millor amb btt...

Seguint amb que tenia previst, durant la setmana passada vaig començar a moure les cames al rodillo altre vegada, amb l'inconvenient de que la manera de distreure-m'hi s'ha vist seriosament perjudicada (que ens tornin megaupload!!!!), i el cap de setmana, doncs tenia previst sortir un dia amb la de carretera i l'altra amb btt, però dissabte va sortir plujós i la veritat, no tenia ganes de temptar la sort i agafar refredat altre vegada, així que "rodillo" altre vegada...

Diumenge si, en un principi la intenció era btt, però per mandra d'enfangar-me (si, estic gos fins i tot per això) doncs vaig sortir per carretera, de fet, per "rodar" va millor, la plana és poc plana...així que "flaca", només quedava triar recorregut, o tirava cap a St Feliu de Codines o cap a fi de provincies, no volia fer molt tros ja que aquesta setmana tocaràn més hores i havent estat parat, doncs millor una mica de seny.
De camí a Seva, la boira començava a escampar...

La volta va ser per fi de provincies, ja que es veia el dia més clar, així que de Vic cap a Tona, Seva, Viladrau... el problema va ser just al punt de canvi de provincies, la zona que competeix a la diputació de barcelona tenia la carretera neta i desalada i la zona que manté la diputació de girona no, i aqui va venir "l'error", l'any passat em vaig trobar igual i vaig fer mitja volta, i de fet me'n vaig penedir ja que pensava que només seria un trosset que queda a l'obac.
Baixan cap a fi de provincies, ja es veia empolsinat...
Amunt, direcció Seva, avall direcció Viladrau, pensant que seria un tros i prou, doncs avall.

Però no, no va ser un trosset, era tota la carretera fins viladrau, i voltar amb la flaca amb la carretera amb gel i neu doncs no feia molta gràcia, però mentre anava rumiant si donava mitja volta o tirava un trosset més a veure si millorava ja va ser lluny per girar cua, així que avall va fins al trencant de St Sadurní, ja que cap a Viladrau pintava cada vegada pitjor. El tema va millorar una mica però no massa, i en el punt on ja no hi havia glaç, doncs era tot sense asfaltar per les obres de desdoblament de l'eix...hagués estat millor agafar la btt! però no diré que no m'ho vaig passar bé intentant mantenir l'equilibri amb la de carretera per sobre el glaç.

Però no, no va ser un tros, i al final vaig tallar direcció St Sadurni per trobar això...

posada al dia...

I és que ja fa dies que no actualitzava el blog, de fet, no ho he fet perquè no hi ha res destacable per explicar. Després de l'última entrada, la intenció era seguir fent "base" però vaig ser víctima d'un "gripassu" que em va deixar fregit, bé, més que fregit, amb una tos de gos i un mal al pit cada vegada que tossia que semblava que hagués de treure un pulmó, així doncs, una setmana i "pico" de no fer res i medicar-me (amb lo que m'agrada!), el problema és que el fet de reposar i treure'm el refredat de sobre també va fer que es quedés la motivació a zero i el resultat ha estat de 15 dies totalment parat.

I què millor que passar 15 dies sense fotre ni brot que començar a moure's per fer la prova d'esforç que tenia concertada per aquest dilluns? en fi, que hi vaig anar perquè tocava, però totalment convençut de donar uns valors prou merdosos per desmoralitzar-me una mica més si cal.

Però resulta que no, no van sortir uns resultats de merda com pensava, de fet, resulta que he crescut 1 cm als meus 36! jeje, bé, bromes a part amb l'alçada, van sortir uns valors molt acceptables per les alçades que estem, de fet, a la que em tregui els 2 kgs de sobre que el metge diu que em sobrarien (jo crec que 3 o 4), valors com el vo2 max es posaria en unes xifres molt decents.

Però el que més m'il·lusiona i em preocupa alhora ha estat l'umbral anaeròbic, me l'havia calculat per "sensacions" (error!) i resulta que he estat treballant força per sota del que tocava, ara patiré molt alhora de treballar-lo i promet petar com un sapo moltes vegades, i el que preocupa és que en tinc unes ganes que revento!

En fi, que aquesta setmana començo a moure'm de nou i la setmana vinent reprendré el programa previst.

Ja sóm a mig túnel

Doncs si, diriem que aquell túnel que va desde octubre a març coincidint amb el canvi horari, ja comença a veure's d'una altra manera, ara ja no es fa fosc a les cinc de la tarda, aguanta una miqueta més (quina fè que tinc...), bé a dos de sis. També comença el periode en que tothom es lia a fer els famosos treballs de fons o base, a passar hores pedalant a poca intensitat, i que en el meu cas ja fa uns dies que faig, de fet he començat abans perquè volia tenir més temps per treballar uns aspectes en els que tinc més carències que en el pròpi fons, però com que sóc així d'autodidacta, ja veurem com surt...

I és que quan els dies es lleven així agafa es fa dur això de pedalar

I pel que fa als pedals, doncs vaig fent per carretera, que em deixa fer millor la feina, però de vegades necessito la btt, i, és que quan vas amb la de carretera i al posar-te a pedalar dret segueixes buscant el mando per bloquejar la forquilla, és que el teu fons queda molt clar, sóc "beteteru". Les rutes són les de sempre per l'època, per carretera cap a St Quirze Safaja, Seva i fi de provincies...en fi, el més plà possible per la zona i evitant el trànsit tanc com puc, i amb la btt doncs, agafant el cotxe fins a Les Preses i fent el carrilet direcció Girona, aqui sempre em venen ansies de muntar una bici de ciclocros, hi ha de volar! a més amb tota la humitat de la plana, en aquesta època seria per disfrutar molt, tot vindrà...

Km i km de pista per rodar, tot molt ben arregladet, una llàstima no tenir-ho més a prop per disfrutar-ho cada vespre...


Però també m'he saltat una mica la disciplina de la base, bé, el dia de cap d'any, que vàrem fer una rutilla corriolera amb en Dani, en Xic, l'Escarrabill i cia i on les pulsacions van revolucionar-se més del que tocava per la zona de Folgueroles i el dia 1, que vaig acompanyar al meu cunyat(pescallunes de totes totes) en la seva tradicional pujada a Bellmunt, on tot i quedar tard (12), algún encara transpirava gintònics i algun altre com en Tarrés ja portava alguna pujada feta, fèia temps qe no anava per la zona i va fer gràcia trobar-me amb gent que fèia temps que no vèia com en Gabri i en Corral.
Bona gent per Bellmunt el dia 1...quins animals!

I amb això diria que m'he posa't més o menys al dia, no hi ha massa per explicar en aquestes dates, ja que és tot força rutinari, base, rodillo, molt de fred, un refredat que em fa companyia desde fa tants dies que ja l'hi he agafat carinyo i tot, i segueixo rumiant indecís en la 29er, ja que crec que hi aniria bé pel tipus de rutes que faig, però em sap greu la Meri, que em va molt bé, i muntar una 29 sense aprofitar res de la Meri és massa per la meva butxaca...