jueves, 14 de abril de 2011

Dubtes de la vida moderna

Doncs si, després de ballar-me pel cap durant força temps, m'he decidit a entrar a la vida moderna i mirar-me un GPS, i aqui entren els dubtes i per això escric aquesta entrada, a veure si m'ajudeu a decidir, el fet és que vaig una mica perdut perquè no sé massa el que vull, m'explico:

Hi ha moltes opcions, però només he mirat Garmin la veritat, i dins d'aquesta hi ha els models més d'outdoor i els més específics per bicicleta. I no sé ben bé que vull ni què necessito. Per una banda hi ha els que ho incorporen tot com el Edge 705, o els models més outdoor com els etrex o els Dakota.

Per una banda tenir-ho tot en aparell està molt bé, molt pràctic per tenir-ho tot enregistrat i ordenadet, rutes, entrenos, etc. a més el 705 és lleugeret i petitó. Però per altra banda, i éssent realistes, últimament, no miro ni els km que faig, tinc el Polar a la btt, que registra els perfils i altimetries i m'agrada tenir-ho, però entre setmana gairebé ho faig tot en carretera i tot i portar comptakm, només estic pendent del pulsometre i el temps, pel que em fa pensar que amb un gps més bàsic que em servis per carregar-hi tracks, mapes i crear rutes, potser ja en tindria prou, així amb un etrex vista hcx (amb microsd) o un dakota 20 ja faria, i només el portaria quan el necessités, la resta de dies, amb el polar o similars ja faria. Quin merder! entre preus a mil llocs i mil opcions no sé que fer, a veure si els que ja heu aparcat els mapes fa temps i hi enteneu en trastos d'aquests m'ajudeu una mica...


Edge 705


Dakota 20


Etrex Vista hcx

lunes, 11 de abril de 2011

canviant de territori

Ja feia dies que em ballava pel cap, entre les sortides per carretera d'entre setmana i les últimes sortides pel Montseny, ja tenia ganes de canviar una mica de terreny i paissatge, així que vaig decidir endinsar-me per la zona de la vall de Sau i el Collsacabra, i quina millor ruta per aquesta zona que el traçat de l'última edició del bicicims?? a més entrava dins els números que estic fent aquests dies però augmentant una mica la dificultat tècnica i amb una pujada llarga, que ja m'anava bé. El dia era espectacular, a les 9 ja fèia calor, vaig acabar amb unes marques del sol que semblo un gelat de colors, a aquestes alçades tampoc és normal, tot i que a mi ja em va bé...
El primer "problema" va ser l'hora de sortida, com que arribo als divendres força petat, i a més els divendres tinc uns cursets i no arribo a casa fins passades les 10 del vespre, m'acabo adormint cada setmana, així que sortia a les 9 del mati, i com que el Gerard se'm va rajar a última hora (el món de la parella és el que té), doncs sol...

La veritat és que la primera pujada als Munts començava amb molt bones sensacions, al anar sol vaig decidir fer totes les pujades a "ritme", i les sèries de les últimes setmanes i aquesta que tocava més relax van fer que em notés amb molta força i les cames molt descansades, començàva tard però bé, un cop a dalt vaig baixar per la trialera cap a Vilanova, i entre que sóc un paquet baixant i que l'aigua de les últimes plujes hi havien fet mal, vaig haver de fer més tros a peu del que volia, però bé, no tenia pressa. Un cop a baix era qüestió d'anar seguint el gr fins la presa, força cascadillo també, fet que no deixava anar tot lo ràpid que volia, i això acabaria sent la tònica del dia.

Els passos de la riera eren així d'arregladets, i el camí no era massa millor, però ho fèia més entretingut, això si...
Un cop passada la presa, avall va per agafar la pujada fins a Sant Joan de Fàbregues i el Salt de Sallent, seria la pujada llarga del dia, però va costar agafar el ritme pujant ja que les riuades s'havia endut per davant tots els passadors de la riera i havia d'anar parant per trobar pas. Un cop passat això però, vaig seguir amb les bones sensacions pujant, vaig sentir-me molt bé fins a dalt al coll de Pruït, on vaig parar a comprar aigua i on començava el tram que desconeixia, ja que com que volia estalviar-me la pujada a peu al Pla d'Ayats i Cabrera, havia de seguir un seguit de corriols força lentots de pujada i entre això i que em vaig perdre uns quants cops, doncs encara em van endarrerir una mica més. Però no va tenir més història ja que un cop a peus de Cabrera tansols restava agafar el cami ral fins a Manlleu i d'allà cap Roda i a Vic a dinar.
Abans d'enfilar cap al Coll de Pruït, sempre m'ha agradat rodar per les planes altes, aviat començaràn a pujar-hi les vaques...

La veritat és que la ruta és xula, sempre m'hi perdo una mica i els números no es corresponen mai amb el que va dir l'organització, havien de ser 74 i 2300+ i van ser 95 i 1900+, els mateixos numeros que quan vaig fer la llarga, són ben bojos aquests romans.

El Diumenge, ja va ser molt suau, 3 horetes de carretera amb el Pepe a ritme "verano azul", passant per Collsuspina, Moià, Castellterçol, St Quirze Safaja, Centelles i vic, uns 70 km tranquilets i de xarrera que també va bé... ja tocarà pencar aquesta setmana, que torna a tocar augmentar hores i intensitat.

Per cert, algú ha provat el Maxxis crossmark, toca canviar el pneumàtic del darrera i després d'uns quans Monorails, em venia de gust provar alguna altra cosa i pel que volia fer properament dubto entre posar un Aspen, que també va prou bé darrera, o el crossmark, però d'aquest últim no en sé massa res, fins ara mai m'havia fet prou gràcia suposo...


lunes, 4 de abril de 2011

Seguint amb el previst.

Pujant cap al Sui, el Montseny comença a agafar color de primavera
Aquesta setmana si, he pogut seguir gairebé amb totes les hores que tenia planificades, un parell de dies de rodar i un parell de dies de sèries, i la veritat és que anar a certes "voltes" em costa un ou i part de l'altre, suposo que deu ser pel fet de fer rutes llarguetes, que sempre porto el mode "eco" posat, i apretar a moltes voltes em costa, però tot arribarà...

Aquesta noieta encara estava endormiscada i esperava que el solet escalfés una mica més...

Pel dissabte, com que em venia de gust perdre'm una mica pel Montseny i no tenia ganes d'anar condicionat al ritme ni als horaris de ningú, de vegades ho necessito, vaig sortir sol desde Vic, rodant tranquilament pel lateral cap a Tona, per l'Ajuda cap a Centelles i d'allà cap a Aiguafreda per l'Abella. La pujada al Plà la vaig fer per on més m'agrada, per la Codina, i un cop a dalt enlloc de baixar cap a les piscines del Montseny per la Castanya ho vaig fer pels Molars, per on normalment pujo, i vaig decidir pujar pel Sui, s'ha de caminar un tros al final i la pujada és més inconstant(té alguna rampota d'un parell...)però venia de gust, així que na fent i na pujant (sense aigua com sempre, quin desastre!) vaig "fer cim" pel Sui i d'allà si que cap a Collformic i tot rodant cap a vic amb vent de cara i el solet que va fer tot el dia i les bones sensacions a les cames després de 95 km i 2070+ tots ells fets en les dues pujades al plà seguides, que és el que buscava.

Amb el Turó de fons i arribant al final de la pujada, no s'aprecia bé però això és una rampota d'aquelles que hi van, a més les últimes plujes han deixat el terra molt solt i s'ha d'apretar de ronyons que dóna gust Corriolet d'aquells d'alçada, ni mastercard ni res... al fons, el Sui.


I el Diumenge no tenia clar si anar cap a Girona a rodar pel carrilet, o pujar cap a Ripoll i Camprodon per carretera, però veient que tenia les cames prou bé vaig decidir voltar per la zona de la "Plana" per carretera, fer una ruta no molt llarga però que no em deixés reposar massa així que vaig sortir cap a Sant Marc, Sant Julia, La Fullaca direcció Viladrau, Seva, St Miquel de Balenya, Taradell, altre cop amunt direcció viladrau per tornar cap a la fullaca i Sant julia, o sigui que uns 70 km de constant puja-baixa on vaig intentar anar apretant tota la ruta, i, pensava que després de dissabte aniria més justet de forçes, però el cos em va respondre prou bé, almenys pel que vaig fer, per més no ho sé la veritat, però ja vindrà (volia veure les curses de motos...)


I aquesta setmana ja toca més relax, d'aquestes que es diu que s'assimilen les càrregues fetes avans però que a mi em donen la sensació que perdo la forma aconseguida, en fi...

La Burra coronant una de les ascencions que acabarà fent ella sola


Ah! divendres anant a la feina vaig trobar això, així s'aparca el dijous després d'haver sortit de festuki, jejeje