el 18%, però com que hi ha paviment, doncs anar fent, intentar no passar-se de voltes i fins a dalt. I un cop a dalt, doncs tenia el dubte de seguir per pista i baixar cap a Manlleu o tornar per on havia vingut, i el fet de tornar a baixar pels corriols per on havia pujat va temptar més, així que tornada a casa amb uns quans km més, no masses 75-80, uns 1700+, però molt assaborits, de nou amb un dia espectacular, i les hores que tocava fer, doncs ben fetes, que aquesta setmana toca "relax" i començar a mirar transmissió per la Meri, que ho comença a demanar a crits, bé a grinyols!

collformic 1- cames 0

Prats de pastura a dalt dels Cingles de Bertí

Bé, no és que hi hagi massa a dir i el títol de l'entrada és prou significatiu, tot i que molt normal crec. La setmana anava prou correcte d'hores, totes a rodillo això si, i les que no es poden fer entresetmana, doncs a intentar recuperar-les el dissabte i el diumenge, que és el que normalment toca si ets tan optimista com jo quan programes els "entrenos".

Així que el dissabte tocava afegir una mica d'estona al que tenia programat, en Dani i companyia sortien per carretera, però anaven amb una colla que encénen la metxa molt ràpid i realment no em toca encara, així que vaig baixar un track del wikiloc per fer una tirada llarga amb btt, sense massa desnivell i passar les hores na fent tranquilament, era de vic a granollers i tornar, uns 120 km, però no el vaig fer complert, primer, perquè de vegades, al seguir un track per una zona que conèixes, només vas pensant "i ara perquè tira per aquí i no per allà que és millor..." i et lies, i l'altra és que el molt covarde que va fer el track va pujar de vic a muntanyola per carretera, i com que era només començar ja vaig anar ratllat pensant que com a mínim per la Miranda! he de dir però que després es va arreglar i va passar per una zona de la cinglera de Bertí que no coneixia i em va agradar molt. El "problema" va ser a l'arribar a l'Ametlla, que per la zona hi havia tant de fang que em va fer mandra seguir i vaig fer mitja volta, confirmant així que també sóc un covarde i de pas em reafirmo en la idea de que per enfangar-se millor la bici de ciclocross, així que al final n'hauré de comprar una, que ja fa massa temps que dic que segurament seria la bici que empraria més, per entrenar i rutilles llargues sense massa desnivell, la veig la bici ideal entrenar per la zona on visc.

Ben abrigat que fotia fred, almenys fins a fugir de la boira que tapava la Plana

Les millors vistes dels cingles?? algú ho té molt clar, hi té cadira i tot!

Gairebé semblava que poguéssis travessar fins al Montseny per sobre el mar de boira

I la Meri que s'ho mira...

I diumenge si, havia quedat per fer carretera amb en Dani (que estava tou de dissabte i hi acabaria més) i amb en Ramón de The Cyclery, tocava el primer port de la temporada i amb una mica de ritmillo i evidentment, com que el que va triar el recorregut vaig ser jo, pujariem a Collformic, abans però com que tocava rodar "allegro" (quines ganes tenia de que arrivés), fariem la casilla, la fullaca, mas d'osor i cap a seva, així hi arrivàbem calentons, però va costar d'arribar, i és que en Dani, que és molt internacional, va trobar-se a un conegut pujant la casilla i es va parar a xerrar, mentre, en Ramón i jo vam seguir però més tranquils, la baixada cap a la fullaca era molt molla i bruta dels camions que fan les obres de l'eix, i mentre anàvem mirant si en Dani ens atrapava, anàvem comentant lo ràpid que acostuma a baixar en Dani, sempre ens marxa...però tot d'una el veiem venir amb mala cara i la maneta del fre-canvi torta, i si, evidentment havia llepat, "xapa i pinura" a la cadera i ben masegat de tot arreu, així que vam donar mitja volta per acompanyar-lo a vic de nou.

Tenia moltes ganes de començar a pujar aqui, ara tocarà l'altre banda...

Un cop allà, doncs vam tirar amb en Ramón cap a Collformic però per Taradell, vam anar a ritmillo, sense córrer, pero alegres, que és el que tocava, i un cop a Seva en Ramón diu que va tard i que dóna la volta, així que en quedo a peus de Collformic sol, la veritat és que ja m'anava bé, ja que tenia molt clar el ritme que em tocava pujar, i, és que ara m'arriva la gran feinada, el ritme que jo l'any passat em posava com a màxim per anar bé, recuperar bé i poder fer tirades llargues, ara passa a ser un ritme força de "creuer", (quan toqui treballar umbral moriré molt) i al ser el primer port de l'any, doncs senzillament, es va fer pilota. A nivell de cardio anava molt bé, m'hi sentia de gust, tot i ser el primer port de l'any, era aquell patir "bo", però al aixecar-me per pedalar dret va ser que no, zero força muscular, realment tenia les cames foses, només podia pedalar assegut, i vaig arribar a dalt demanant l'hora. De fet és el que toca, no he treballat ni força, ni sèries ni res, només base, i el bombo el notava bé, les cames esperem que tornin... De moment aquesta setmana serà la primera amb forces hores i de moment ja n'he hagut de deixar per dissabte, ja que ahir volia provar de rodar de Ripoll a St Joan al vespre, la idea era fer de 7 a 10 del vespre però a les 9 vaig haver de plegar amb el bidó d'aigua gelat i jo més o menys, així que avui, rodillo...

no ha estat tant com dèien...

A veure per on ens hi posem, volia dir moltes coses però veient com ha anat tot una mica, doncs em limitaré a pasar-hi una mica per sobre, i, és que hi ha coses que posen de mala llet i tampoc cal fer-hi mala sang.

Aixi doncs, comencem per la siberiana dels collons, anem a veure, primer cal saber que som a l'hivern...per aqui el normal quan vas a la feina al mati és veure el termòmetre a -3/-4, a 0º seria la tipica broma de "mira, 0º, ni fred ni calor" i si baixem a -6/-7 o més, doncs llavors si, "avui carda un fred de collons!" però dies així n'hi ha cada any, no cal fer-ne un show, de fet, per la Plana, si em diuen que tot el fred que patiré a l'hivern és així, sec, sense humitat ni boira, ja em podeu donar on signar.
Divendres no semblava que el cap de setmana es posés tant bé...

De fet aquest cap de setmana l'he aprofitat molt, dissabte, un cop descartada la opció carretera, pel vent, doncs vàrem anar fins a Les Preses amb en Dani, van sortir 4:30 de carrilet jugant amb les intensitats que toquen en aquests dies, més o menys com 4 hores de "rodillo" i al final ja n'acabes fins al gorro, però et queda la sensació de fer el que tocava, rodar.

Camí de Seva, glaçadet, però s'anava bé, així com dic que el Maxxis Aspen al davant és una merda, al darrera no deixa de sorprendre'm.

Diumenge, doncs tenia la intenció de fer entre 4 o 5 horetes més, tranquilament, aquest cop però, per la Plana, així que vaig sortir sol de Vic cap a Seva, el Brull, Aiguafreda, Cingles de Bertí (la primera pujada!), Centelles i cap a vic altre cop. Vaig aturar-me a casa els pares a saludar i vaig creuar-me amb una colla que eren fent una prova de Polar per la Titan, anaven tots iguals i amb la mateixa bici, la Giant doble de 29, i algun anava prou perjudicat a la pujada cap al brull per la Casanova. He de dir que ho vaig disfrutar un munt, el terreny glaçat et deixava anar ràpid i sense fang, tenies grip a tot arreu, només calia abrigar-se bé...
La Meri amb els cingles de Bertí al fons, la primera pujada, apa que no n'hi queden...

Diré que aquest diumenge després de molts dies de no agafar-la, vaig disfrutar com un nen amb la meri, i, és que va molt bé, així que la idea de la 29 queda aparcada, primer perquè amb la meri en tinc de sobres (més aviat me'n sobra) i per altra banda, els dubtes que em plantejava la 29 sobre si seria capaç de moure-la en rutes molt llargues i amb molt de desnivell acomulat, doncs sembla que tindràn solució. Sembla que les 26 s'adapten molt bé a gent no molt alta i les 29 encaixen molt bé en gent de més de 1.80, però els que estem entremig...doncs el que ens vagi millor, i això podrà ser les 27.5, si, si, schwalbe ja en fa pneumàtics, fox està treballant en forquilles i ja en volten prototipus, bmc ja hi treballa fa mesos i diuen que aquestes si que supliràn les 26... Tomac ja en té una, notubes ja fa un temps que fabrica aros... en fi tot sigui per trobar la bici que millor se'ns adapti sense tornar-nos bojos en l'intent.

I pel que fa a unes altres coses a les que volia fer referència, doncs ho deixaré per altres entrades, per unes cal comptar 4 i per altres 10 jeje.
Bé, dilluns si que cardava fred!