monsieur masso!

si, si, i de qui menys m'esperava, però a tots ens toca una visita de tant en tant, però bé, tot al seu temps...

Com que alhora de calcular-me el plà d'entrenos, per dir-ho d'alguna manera, em vaig equivocar, m'ha coincidit la primera setmana de "sèries" abans del canvi d'hora, o sigui, que a reventar-se la patata a les fosques, i, tot i que algun dels llocs que tenia localitzats no han resultat tan idònis com em pensava, he pogut fer prou bé, les sensacions han estat bones, i aquesta setmana, amb el canvi d'hora segur que millor.

El dissabte haviem quedat amb l'Edu i el Gerard per fer una volta per la Plana, ells també començen a augmentar km i tot i que només disposàven del mati, volien fer una volta sense massa desnivell però d'aquestes trencacames, així que com que triava jo i a mi em calia fer més hores, els vaig baixar a buscar a centelles pedalant i tornariem cap a vic, a mi m'interessava prou trobar-me les primeres rampes amb 50 km a les cames.

Un cop a Vic tirariem cap a Sant Sebastià, tot i que abans no podiem deixar passar algun corriolet. Allà començava el puja-baixa, de Sant Sebastià cap a la Font freda, a bon ritme per acabar baixant cap a Santa Eulàlia altre vegada, jo vaig intentar fer totes les pujades una mica fortetes, no descansar massa baixant i mantenir el ritmillo als plans. Un cop a Santa Eulàlia enlloc de pujar a muntanyola directament, (la pujada és asfaltada i pestossilla) vàrem arribar a la Guixa per pujar per La Miranda i d'allà, el cami cap a Muntanyola per la carena i saltar després cap a Collsuspina i deixar aquest parell a Centelles i mi em quedaria rodar fins a Vic altre vegada.

La Pujada a La Miranda la vàm agafar fortota amb el Gerard i en arribar a dalt vam veure que l'Edu (que ja va dir que tiréssim, que no volia apretar) trigava massa, i quan ja estava enfilat a la burra per baixar a buscar-lo el veiem aparèixer amb una cara que no era massa normal, anava petadillo però encara somreia, però dèia que no es trobava massa fi. Així que vàrem decidir anar més a poc a poc i arrivar bé, però va entrar en aquella fase de que no podia moure més desarrollo que el molinillo en plà i es començava a marejar, i encara quedava la pujada a Collsuspina, de manera que no hi havia massa opcions, o parar i anar volant a buscar menjar i beure, o remolcar-lo fins a dalt, i com que ell és així de masell i jo també, doncs ale, plat petit tots dos i a empènyer-lo fins a Collsuspina, llavors si que vaig fer la sèrie del dia! No l'havia vist petar mai a l'Edu, i em pensava que no l'hi veuria, però a tots ens toca un dia o altre, sinó és que no ho has provat prou no?

El millor és que un cop a Collsuspina, buscant la cartera per comprar beure em van sortir unes pastilles de glucosa que voltàven per la bossa, casu'm! haurien anat prou bé abans, però bé se les va fotre allà, junt amb una coke i refet, almenys per anar cara avall fins a Centelles.

A mi encara em quedava tornar a vic, en total em van sortir 115 km i 1800+, i comptant que tot el desnivell es fa en 45 km i la resta era rodar, que em tocava la primera rampa amb 50 km a les cames, i que estic més fet a pujades llargues que no pas al puja-baixa, vaig quedar-me amb unes sensacions molt bones i amb moltes ganes de perdre'm ven perdut pel Monseny i fer desnivell i pujades llargues!

Diumenge vaig descansar, aquesta setmana és de les que vaig posar-me moltes hores i volia encarar-la descansat, i a més al llevar-se plovent, fèia molt temps que no em passava un diumenge donant forma al sofà...

primavera! a veure si és veritat...

Després de les pluges, i tot i la boirina de bon mati, la Plana es torna verda, aqui, pel cami carener entre la Miranda i Muntanyola, al fons mig tapat el Plà, allà vaig.

Almenys, suposo que no seré l'únic que tenia ganes de que entréssim a la primavera, tot i que no estaré del tot content fins que tinguem el canvi d'hora fet, això de nits i rodillo veient el canvi d'estació aprop cada dia costa més.


Les antenes de Collsuspina, aquest cop de baixada cap a Centelles, però de pujada serà escenari de moltes sèries entre setmana crec...

Ara feia uns dies que no actualitzava el blog, la veritat és que no hi ha hagut massa a dir, una setmana que anava molt bé en els "entrenos" i va acabar així així per "problemes" mecànics i fang, i aquesta passada que va començar fatal per aigua, poques ganes i descordinació feina-entrenos ha acabat prou bé amb bon temps i hores de btt.

Les flors començen a apareixer amb força per les faldes del Montseny, en pocs dies serà un espectacle de colors i sorolls i més amb l'aigua caiguda.

Sempre que pujo cap al Plà, sigui per la cara que sigui, i vaig veient camins que a mida se "S" s'hi van enfilant, penso en els que segur que em queden per fer i les ganes de fer-los...

El fet més destacable per a mi és que acabo amb el que podriem dir periode de bases i començo a treballar altres aspectes, i la veritat és que ho faig amb moltes ganes perquè veient que puc fer les rutes que faig normalment sense passar-me de voltes (abans tampoc passava gaire la veritat), espero que al posar-me a treballar altres intensitats em permetrà fer una evolució que em bé prou de gust, almenys això espero. Sempre em moc en un rang de pulsacions força baix tot i que no tinc una màxima baixa per la meva edat, em fa pensar que treballant una mica bé un marge superior em permetrà millorar prou, però bé, això ja es veurà, tot dependrà del que faci a partir d'ara i de les ganes que en tingui.

Fèia molts dies que no es veia baixant així, tot i no agradar-me la pluja, ho renta tot, tot agafa altres tons, altres sorolls i ara venint la primavera fa que tot desperti amb una alegria que sempre conmou.

De moment aquesta setmana ja vaig començar amb alguna sèrie, però va haver de ser al rodillo, també em va tocar prova d'esforç, i com que l'aigua i la feina em va destirotar tota la setmana, m'he dedicat a voltar pel montseny acompanyat de l'ipod i l'últim treball dels "Manel", molt recomanable per cert, gaudint dels paisatges, de les rieres plenes, de les flors que començen a sortir i passant una mica de l'entreno programat, ja que el repetiré aquesta setmana, al final han estat uns 160 km i uns 3700+ en els dos dies, fent molta bondat.

La O.nine, cada dia m'hi sento més de gust, l'única pega, l'arandela que treu el joc a les bieles, s'ha afluixat algun cop i no m'agrada massa haver d'estar pensant en si les coses van alhora o no...

això ja m'agrada més...

m'encanta aquest lloc, el Molar, just a mitja pujada al Plà, amb al Matagalls a una banda i el Turó a l'altra, aquesta vista del turó domina tota la pujada...

Tot i ser una setmana d'aquestes que diem de descàrrega o d'assimilació i no tocar, tenia previst treure'm la son de les orelles el diumenge i fer més hores i desnivell del que tenia previst, i és que les ganes de passar alguna hora més sobre la o.nine i fer alguna pujada d'aquestes llargotes que m'agraden i voltar pel Montseny nevadet m'atreia massa com per fer una sortideta de "verano azul" que és el que tocava, però al final va acabar sent una mica així, un "verano azul" però més llarg...

La setmana només tenia dos dies de bici i aquestes setmanes de poca activitat m'atabalen una mica, i tot i tenint mil altres coses a fer, acabo fent menys que les normals. Vaig sortir el dimarts, gairebé dues hores per sota del que havia de fer, i, és que em vaig equivocar de casc, en el que porto a les nits, porta el frontal enganxat i em serveix per mirar el pulsòmetre i al no dur-lo, doncs no vèia el polar i vaig acabar anant per sota del que tocava, ale, a recuperar dissabte...

El següent dia de fer alguna cosa era dijous, volia fer unes 2,5 hores suaus però una estrebada a la feina van fer que a la hora i mitja de rodillo tingués més molèsties de les que volia, i com que em conec l'esquena, doncs prou...

Dissabte vaig sortir amb la flaca, tocaven 2.5 horetes suaus i com que no volia enfangar la o.nine (si el que acabo de dir és cert, no vaig sortir amb btt per no rentar-la després...ja he dit que aquestes setmanes de poca activitat encara em tornen més vago...) i com que tocava recuperar una mica la intensitat que va faltar dimarts i una horeta del dijous vaig començar pujant a Collsuspina i després deixar-me caure tot rodant cap a Centelles i tornar a vic, res de nou.

Tot i estar tot moll, el dissabte va fer un dia radiant, vaig enyorar la btt tota la ruta...

No té res d'especial i el nivell tècnic és zero però m'encanta aquesta pujada

I el Diumenge volia fer una volta pel Montseny i el Gerard va dir que s'apuntava així que vam quedar a centelles i d'allà vàrem pujar al Plà fins a Collformic, vàm baixar cap a les Piscines del Montseny per la Castanya i d'allà altra vegada amunt pels Molars fins al Plà altra vegada, d'allà cap al Brull i de retorn a Centelles. Van ser uns 74 km i uns 2000+ en dues pujades llargues, res de puja baixa, volia mantenir un ritme constant durant les dues pujades, sense arribar a umbrals, ja que encara no toca, però si que volia mantenir un ritme aeròbic alt, però no va poder ser, el Gerard casi peta a la segona pujada i a part d'acabar amb tot el que portéssim per menjar, especialment tot el que portés escrit la paraula "gel" o "power", el pobre va tenir dues estones dolentes...i no era plan de posar-me a tirar i deixar-lo sol, i menys quan el primer baixón el va tenir al km 2 i en quedaven 8 per pujar encara, així que vam anar fent tranquilets fins que ell va trobar aquell ritme "cansino" que pots anar fent i així vam pujar. Després, a casa, vaig veure que no haviem pujat tant lents com m'havia semblat, però jo em vaig quedar amb la sensació de poder haver pujat força més depressa, ja ho repetiré per comprovar-ho...

El Gerard arribant a dalt tot cascadillo, no havia fet mai la pujada del Molar, suposo que va tenir 10 km per cagar-se en mi..."niño! què? com ho portes? va que ja hi som i tot avall i a dinar!" ...Adéu Gerard, veient el final de la pujada, només li va sortir "et fa res que no pari?"... sort que un cop a dalt, i al rodar una mica pel Plà ja li va canviar la cara...i si el que es veu a la primera foto és el meu dit...un que en sap!

Per cert, la o.nine pujant, d'escàndol i baixant també però no m'acabo d'acostumar a això de que tingui cert punt de flexió i amorteixi, fa por que es trenqui! i té un comportament molt diferent a l'scott, és més llarga horitzontalment i més curta de vaines i en els revolts ràpids sembla que giri molt de sobte, entra molt suau del davant i és molt reactiva del darrera, ja m'hi aniré acostumant...