La primera nevadeta de l'any arriba d'hora...

Aquest ha estat el panorama durant tota la setmana anant de bon mati cap a la feina...
fred, fred, fred...

Doncs si, tot i que ho havien avisat, més aviat per diumenge, això si, trobar-ho el dissabte i tant d'hora en el calendari va ser una sorpresa, grata per cert, ja que estava tot preciós.

El dissabte haviem quedat amb l'Edu i el Gerard per fer una volta, jo tenia una assignatura pendent amb unes certes rampes pujant al Plà i a ells els hi venia bé així que estava decidit, sortiriem desde Centelles. Jo, com que havia quedat per dinar a casa els pares, doncs millor baixar amb cotxe fins a allà, sinó aniria molt tard. I agafant el camí cap a Aiguafreda ja comencem a trobar les primeres arraconades de neu, no hi ha gruix, només es tracta d'una empolsinada que es fondrà en res, però ho fa diferent, desde Vic no m'ho semblava que hagués nevat, però per aqui és tot emblanquinat, ja comencem a veure que depèn per on volguem pujar potser no podrem, però bé, anem fent camí, parant a tirar fotos i disfrutant del dia, de la pujada i la xarrera.
Tansols agafar el camí cap a Aiguafreda ja hi trobem els primers trams empolsinats

Un cop arribem a les rampes, doncs la veritat és que hem de fer els trossos més drets a peu, només hi ha uns 3-4 cm de neu però patinem a les rampes més dures, la més dura que podem fer pedalant el polar marca una pendent del 26%, a veure quan puc anar a mirar-ho com deu mana, tinc curiositat per veure quin % marca en 3 o 4 llocs en concret. Per altra banda també diré que m'hi trobo molt millor que la setmana passada, el poder fer alguna coseta entre setmana, i estar més refet del refredat fan que les pulsacions i la força a les cames tornin a ser més normals.
Per aqui la cosa ja estava més blanqueta...

En fi, que anem pujant, sentint al Gerard com renega de que sempre l'hi preparem "encerronas" i ara no toquen, i la veritat és que té raó, ens hem menjat 1000+ en 11 km i encara queda travessar tot el Plà fins a Collformic, que mai he entès perquè l'hi diuen Plà, però bé... Per dalt està tot molt guapo, i la neu com que no ha estat trepitjada no patina i és un gust anar rodant sentint el "creck-creck" dels pneumàtics axafant la neu, trobem algun cotxe encallat per allà (sempre he pensat que haurien de prohibir circular-hi amb vehicles de motor), i forces ciclistes disfrutant tant com nosaltres.
El dia impressionant i les vistes com sempre, espectaculars.
Tot esperant a que l'Edu em passi les fotos, ja que va fer de fotògraf ell, això és el que tinc...

Un cop a Collformic parem a fer un tè (jo) o cokes (ells) i començen a sonar els mòvils d'aquest parell, un que no vagi tard i l'altre que no se que l'hi han dit o què li espera a casa però el puto Gerard després de queixar-se de la pujada es fot a marcar el ritme fins a Centelles i ens porta treient la llengua a plat i ni relleus ni hòsties, comptant que no s'havien vist amb la parenta en tota la setmana per feina, o el tema va per aqui o tenia dinar a casa els sogres jejeje, però el fet és que ens porta volant fins a Centelles on ens despedim i ja tenim el dia fet, uns 40 km de bon rollet i 1350+.

Pel diumenge, a part d'anar a votar, no tenia massa idea ni de que fer ni on anar, l'Edu segurament aniria a la duatló de Viladrau, el Gerard no diu res així que suposem que en tarifa plana, el Pepon segueix refredat i el cunyat i troupe tenien lio, així que veient que la setmana vinent hi ha el pont i és quan tenia previst canviar l'aire a les sortides per començar a fer més km i hores, decideixo posar-me a fer de hamster en un recorregut que faig normalment per els voltants de casa, una volta plana d'uns 17 km amb tros per rodar, una pujadeta trencadota i un corriol de baixada, a veure si puc mantenir-m'hi en les pulsacions que tocarien i per veure com està i si hi podré passar de nit amb llum, així que allà vaig i la veritat és que crec que m'anirà prou bé. Tenia la intenció de fer-hi 4 o 5 voltes depenent de com anés de temps però acabant la segona se m'ha trencat el clip que ajuda a les pastilles de fre a separar-se del disc, cosa que no havia vist mai trencar-se, hi ha fet que em quedés sense pastilles de fre en un tres i no res, i com que per voltar pels voltants de casa no fa falta portar massa de res...doncs cap a casa, dutxa, complir els drets com a ciutadà d'aquest pais del que no ens deixen ser amos i a dinar... a veure com en sortim del dia d'avui...

Avui a les 12 del migdia, no hi ha solet que inciti a sortir, és ben bé que s'ha de tirar de ganes de pedalar. Del que he fet aquests dies no vaig fer fotos...

Bé, el que en un principi va semblar que seria un refredat i poca cosa més, va resultar essent quelcom més, res de mal estar, ni mucositat ni res de res, "simplement" em vaig quedar sense veu, completament afònic, no he pogut articular ni dues paraules seguides gairebé en tota la setmana, pertant m'he passat la setmana amb el coll completament tapat (heu provat a portar dos buffs d'quests llargs amb folre polar l'un sobre l'altre?) i sense parlar, evidentment, res de pedalar per evitar l'aire fred, i veient que divendres la cosa ja anava a millor, doncs dissabte em vaig proposar fer una sortideta tranquila, per recomençar de nou.

La ruta seria pels voltants de vic, intentant no passar-me de voltes, i sense marxar gaire enllà, ja que fèia cara de voler ploure, vaig agafar direcció sant Sebastià, i a mig cami ja van començar a caure gotes, però vaig pensar que seria poca cosa i vaig seguir endavant i a mitja pujada a Sant Sebastià ja no eren quatre gotes, però com que sóm així de masells i una pujada no es deixa a mitges, i tot i patint molt pel meu coll vaig acabar de pujar. Un cop a dalt si que decideixo tornar, no voldria passar-me una altre setmana fotut, i premi!! m'he deixat l'impermeable al rebedor de casa, cullons que moll arribarem! i tot baixada! amb la fresca que fot, ja anirem bé ja...

La baixada la faig a poc a poc, inclús pedalo frenant per moure'm una mica, però vaig completament xop, ja no em noto ni mans ni peus i vaig pensant tota l'estona en tapar-me el coll i en lo burro que arribo a ser, si es vèia a venir!! al final arribo a casa glaçat i vaig directe a omplir la banyera amb aigua calenta i a preparar-me tè, música i una bona estona a estovar, després manteta sofà i tele, dinar i més del mateix... és el que té l'hivern i intentar de totes totes fugir del rodillo, de vegades no va com volem i es pasa fred.

Diumenge havia quedat amb el Pepon i el Marc per fer una sortideta tranquila per carretera, però dissabte a la tarda ja em trucava el Pepe, estava ben fotut, així que ho deixem per un altre dia, jo decideixo baixar a casa els pares, i voltar una mica pel Montseny, almenys no hi haurà fang. Com que tampoc m'hi vull atabalar decideixo anar a buscar un corriol que he va dir un avi que pujava fins al plà, però que era molt dret, així que si no es puja caminaré una estona i si em canso torno i ja està.

El cami comença dret, però es fa bé, això si, un rampa darrera un altre, després comença el corriol, i hi ha trossos que s'ha de caminar, però el corriol acaba sent molt curt, va a parar a un camí que sempre veia de lluny i mai sabia com arribar-hi, i la veritat és que més em valia no haver-lo trobat, les rampes més dures que m'he trobat mai! no se perquè el polar no va marcar la inclinació, hi tornaré aquesta setmana per veure-ho, però vaig haver de pujar en aquella posició extranya en que t'has de tirar endavant perquè no s'aixequi la roda de davant però sense acabar d'aixecar-se per no perdre tracció. Per posar una referència diria que té més pendent que els trams més drets de la pujada de la molina cap al niu de l'àliga a la ruta de l'hermità, el cullons de pujada em va fer passar de voltes (MOLT), i no és tracta d'un repetxó no, és així durant 2 km més o menys, de manera que ja he enredat al cunyat, i l'edu per anar-hi un dia d'aquests jejeje.

Un cop a dalt al Plà, fins a Collformic a fer un tè, canviar-me de roba i cap al brull i a dinar a casa, però abans vaig treure una estona els nens a córrer i poc més, o molt perquè aquesta setmana parat m'ha regirat una mica les idees sobre la bici, iniciar un nou muntatge, ja que l'scott va molt bé però no és el meu tipus de bici, dubtes sobre els canvis, en fi, ja es veurà, de moment avui he pogut sortir una estona al migdia per estirar les potes.
Al tornar començava a aclarir però tampoc era per tirar cohets. Com a curiositat, m'han passat aquest detallet que l'hi han fet al nostre world champion.

tot i el refredat...

Desde Bellmunt, Cabrera al fons...

Aquests dies són d'aquells que no sé perquè s'acomulen un munt de coses a fer, planifiques com poder-les fer totes i pel motiu que sigui, n'acabes fent menys de la meitat, tot i això i el refredat tant extrany que he agafat, ja que em trobo bé, només mal de coll, una mica de tos i que em quedo sense veu, doncs tot i això encara he pogut fer prou coses.

Tot i anar-me medicant he pogut sortir tres dies entre setmana, dos al vespre amb la flaca pel poligon i un al migdia amb la btt, i el dissabte haviem quedat amb l'Edu i el Gerard per fer alguna cosa tranquila, ja que ells anaven a una cursa el diumenge, i per fer algun km de més jo vaig sortir cap a Centelles amb btt desde vic, allà una volteta "verano azul" i tornada cap a vic prou ràpid per veure els entrenos de la F1, a la tarda havia de rentar la btt, canviar la coberta de darrera, (i quines ganes tenia de tornar a portar monorail davant i darrera, crec que he trobat els meus pneumàtics), i a mitja tarda haviem quedat altre cop amb l'Edu i el Gerard i respectives parelles per anar a treure el cap a la fira de Muntanya de vic, i allà ja se sap, un munt de gent coneguda, xarrera per aqui i per allà, i després un soparet i d'horeta a casa que l'andemà tots teniem coses a fer.
Travessant tot la Plana, el Montseny al fons, ja l'enyoro, de la setmana vinent no passa...

Diumenge havia quedat amb el cunyat i un seu company per fer un "voltet", d'entrada tenia pinta d'encerrona i com que saben que no em queixo i que jo també els embolico... en principi quedem per anar cap a una zona que jo no conec massa i el punt de sortida és Sant Pere de Torelló, jejeje encerrona confirmada i no perquè sé que pujarem Bellmunt, amunt no m'espanta, el company arriba amb una specialized enduro i el cunyat amb la yeti, a veure per on em fan baixar...
Quantes persones haurà vist passar per sota les seves branques? és enorme, deu tenir una pila d'anys...
El "duo dinamico" camí del Puigsacalm...
La veritat és que el lloc era per parar a mirar-s'ho...

Pujant al principi no vaig molt fi, tinc molta calor i respiro malament, però paro un segon a treure'm roba i la cosa canvia molt, em trobo de cine amb la fresqueta, com que m'han tret un tros apreto fins a atrapar-los i en arribar a la seva alçada penso que ells baixant m'esperarant però no tindràn cap mena de mania en arrencar-me els adhesius així que segueixo al meu ritme ja que m'hi trobo molt bé, un cop a dalt els espero tot fent fotos i mirant per on em podràn fer baixar.
I elles ben felices prenent el solet...
Ja va quedant menys per pujar, un "gustasso" moure't per aquests prats...

I es confirmen les meves pitjors espectatives, tots dos baixen el selló, estoven suspensions i directament els dic que facin tranquils i que si no hi ha pèrdua que m'esperin a baix i disfrutin de la baixada, i així va, la baixada tret d'algun pas tampoc és tant complicada però ells baixen amb una xufla que jo ni somniant, a més és plena de fulles i per sota hi ha molta pedra i no hi vaig massa tranquil, però bé. Un cop a baix anem direcció Vidrà on diuen que pararem a esmorzar i després d'una buti prenem camí cap al Puigsacalm, i el camí desde vidrà és preciós, ja hi havia passat en algun bicicims fa anys, però el que no sabia és que els animals d'ells em farien baixar per el gr, tot plè d'arrels humides, pedra que patina un munt, més gent que a les rambles i tots queixant-se d'on anem per allà amb bici i un fart de caminar fins que arribem al creuament de la carretera, punt mitic de moltes fotos de la bicicims, la intenció era tirar cap a cabrera, però s'ha fet tard i jo havia de baixar a dinar a casa els meus pares, el cunyat tenia feina per fer i al company la dona ja l'havia trucat un parell de vegades, així que agafem la carretera cap a Sant Pere altre vegada i ja continuarem un altre dia, han estat pocs km, he caminat més del que m'agrada però al km 24 ja portàvem 1200+, i al final n'han sortit 38, les cames prou bé tot i que necessiten una sessió de montseny i pujades llargues.

s'ha acabat la tranquilitat!

Si, després d'uns dies de sortidetes molt tranquiles i molt de "verano azul", no és que tingui cap objectiu a la vista, bé si, uns quants, però ja vindràn, el fet és que reduïr l'activitat uns dies ha fet que em vingués una baixada en les meves ganes de fer coses, alguns en diuen "l'ataque del oso", d'altres mandra o desmotivació, i com que jo dec tenir certa part de bipolar o alguna cosa per l'estil, aquesta parsimònia en mi mateix em fa entrar en un estat de ràbia, mala lluna i la sensació de perdre el temps que no suporto, pertant tornem a l'activitat, no tot serà btt, de moment ja hi ha els llums muntats a la flaca poligonera (muerte al rodillo!!!), i tot i que per a mi la carretera li treu part del significat i motiu pel que vaig amb bici, i em fan molta por els cotxes, alguna butifarra li caurà, també tornaré a nedar, el fisio m' ho ha recomenat, i ja fa temps que ho tenia en ment això de tornar a la piscina, amb la d'hores que m'hi havia passat! serà qüestió d'organitzar el poc temps que tinc però tornaré a l'aigua.

de passeig amb les tres joies, són capaços de d'animar qualsevol dia i fer-me venir ganes de tot
si és que són "l'alegria de la huerta"
shhh!!! que aqui s'ha mogut algo...

En fi, que estic decidit a no passar un hivern hivernant, de moment avui he sortit pel poligon a estirar les potes amb la flaca, era el primer dia que l'agafava i deu n'hi do de la via que se'n fa a fer km, però res, una horeta per veure les sensacións que hi tenia i força pendent dels meus genolls, sembla que tot bé. Això que la setmana pasada em van donar algun ensurt, en el rodillo hi vaig tenir algunes molèsties, devia ser el dimecres passat, i el dijous vaig sortir amb llums amb la btt a veure què, semblava que tot bé però divendres m'ho notava extrany i em vaig espantar una mica, fa por tornar-hi, així que dissabte vaig sortir a passeig amb els "nens", una bona caminada això si, i el diumenge vaig sortir a lo "forest" sin rumbo ni destino, seguint camins d'aquells que de vegades penso "un dia l'he de seguir", i molt tranquilament vaig anar passant d'aiguafreda cap a tagamanent, el figaró, la garriga, no em demaneu per on però vaig acabar al Pla de la Calma, Collformic i baixada cap a casa, la veritat és que no recordo massa per on vaig passar, dubto que pogués tornar a fer la mateixa volta perquè eren camins que no havia fet mai però va estar molt bé, dies així bàsicament són els que més recordo de la btt, en total van sortir uns 80 i 1900+
de vegades sense voler acabem rodant per paratges que et fan recordar els motius pels quals pedales...
Aquests dies no serien el mateix sense imatges com aquesta, sempre em penedeixo de no agafar la càmera, però és que fot una mandra carregar-la...

i no sé perquè però aquest em va fer pensar en que ja tenim el nadal aqui...

Bé, ara fa dies que no em passava per aqui, de fet, és ben bé que no hi ha massa per explicar, l'octubre no és massa bon mes, moltes coses a nivell personal que fan que els ànims no estiguin en el seu millor moment, i tot i que el fred m'agrada, el canvi d'hora em pot, això d'entrar a treballar de nit i sortir-ne de nit és superior a mi, i lo fotut és que passen els anys i enlloc d'aprendre a portar-ho millor, tot el contrari, encara em fot més, dec ser una mica planta i el necessito el sol, o necessito canviar de feina per poder aprofitar les hores de sol que hi ha...en fi, és el que hi ha i haurem d'apretar.
Aquesta temperatura ja ha estat normal cada mati, 0º, ni fred ni calor, com diem per aqui, algun dia menys i tot, a partir d'ara serà extrany veure'l per sobre d'això als matins i vespres.

En l'àmbit de les dues rodes, doncs tret d'avui, no massa res, desde l'última entrada, la idea era anar-hi posant més hores progressivament, però aqui ha vingut el primer dels "problemes", no recordava lo increiblemet avorrit que és el rodillo, per molt bé que s'hi pugui treballar, he decidit que no el suporto, no aconsegueixo portar-hi les mateixes pulsacions que a l'aire lliure, no corre l'aire, i el més important, m'avorreix profundament, aixi que la primera setmana va quedar en que de diumenge al dissabte següent, una trista hora de rodillo, i el cap de setmana es va quedar amb dues sortidetes de 40 km cada dia, el dissabte amb el Pepon i l'Edu, molt tranquils perquè l'Edu tenia la duatló de Tona el diumenge i no era plan de passar-se. El Diumenge tenia una sortideta pel Montseny amb el cunyat i un seu amic i vam acabar esmorzant a Collformic, i tal com va ser la sortida crec que vaig arribar a casa amb més kgs dels que havia sortit, però també va bé passar uns dies de sortides tranquiles, sense masses km i d'esmorzars de forquilla i ganivet, almenys a mi, em fan venir ganes de fer km.
l'armari del cunyat per les pistes del Montseny, això de parar a esmorzar no se'm posa massa bé a mi, a ells sembla que si, tiraven més després de les seques amb buti de Collformic.

Durant la setmana tampoc massa res, unes dues hores i mitja de rodillo en dos dies, n'hagués fet algun dia més però tenia visita al fisio, i el dia de la visita i el següent res de res, el millor és que em va donar la cartilla fins passat festes, tot ha evolucionat molt bé, això també m'ha motivat i fa que esperés aquest pont amb més ganes.

I arriba el pont, la intenció era sortir els tres dies però per diumenge donen mal temps. El Dissabte havia quedat amb el Pepon, l'Edu treballava, i jo tenia un dinar familiar, així que una volteta curta, rodant per la Plana i pujant a La Miranda, i la veritat és que no sé perquè no hi vaig mai, no té res ja que no és llarga ni amb molta pendent però per anar-hi a fer alguna sèrie i cosetes així està molt bé i és al costat de casa. La sortida en si va ser d'uns km de riure a una mitja de riure, però fent-la petar i arreglant el món en bona companyia.

Diumenge es lleva plovent i amb el canvi d'hora portava llevat desde les sis del mati, no és que no ho sapigués i ja tenia la intenció de quedar-me una horeta més al vespre, però el sofà i la manta són mala companyia si et vols estar despert, i com sempre, em vaig quedar fregit, i és el que té dormir poc, que a les sis els ulls com taronges, negre nit i plovent, ole! sort que una conversa d'aquestes bonissimes que pots escoltar per la ràdio a aquestes hores em van fer endormiscar una estona més (si és que sóc un desgraciat! jajaja), en fi, que a les 7:30 ja estava dret i tenia l'opció de passar del llit al sofà i passar-me el mati mirant les motos i com aclarís el dia cagar-me en tot per no haver sortit, o sortir directament, i si cau el diluvi universal, doncs ja tornaré, la opció és clara, al carrer! i així va anar, tenia la intenció d'anar a fer el recorregut del bicicims, però sense el tram de caminar, i just és on està més negre, i en el moment de tirar cap a la presa veig que el temps no té pinta de millorar gens per allà i decideixo tornar, i la sortida acaba amb uns 40 i 1000+ aproximadament, les sensacions gens bones, quin desastre.
Tot i sortir plovent, a vic es va obrir ràpid el dia...
Cap al Montseny semblava que també es volia obrir...
Però cap a Cabrera crec que no, és allà enmig d'aquells nuvols, en fi... em mullaré.

I diumenge havia quedat amb l'Edu, el Gerard i el meu cunyat per anar cap a Sant Miquel del Fai, em quedat a l'hora dels senyors a centelles perquè aquell parell ahir tenien sopar, així que amb el cunyat decidim pedalar una mica més i sortim més d'hora per anar a centelles amb bici, comencem bé, el cunyat és un toro, carretero i començem amb 20 km on pot anar a plat i rodar, així que començo el dia més apretat del que voldria, però ja em va bé, a veure si se'm desperten les cames! un cop a Centelles ens trobem amb aquell parell amb cara d'haver dormit poc pero prou sencers i comencem a tirar, el cunyat posa un ritme que fa por, jo m'he espabilat i segueixo molt bé, i aquell parell a mitja pujada cap als cingles diuen que ja han destilat tot l'havana de la nit i que ja es troben millor, així que anem pujant fins que noto que em costa molt de moure la bici, com si anés punxat, i efectivament vaig molt tou del darrera però no acaba de desinflar-se, si poso més aire, al liquid li costarà més de sellar i si no potser desllanto, però com que veig que aguanta vaig tirant fins dalt, que parem a inflar i Sant Notubes! tot tapat, no perd gens! avall va fins a Sant Miquel del Fai.
Des dels Cingles de Berti, el Montseny es veia espectacular, ho penso moltes vegades, hi ha moltes zones xules per rodar i molts racons per veure a tot arreu, però no treu que tenir això tan a prop ens converteixi en uns privilegiats.

Al arribar-hi hi ha una gentada de Déu, i no ens deixen passar, bé si, pagant 8 euracos, res de res, mitja volta i amunt, i al començar a pujar em trobo igual que ahir, sembla que les cames diguin que ja n'hi ha prou, tinc força però és com si pesessin, i aquesta sensació em fa emprenyar i em vaig escalfant durant tota la pujada asfaltada, al arribar al camí el cunyat tira com un toro, no entenc com pot moure els "desarrollos" que mou, però a mi m'agafa el calentón padre, per tenir les sensacions que tinc decideixo pujar a trinxar-ho tot, i si peto almenys petaré amb raó, i voilà! feia temps que no tornava a veure el pulsometre a 182, vaig molt baix normalment però després de la passada de voltes puc aguantar bé les 170-175 tota la pujada (cosa que tampoc hi vaig mai tant alt) sense massa dificultat i les cames responen, diria que s'han despertat i tot, i a partir d'aqui, han canviat totalment les meves sensacions, em trobo el calentón, però vaig molt bé fins a Centelles, i d'allà, un cop ens despedim del duo dinamico, em toca intentar seguir el cunyat altre cop en terreny pla i a plat, però tot i que em trobo les cames carregades segueixo bé fins a casa on hi arribo amb 75 km i 1200+, i contant que tot el desnivell es fa en uns 35 km, doncs ja va estant bé per posar-nos a to altre vegada.

Ah! el cunyat m'ha muntat una bici de carretera (és el que té col·leccionar bicis, que al final t'acaba faltant lloc, i jo molt amablement m'ofereixo a guardar-n'hi una...) que em deixarà per poder fer uns km per carretera i a veure si puc substituïr el rodillo per fer de hamster pel poligon o algo així, que suposo que deu ser més distret, ja veurem, de moment ha passat l'octubre i torno a tenir ganes de fer coses.