miércoles, 29 de junio de 2011

de proves en 29er...

Aquesta setmana passada ha estat de repòs forçat, de les cremades van sortir-me butllofes a les espatlles i fèia complicat posar-se qualsevol cosa a sobre, pertant, emprenyat com una mona i tancadet a casa fins divendres, que, com que encara no podia posar-me la motxilla i anar a fer una tiradeta llarga per muntanya, doncs carretera, i que "millor" per intentar amagar-me del solano que fotia que anar una mica d'hora i voltar pel Montseny?
Donar-li la volta a aquestes muntanyes el dia de Sant Joan sense trobar absolutament ningú, passant la calor de la pujada a Passavets i contemplar el les Guilleries i el Montseny desde Bordoriol, que què tenim??? qui es faci aquesta pregunta és que no ha mirat massa més enllà del seu nas

Doncs això va ser el que vaig fer divendres i dissabte, fer la volta al Montseny, un dia sortint de Vic-St Julia-La Fullaca-Viladrau-Coll de Bordoriol-Santa Fe-Sant Celoni-Sta Maria i St Esteve de Palautordera-Collformic-Seva i Vic, i al dia següent a la inversa, la volta són uns 110 km i el desnivell no el sé però es puja estona i comptant amb la relació de plats i pinyons que porta la flaca del meu cunyat, que és per matxotes-matxotes, van fer que em quedéssin les cames arreglades. Després de 4 dies parat, les sensacions, doncs molt confuses, sense força desde el primer moment cap dels dos dies, sense la possibilitat d'anar per cadència (el pinyó més gran és un 23), però amb la cosa extranya de que no vaig trigar més que els altres dies, no sé, les sensacions aquests dies són molt extranyes.
De tornada a casa, crec que tots els habitants de la zona sóm una mica hobbits quan fem referència a La Comarca

El diumenge, sofà, i dilluns vaig anar a fer voltes en un circuit que faig per la zona de St Sebastià, té una pujadeta que està bé, corriol i baixada per tornar a pujar; una parelleta que hi havia per allà debia pensar que són bojos aquests romans! i jo cada vegada que passava per allà tenia la temptació de suplicar o rampinar-els'hi directament una birra fresca de les que tenien per allà, quina calor!! les sensacions ja van ser millors...

I ahir vaig començar uns dies de proves en una d'aquestes 29' de les que tothom parla ara, una scott concretament, d'entrada ahir vaig intentar sortir sense prejudicis ni voler establir comparacions ni evidentment conclusions. Els motius són evidents, no tindré prous dies per provar-la com voldria, la bici amb la que la compararia és molt diferent, hi ha molta diferència de pes i sobretot els canvis, una porta 3 x 10 i l'altra 2 x 10, vull dir que no és una comparació en igualtat de condicions, però estaria molt bé poder-ho fer en dues bicis exactament iguals però en 26 i 29, crec que a molta gent li canviaria el xip... i ho dic perquè tot i voler sortir només a veure les sensacions que m'aportava, fins i tot vaig sortir sense pulsometre ni compta km, és inevitable treure les primeres conclusions.
El tractor de 29, només pujar-hi vaig tenir la mateixa sensació que al pujar a la yeti d'enduro del cunyat, per l'alçada i amplada del manillar, la veritat és que dóna molt control baixant, com que és un tipus de bici que m'entra més com a rígida total vaig dur-la gairebé bloquejada tota l'estona.

El recorregut era sortint de Vic, en fals plà direcció als munts, pujar fins a mig cami del salt de la minyona i baixar per un caminot-corriol empedrat i plè de graons i al final del caminet fer la volta i tornar per fer el corriol empedrat de pujada. Volia veure les sensacions en fals plà, pujada continua i corriol cabroncete pujant i baixant, i d'entrada diré que la sensació al rodar és d'anar més feixuc de cadència però m'hagués agradat veure la velocitat perquè crec que m'hagués sorprès, però en això també m'hagués agradat portar la mateixa relació de plats i pinyons, ja que podria veure millor les diferències...

Pujant al Salt de la Minyona, doncs no sabria que dir, vaig pujar bé però estic molt acostumat a pujar en una cadència i a fer una força que, en la 29, al portar els 3 plats no trobava, de tota manera vaig pujar bé, més fàcil del que em pensava, pel que fa pensar que amb una bici de la meva talla (aquesta és una L, i jo tinc una M) i lleugera...aiaiai

Ara toca baixant, i jo en aquest aspecte sempre vaig molt per sota del que podria anar, això de ser autònom i pensar que dilluns has de treballar fa apretar més els frens del que toca normalment, però diré que si, que és veritat, els graons i pedres, tot i que hi són, es passen sense trobar-los tant, pertant millor i més ràpid, i si a això li uneixes l'efecte"placebo" de la idea preconcebuda de que es baixa millor, fa que acabis baixant a tot drap fàcilment, a l'arribar a baix vaig pensar que amb la 26 podria baixar igual de ràpid però possiblement m'hagués saltat algun "empaste" de les dents pels sotracs, que es troben més, diguem que per baixar igual de ràpid amb la 26, hauria arriscat una mica més que amb la 29.

I pujant pel mateix corriol, doncs diré que també es va deixar notar l'efecte "placebo" de que pujen més fàcil en zones tècniques, que realment és cert, punts on amb la 26 has de tibar el manillar amunt i treballar de braços traçant, amb la 29 potser no ho has de fer tant, només encarar-la i la inèrcia ajuda molt ja que totes les irregularitats es troben menys, però crec que vaig pujar més lent que amb la 26, Això si, en un parell de punts que si no encaro bé amb la 26 de vegades he posat peu a terra, amb la 29 va resultar molt més fàcil, però també conec la traçada bona...seguiré provant... de moment avui si puc aniré a fer una pujada al plà de la Calma, una pujadeta ja més llarga i sostinguda, a veure què tal, però d'entrada no diré que no m'agradin no, però és una bici que la veig més en titani o alumini i forquilla rígida...

miércoles, 22 de junio de 2011

rostit

Un cop passada l'Aramon, el pròxima ruta que em venia de gust fer és la vipextrem, i "només" era qüestió d'organitzar uns dies de repòs i uns d'activitat amb la feina, la revetlla i festes, i la mudança d'un amic, si de normal em costa organitzar-me...però més o menys tot es fa.

El dilluns passat (festiu), vam anar a fer una pujada al Plà amb el Gerard, tranquila, com diu ell, però vam pujar per la pista que s'entrellaça amb el gr per la banda de Tagamanent, si no l'heu feta i us agraden les rampotes d'aquelles que hi van, ja ho sabeu, va ser extrany perquè tenia una sensació molt extranya a les cames, com buides però vam pujar molt ràpid i tot i tenir la sensació de no tenir força, responien...nu sé...al final una coke a collformic i marxant cap a casa.

Dimarts, repòs, i Dimecres amb carretera, la volta que hem dóna temps a fer entresetmana per la Fullaca, Seva, Collformic, Taradell, la fullaca i vic, la sensacions fins a dalt a collformic bonissimes, contant que tot tira amunt em va sortir una mitja molt bona, millor que mai, però un cop a baix de collformic hem vaig quedar literalment sense cames, podia allargar la ruta però vaig decidir tornar a casa perque l'hagués fet arrosegant-me i no calia, a més era tard i no portava llums, dijous repòs.

I el divendres vaig anar a fer un circuitillo que faig de vegades per la zona de St Sebastià, pujada d'uns 2 km amb desnivell,corriol, baixada i tornar-hi, volia tenir referències d'una volteta així, les de la zona del Plà les tinc molt clares. Vull aquestes referències perquè en uns dies em deixaràn provar una 29er i voldria tenir els temps per aplicar-hi les sensacions que en tingui. No és que vulgui canviar la o.nine, no, és més, crec que pel que acostumo a fer aniré millor amb 26' que amb 29' però vull provar-la, i la idea d'una segona bici en 29 i rigida total en alumini o titani, forquilla carboni rigida...en fi, desvariejo una mica de vegades...

Diumenge vaig tornar a fer la volta que faig de vegades per mitja comarca, exactament la mateixa que fa unes setmanes, no portava temps de referència perquè volia veure si intentant tirar tota l'estona, però sense fondre'm, millorava els temps o hi havia variacions de ritme, etc (en alguna cosa m'he d'entretenir...) i el resultat va ser que en la volta de 145 km i 3600+, fins al km 70 anava practicament clavat i a partir del km 70, vaig començar a guanyar temps en referència a fa unes setmanes, en total una mitja hora al final de la ruta, sembla que això de no tenir molèsties a la cadera i genolls i poder tenir una constància en les sortides comença a donar algun fruit... la nota negativa va ser que tot i portar protecció solar, vaig anar amb un maillot sense mànigues (nunca mais) i porto les espatlles més rostides que un pollastre a l'ast, així que porto dos nits dormint fatal i reposant.

En fi, que ara només queda organitzar-me una mica aquests dies de festa per sortir una mica i reposar després, a veure si aconsegueixo contemplar amb una mica de dignitat com m'arrenquen els adhesius a la vipextrem la setmana vinent, perquè amb la de besties pardes que hi ha, contemplar-ho amb dignitat ja seria un gran què, i un cop passada la vipxtrem, no sé que faré, de moment per feina se m'han destirotat les vacances i no sé si podré marxar, però tinc ganes de sortir tranquil amb la càmara a buscar paisatges sense presses i disfrutant de cada pedalada.

Per cert, quin oli gasteu? (si demano quin lubricant empreu queda fatal), dels que he provat de sec, no n'hi ha ni un que funcioni una mica bé, els de ceres marxen en un moment (l'squirt no l'he provat encara) i la resta agafen molta merda, embruten la transmissió molt ràpid i no lubriquen prou, i els de moll que he provat, i de fet són els que empro, pringuen molt, però almenys engrassen i duren molt més, en fi, que si en sabeu d'algun que no sigui d'aquests que hi ha a sota i va bé, em fareu un favor...

Per sec, el primer agafa molta merda, el segon és molt net però no dura gens i el tercer no dura gens i embruta molt a més posa que no és biodegradable...

Per moll, tots dos van molt bé, aguanten molts més km que els de sec, lubriquen molt més, però també embruten...

martes, 14 de junio de 2011

Aramón B-PRO NON STOP

Doncs tot i que no ho tenia previst, a última hora vaig decidir inscriure'm a la Aramon B-Pro Nonstop, no sóc massa de curses ni coses d'aquestes amb tanta gent però la zona és molt guapa i em venia de gust així que el divendres després de dinar vaig marxar cap a Castejón de Sos, anava molt justet de temps per arribar al briefing, però què hi farèm, no vaig poder plegar abans de la feina...
Així estava el cel després del ruixat amb el que em va rebre Castejón de Sos, sempre m'ha encantat aquest poble i la zona

En qüestió de tres horetes i mitja era a lloc, però tard, eren les 19:45 i el briefing era a les 19...així que només vaig anar a recollir el dorsal i el maillot, i com que ja no en quedaven de la meva talla, doncs una xl i a fer parapent. Estava plovent així que enlloc de voltar per allà vaig anar a instal·lar-me a l'habitació, que per cert, estava de luxe i la noia que els porta es va portar super bé, ja que em va deixar l'habitació fins que acabés la cursa, així em podia dutxar jo a l'habitació tranquilament i rentar la bici amb una manguera que tenia al parquing (també tenia parquing tancat pels cotxes, un luxe!). Un cop tot a lloc ja era l'hora de sopar, així que a sopar i dormir.
No tenia res de l'altre món, però pel que vaig pagar i el que em van oferir, hi hauria molts llocs que en podrien aprendre una mica, tots els que hi erem vam dir el mateix, i jo era l'únic que no repetia de l'any passat, el vinent hi tornaré.

El Dissabte vaig llevar-me d'horeta per esmorzar i engrassar una mica, i al parquing em vaig trobar al Milton Ramos, que era als mateixos apartaments, un tio simpàtic la veritat, i molt fi el cabrón! no té ni ossos! vam fer-la petar una mica i després a can roca i a vestir-se de romans que s'acostava l'hora.

La sortida era a les 8 i vaig cometre l'error de posar-me darrera de tot, la veritat és que em va fer cosa posar-me endavant i vaig pensar que "bueno" els km ja posarien tothom a lloc, però la veritat és que no, la gent que hi havia a davant que sé que anem més o menys igual, ja no els veuria en tota la ruta, i, és que només de sortir, quan jo passava per sota l'arc, als primers ja ni els veia...en fi.

Tothom va sortir fortot i els primers km eren asfaltats, volia recuperar posicions ja que la baixada de després era complicada i jo no sóc cap crack i allà en perderia, així que vaig pujar a ritme i amb les pulsacions força a prendre pel sac, em trobava les cames molt pesades i la sensació d'estar molt tip, però vaig poder fer tot el tram asfaltat amb el plat gros i vaig poder avançar a molta gent. Un cop més avançat el port (tenia 20 km i 1250+) la gent s'havia anat estirant i em vaig trobar a la Mariona del maratonians, vam fer una estona plegats (cullons com puja!), i en un moment que un noi em va demanar com m'anava la bici, mentre xerravem li vam agafar uns metres i així seguiriem fins a coronar, a dalt hi havia el primer avituallament, vaig parar a omplir el bidó i la Mariona ens va passar sense parar, començava la baixada.

La baixada era guarra, guarra, un corriol dels que fa servir el bestiar per pujar a les pastures d'alçada amb moltes variants i trencants que quedaven tallats i una sola traçada bona. Al principi ja vaig passar la Mariona i 3 o 4 més, però el noi amb el que havia coronat, el Ricardo, em va treure uns metres que ja no els hi recuperaria fina a baix, i a més em van passar 4 o 5 persones més, vaig acabar fent l'últim tram de baixada, un corriol enfangadíssim, amb un noi de Terrassa. Un cop a baix, on començava la pista ens van dir que anavem el 75 i 76 i que si no espabilàvem no passariem el tall, així que vam començar a tirar una mica tots, però la cadena estava fatal per tant de fang i aigua i jo i el Ricardo vam parar a engrassar (jo portava oli) i els alres van seguir. El cami anava fent un puja-baixa fins a arribar al segon port i les meves cames van començar a donar senyals de vida, així que vaig anar apretant fins al segon port que era més suau i allà vaig atrapar al noi de Terrassa i la resta i els vaig anar deixant.

En arribar al segon avitualament hi havia 5 o 6 persones així que pipi ràpid, omplir bidó i surto volant, s'havia de pujar un tros a peu i després començava un corriol molt guapo pel mig de bosc, però que va acabar convertint-se en un camí força guarrillo amb molta pedra i on em van passar 3 o 4 (no entenc com baixa tant bé la gent), en acabar venia un tram de carretera i pista fins al punt de tall, que vaig passar a temps, i poc després el tercer avituallament i control de firmes, allà torno a engrassar i surto abans que tots els que m'han passat baixant.

Comença el tercer port del dia, i tenia clar que seria el més dur, comença en asfalt i em noto les cames molt bé, més o menys és com una pujada al Plà de la Calma per la distància i inclinació, així que agafo el méu ritmillo i puc avançar a gent. A partir de mitja pujada s'acaba l'asfalt i el camí es va tornant més dret fins a arribar a convertir-se en una paret on no quedava més que caminar, en aquest punt vaig tenir una devallada de fisic i de coco, així que vaig prendre'm un gel i vaig començar a caminar més tranquil, el cami fèia per la carena i reseguia tres pics per acabar baixant per una pista amb molta pedra on em va passar un que em va arrencar els adhesius literalmet (mai havia vist ningú baixar tant ràpid!) i amb el que ens aniriem trobant durant tot el que quedava de ruta, a les pujades passava jo, a les baixades ell. Baixant vaig menjar una barreta i un altre gel i em vaig refer força i així arribava al quart avituallament, engrassar una mica, menjar plàtan, veure i en marxa...

Surto amb un noi que em comenta que fa uns dies havia estat als 100 de les guilleries de fa uns dies i anem pujant un tros asfaltat, marco el ritme jo i ell va una mica forçat però em segueix, en coronar jo segueixo tirant avall i ell simplement es deixa baixar de manera que em torno a quedar sol, comença el quart port del dia, és més suau però a aquestes alçades ja em costa una mica, fins que al final d'una recta, al fons hi veig el que m'ha arrencat els adhesius baixant i em servei de motivació, l'atrapo i el passo, també trobo gent que l'han desviat al control de pas i vaig passant, un cop coronat va fent un cami de puja-baixa infectat de bassals i fang i vaig fent el cami adelantant-me constantment amb aquell noi, ja ens ho agafem a riure perquè jo no el puc seguir baixant i ell pujant va més fotut. Passem de llarg el cinquè avituallament, que ja hi ha ganes d'arribar, i tirem na fent igual, el puc seguir a totes les baixades (no són complicades) i arribem a Castejón de Sos.

L'arribada, doncs molt xula, musiqueta, l'speaker, les nenes que et posen la medalla de finisher, i tothom per allà comentant la jugada...val la pena, he entrat el 48, el Marc, que de vegades hem rodat junts i ha sortit amb els de davant ha entrat 20 minuts abans que jo i el David que ha sortit al davant amb el Marc m'ha tret una hora, em comenten que quan han passat ells pel corriol primer de baixada on he perdut tant de temps, era enfangat però sense traces gairebé i es passava bé, suposo que d'haver sortit amb ells hagués anat una mica més ràpid però bé, tant és, m'ho he passat molt bé, la ruta és molt guapa, i feta en sec i sense estressar-se pot ser molt disfrutona.

Això si, com que sempre vaig al meu aire i no apareixo gaire per pedalades ni curses, em falta aquell puntet i una mica de ritme, i he flipat de com baixa la gent de ràpid, jo que em dedico a reposar i baixo cantant o xiulant normalment...però bé és el que hi ha, jo ho disfruto així i és la meva manera d'entendre la btt
Potser no havia sortit mai amb tanta merda a sobre la o.nine, es va portar com una campiona, ni un canvi mal fet amb tot el fang que hi havia, ni un chupón de cadena en tota la ruta i la magura cada dia m'agrada més, l'única pega és que vaig pulir-me les pastilles de fre.
més detalls ronyosos i enfangats...