ja s'olora!!

Doncs si, sembla que ja s'olori, avui fa un dia espectacular, tot clar, sense núvols ni vent, fresqueta al mati i al migdia s'està de cine, sense fred ni calor, per a mi l'ideal per sortir a pedalar, però...avui no toca, toca treballar, per sort he hagut d'anar a la zona del lluçanès, que lluïa així d'esplèndid, justament per la zona on volia sortir aquest diumenge, hi hauria de trobar una camins per unir dues zones per les que voldria fer una ruta que resultaria la meva marató particular per la "Plana", i quines ganes que m'han vingut de ser allà amb la bici enlloc del cotxe!! és que vas passant per la carretera i ja t'hi trobes, pedalant, notant com pujen les pulsacions, fins que sona el movil i et recorda que estàs treballant...

Ja fa dies que no passava per aqui, últimament m'estic malacostumant, però no hi ha massa novetats, segueixo amb un munt de fronts oberts, però ja instalat a la meva nova casa (bé, piset), alternant feina i estudi i amb la cicloteràpia pel mig perquè ho equilibri tot una mica.

Diumenge passat però, si que va haver-hi alguna novetat, vaig anar a la sortida d'estrena dels uniformes dels maratonians i tot i que no hi eren tots, si que vaig poder coneixe'n una bona part, en una sortida gens maratoniana, uns 25 km de corriols per collserola ben divertits i un esmorzar de forquilla i ganivet, que de vegades també està bé, molt bona gent aquests maratonians, i tot i no fer masses km, ja es veu que pedalen de valent.

En fi, a veure si puc estar una mica més al dia pel que fa al blog, però el temps... tempus fugit... crec que deia algú fa molt de temps, que si no acabo fent les entrades com avui, de pressa i corrents i tot ben desmanegat...

que vingui la primavera ja!!!!!

Bé, aquest era cap de setmana d'estreno, i l veritat és que tot i el fred que feia, han pogut més les ganes de sortir, tenia ganes de veure com rodaven les alpine, i la veritat és que roden i roden, i el soroll del nucli de darrera és espectacular, es noten molt lleugeres i ràpides.

La ruta escollida per l'estreno és collita de la casa, per la vall de Sau i el Collsacabra, com que no tenia pressa per tornar a ser a casa no vaig sortir d'hora, sobre les 9, direcció el Salt de la Minyona, és un sector que faré sovint i tenia ganes de veure com pujava amb les rodes noves i el kenda SB8 al darrera, la veritat és que és rapidíssim i tracciona bé, i una pujadeta així m'anava bé per entrar en calor, sortint de casa estàvem a -6!! Un cop a dalt, no vaig poder evitar tirar unes fotos i contemplar-ho una mica tot, aquest lloc té algo que sempre em crida, però hi vaig agafar una mica de fred, i el que venia a continuació no ajudava a entrar en calor novament, vaig recórrer tota la cinglera per baixar per la casa nova del raurell fins al Parador, una baixada d'aquelles amb tanta pedra que et fa saltar els "empastes" de les dents i elfet és que hi vaig perdre el bidó amb les sals, sort que em quedava el camelback amb aigua, aquesta baixada juntament amb tot el cami de la riba del pantà de Sau, que era molt humit, em va fer agafar tant fred que no vaig parar per res, ni fotos ni veure ni res, sort que al trobar el sender que porta fins a Sant Romà de Sau em va fer tornar a entrar una mica en calor, però no m'acabava de trobar fi i vaig acabar parant al restaurant de la riba a esmorzar, allà entre la buti, la cola i el radiador em van fer sentir millor.

Sempre ha estat un lloc especial...




























Després de l'esmorzar es feia més assumible que havia de pujar alla dalt...


La idea era seguir cap a Rupit, ja que el gr que puja cap a Tavertet no és massa ciclable que diguem, així que vaig agafar el camí cap a Sant joan de Fàbregues i Rupit, el camí és de bon fer, pavimentat i tot, i va fent puja-baixa, fet que fa entrar en calor ràpid. Fins aqui tot bé, tret del fred cap incidència, però els problemes vindrien a partir de Rupit, el camí que va cap a Tavertet posa que és tancat, evidentment és alts cotxes, però cau en costat bac i és una pista de neu i gel inciclable, i el cami que va cap a Cabrera, el coll de Rupit, Sant Pere de Torelló igual, almenys el tros que va per darrera el plà d'ayats promet això, així que em toca tirar cap a Cantonigròs, que és per on no volia anar, i els trossos bacs també són un munt de pedra i gel, tot junt, hem toca caminar amb la bici a coll vigilant de no caure i quant no és gel és que s'ha fós i està tant enfangat que acabo sortint del camí per arribar a Cantonigròs per carretera, només l'últim km però n'hi ha prou per fer-me agafar fred de nou, el fet és que m'agafa tal ratllada que decideixo agafar el cami cap a l'Esquirol, un caminet tot de llosa de pedra d'aquells que amb la rigida es fan tan bé, i d'allà cap a Roda de Ter, el meu poble, i d'allà cap a Vic, en total 79 km, el desnivell com sempre no el sé, molt de fred, molt enfangat i amb molta gana, el fre de darrera no acaba d'anar bé, la cadena crec que tampoc, el kenda al darrera roda molt bé però el fang no és lo seu (això ja ho sabia), del monorail de maxxis al davant si que n'estic content, però que s'acabi el fred!!

Vistes dfesde Sant Joan de Fàbregues i Rupit, lo "millor" vindria a partir d'aqui...
camins de gel i fred.

Torna a fer molts dies que no em passava per aqui!! bé suposo que ara la cosa canviarà i disposaré de una mica més de temps, espero, tot segueix la mateixa tònica però ja hi ha hagut canvis.

Ha tornat una sensació extranya però gratament agradable, m'explico, que per això és el meu blog. Durant la meva vida he voltat bastant, dec tenir una mena de gen nòmada o algo així, i no ho dic en conya, amb el temps he vist que la meva familia també ha voltat força, però per més coincidències, també ha acabat tornant als seus origens. Com dèia, he viscut a diferents llocs, la majoria de muntanya, i he viatjat una mica, però a la sensació a la que faig referència sempre és dóna alhora de tornar, i últimament no la tenia perquè no tornava a casa meva. M'agrada a tot arreu on he anat, gairebé em quedaria a viure-hi a la majoria, una temporada almenys, però la sensació que tinc al tornar a veure la Plana, vingui des d'on vingui, al tornar-la a tenir al davant, en un dia clar i fred com avui, o en un dia emboirat, d'aquests que sembla que estigui vergonyosa i es vulgui amagar de nosaltres sense poder-ho fer, però que quan t'hi fiques, enmig de la seva boira, sembla que et vulgui protegir fins i tot del pas del temps, o fins i tot en un dia d'estiu, d'aquests que no saps on ficar-te de lo que pica el sol, així és la Plana, i juntament amb les Guilleries i el Montseny per una banda i la vall de Sau i el Collsacabra per l'altra, han format l'eix que regeix la meva vida, aquest eix que sigui on sigui sempre enyoro, i que torni d'on torni a la que la veig al davant, em dóna aquesta sensació, la sensació de que ja sóc a casa.

Joder! semblo un hobbit parlant de la Comarca, tot i que no crec que sigui massa diferent, en fi, que ja torno a viure a la Plana, ja he fet la mudança, i tinc ganes de recórrer els seus camins entre la boira, de pujar al salt de la minyona, el caminet dels romans, de baixar a Sau i pujar a Tavertet... I en això estic, la setmana passada ja vaig començar a recórrer una part dels camins que he vist tota la vida, pels camins on he crescut, el dissabte a la tarda, per sortir una mica de casa i estirar les cames vàrem anar amb l'Edu al Salt de la minyona, uf! la de sèries que hi heurem fet en aquella pujada, molt tranquils, fent-la petar, que de vagades va molt bé. I el diumenge vaig sortir sol, tenia ganes de trobar un camí, que no vaig trobar..., al final m'hauré de comprar el "hippi-ese", pero va sortir una volta xula: Vic-Sta Eulàlia- Muntanyola-Collsuspina-Centelles-Aiguafreda (parada tècnica a saludar a la Mama)-El Brull-Seva-Tona-Malla-Vic, en total 75-76 km, el meu primer dinar a casa meva, sofà i migdiada.

Però no tot acaba aqui, hi ha més novetats, la EVO III de l'engendro, que s'està portant, i més que es portarà...